Xile rebutja per segon cop una nova Constitució, aquesta conservadora

Santiago de XileXile ha rebutjat aquest diumenge, i per segon cop consecutiu en poc més d’un any, una proposta de Constitució que pretenia enterrar definitivament la carta magna vigent, heretada de la dictadura d’Augusto Pinochet. Després de quatre anys, el país culmina sense èxit un procés constituent obert el 2019 per una revolta social que va aixecar massives protestes durant mesos.

Amb el 55,7% de vots, la ciutadania ha votat en contra del nou projecte, d’essència conservadora perquè ha estat redactat per un òrgan constitucional format per una majoria d’ultradreta i de la dreta tradicional. Per a molts, es tractava d’un text “més regressiu” que l’actual i que “retallava drets adquirits”. L’opció a favor del nou redactat s’ha quedat amb un 44,2% dels sufragis i la participació –en una elecció amb vot obligatori– ha arribat al 84,4%.

“Amb aquests resultats, es tanca el procés constitucional durant el nostre mandat: les urgències són unes altres”, ha dit al final del recompte el president xilè, Gabriel Boric, que tot i que ell no ha pres partit per cap de les dues opcions, la seva coalició sí que ha fet campanya contra el text. El mandatari, que s’ha estalviat haver d’estampar la firma a una norma que no era en absolut del seu gust, ha assenyalat que el procés constitucional “no ha aconseguit canalitzar les esperances de tenir una nova Constitució redactada per tots”. “La política ha quedat en deute amb el poble de Xile”, ha conclòs.

Per la seva part, el líder de l’extrema dreta, José Antonio Kast, que s’havia erigit com el defensor de la proposta sotmesa a plebiscit, ha reconegut la derrota “amb claredat i humilitat” i ha expressat “l’esperança” que amb aquesta votació “es tanca una etapa trista” de la història de Xile i també “el cicle de discussió constitucional”.

Cansament i indiferència

La societat xilena ha afrontat el segon procés constituent desmotivada i cansada per un procés que s’ha dilatat més del previst i que, per a molts, ha deixat de banda les urgències de la ciutadania, com les millores en seguretat, pensions i salut.

“Sempre voto per responsabilitat civil, però estic cansada d’aquest tema i crec que tot plegat seguirà igual”, deia a l’Ara la Carolina, de 32 anys, mentre preparava el seu vot en un col·legi electoral del centre de Santiago. La Gladys, de 65, votava perquè “el país canviï les lleis contra la delinqüència”, que és el que més li preocupa. Amb 33 anys, l’Alberto parla de “fatiga i frustració” per haver d’escollir el mal menor entre “l’statu quo del model actual o quelcom pitjor”.

Els vots nuls i blancs (junts sumen gairebé el 5% dels vots) han més que duplicat les xifres del procés anterior i les excuses presentades a la policia per no acudir a les urnes i evitar una multa –unes 350.000– han triplicat les xifres del plebiscit anterior.

El primer intent constitucional va acabar el setembre del 2022 amb més del 60% dels vots en contra d’una altra proposta de carta magna que, en aquella ocasió, tenia un to marcadament progressista i proposava canvis considerats més radicals que els sectors moderats i conservadors van qualificar de “refundacionals”.

Cap a les reformes

Amb la vista posada en les eleccions municipals (2024) i presidencials (2025) i el procés constituent finalitzat, Boric pretén ara enfocar-se en les reformes clau del seu govern que, quasi dos anys després d’arribar al poder, encara no ha pogut concretar. “He ordenat reprendre tan aviat com sigui possible la gestió de la Reforma de Pensions i el Pacte Fiscal de creixement i distribució més justa de la riquesa (reforma tributària) i redoblar els esforços de la gestió en seguretat per guanyar la batalla a la delinqüència, el narco i el crim organitzat”, ha explicat durant el seu discurs.

El progressisme xilè s’ha trobat en la disjuntiva d’haver d’escollir entre la Constitució que havia rebutjat durant dècades o un nou text que considerava encara més conservador. Davant d’aquesta paradoxa, l’esquerra i la centre-esquerra s’agafen ara a la possibilitat de reformar l’actual carta més fàcilment gràcies a una rebaixa, aprovada l’any passat, de les majories necessàries del Congrés per aplicar-li modificacions.

L’oposició, en canvi, ha deixat clar que considera legitimada la norma constitucional actual per partida doble. “Per segona vegada, ha quedat ratificada la Constitució vigent”, ha dit el líder de la Unió Demòcrata Independent (UDI), Javier Macaya, de la coalició de dreta, que també ha demanat “ser coherents amb la resposta democràtica del país”.