Javier Milei, el "lleó" anarcocapitalista que governarà l'Argentina

Buenos AiresDolaritzar l’economia, tancar el Banc Central i reduir l’Estat a la mínima expressió per posar fi a la inflació, el problema que més preocupa els argentins en l’actualitat. Són les propostes econòmiques de Javier Milei, que aquest diumenge ha guanyat les eleccions a l'Argentina amb la coalició La Libertad Avanza i diputat al Congrés des del 2021. Economista de formació, conferenciant i docent, aquest outsider de la política s’autodefineix com a “anarcocapitalista”. Amb la llibertat com a bandera, el conegut com a “Bolsonarito” argentí –crítica que ell pren com a lloança– ha fet la campanya explicant les seves idees als seus 1,2 milions de seguidors de TikTok en vídeos de 30 segons que segella amb l’enèrgica consigna “¡Viva la libertad, carajo!”

Economista de formació, es considera un “minarquista estàtic i un anarcocapitalista dinàmic”, és a dir, aposta per una societat amb la mínima presència de l’estat en la qual la sobirania per a les persones es basi en el lliure mercat i la propietat privada. “Si jo hagués d’escollir entre l’estat i la màfia, em quedaria amb la màfia, perquè té codis, compleix, no menteix i, per sobre de tot, la màfia competeix”, ha arribat a dir. Entre els seus referents ideològics hi ha els economistes Milton Friedman i Murray Rothbard, fins al punt que va posar als seus gossos aquests noms. Com a referents polítics es fixa en figures com el president del Brasil, Jair Bolsonaro; l'expresident dels Estats Units Donald Trump, i el líder de Vox, Santiago Abascal: “Hi ha coses de Vox que em semblen molt interessants”, ha afirmat en més d'una ocasió.

La proposta de Milei no té ni cap ni peus”, sentenciava fa unes setmanes l’economista i director del Centre d’Economia Política (CEPA), Hernán Letcher, en conversa amb l'ARA. “Per dolaritzar, hauries de retirar els pesos en circulació i substituir-los per dòlars. I justament el problema de l’economia argentina és que té escassedat de dòlars, per tant, ens estaríem disparant un tret al peu”.

Letcher adverteix que una greu pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors és condició sine qua non per arrencar el procés de dolarització d’una economia, tal com va passar a l'Equador, Panamà i el Salvador: “Dolaritzar i eliminar el Banc Central equivaldria a renunciar a la nostra eina de política econòmica”.

Però Milei defensa a ultrança la desaparició del peso argentí i, amb aquest, la del Banc Central, un “instrument que fan servir els polítics per enganyar-nos”. Amb l’ús repetit del concepte “estafa”, sedueix part del 30% de la població que viu sota el llindar de la pobresa al país. Avui en dia, a l’Argentina, la pobresa infantil frega el 60%, la inflació no deixa d’enfilar-se (prop d’un 9% al maig), i la devaluació de la moneda és tan gran que ha entrat en circulació un nou bitllet de 2.000 pesos: és el de màxima denominació i equival a uns quatre euros.

Les villas de Buenos Aires –els barris més empobrits, amb infraestructura precària i greus problemes d’inseguretat– són els nuclis on una proposta que posa l’statu quo en crisi guanya cada vegada més força. “El votant de Milei s’identifica sobretot amb el discurs antipolítica, fruit de la insatisfacció i el deteriorament de la pròpia qualitat de vida i de la situació econòmica general”, explica a l’ARA María Laura Tagina, doctora en ciència política per la Universitat Nacional de San Martín (UNSAM) i especialista en comportament electoral.

Apuntar a 'la casta'

I és que Milei insisteix a desmarcar-se dels polítics professionals, el que ell anomena la casta. En aquest sentit, Tagina tem una deriva autoritària en un hipotètic govern de l’economista incendiari: “Seria un president en minoria, amb falta de suport al Congrés, pel que podria començar a governar amb decrets d’urgència; i d’aquí a no respectar les institucions hi ha una passa molt curta”.

Quant a l’agenda social, l’experta assenyala similituds amb l’ultradreta de VOX a Espanya. En contra d’una suposada “ideologia de gènere”, Milei derogaria la llei de l’avortament que els moviments feministes van guanyar el 2020, amb l’argument que no permetre que una persona neixi és la privació de llibertat més gran que hi ha; la reforma educativa passaria per un sistema de bons i, en salut, crearia una assegurança proporcional a la capacitat de pagament del receptor. També regularia la tinença d’armes i autoritzaria la venda d’òrgans amb l’argument que “és un mercat més”.

“De quina llibertat parla, Milei?”, es qüestiona Letcher: “Ets lliure si no et pots permetre estudiar? Si has de vendre els teus òrgans per viure?” Però mentre les dues grans coalicions es perden en disputes internes i desgovern, Milei avança pel seu compte amb propostes clares, directes i comunicades amb efectivitat, no només a les xarxes socials, on s’adapta perfectament a les dinàmiques comunicatives de l’electorat més jove –on es concentra la seva intenció de vot–, sinó també a platós de televisió, un mitjà altament consumit a l’Argentina. I l’audiència augmenta amb rapidesa quan apareix el “lleó” Milei, l’animal amb què ell mateix s’autoidentifica i en el qual anima els argentins a convertir-se: “No vaig entrar en política per guiar xais, sinó per despertar lleons”, proclama.