Veneçuela vota dividida en les eleccions més incertes
La migració massiva, la microeconomia nacional i les acusacions de corrupció al govern mobilitzen l’oposició antichavista
Caracas“És com una relació tòxica en la qual t’han trencat el cor mil vegades i encara dones una última oportunitat”. Així és com la Gisela veu, des de la distància, les eleccions presidencials veneçolanes d’aquest diumenge. Té 32 anys i en fa vuit que va marxar del seu país, Veneçuela. Viu a Barcelona, on treballa de psicòloga i on va conèixer el seu company, també veneçolà, amb qui tenen una filla petita. En conversa amb l’ARA, reconeix que migrar és difícil, però que, en un moment donat, va sentir que “no tenia cap altra opció”. Per a ella, 25 anys de chavisme al seu país equivalen a “misèria i destrucció”. Per això, aquest diumenge serà a Caracas votant en persona: vol garantir-se la participació en unes eleccions que, per a molts veneçolans, suposen un punt d’inflexió i l’esperança de tornar a Veneçuela: “Vull criar la meva filla al meu país”, diu la Gisela.
El retorn de la diàspora veneçolana és un dels compromisos del candidat de l’oposició antichavista, Edmundo González Urrutia, i una de les promeses que desperta més emocions entre els veneçolans que tenen família i amics a l’estranger. En els últims deu anys, gairebé vuit milions de persones han abandonat el país, buscant un futur millor o perseguides per les seves idees polítiques. És el moviment migratori més gran que s'ha registrat en un país que no ha patit una guerra ni una catàstrofe natural. “Votaré perquè torni el meu germà”, diu entre llàgrimes la Mía, de 18 anys, que amb la seva mare ha assistit aquest dijous a l’acte del final de campanya de l’oposició, al barri de Las Mercedes, el “petit Manhattan de Caracas”, com se'n diu per l’auge inversionista que viu la zona. El germà de la Mía té 30 anys i en fa sis que se’n va anar a estudiar a Madrid, on ha decidit quedar-se. “Votarem pel retorn a la pàtria dels nostres fills i nets”, va proclamar González Urrutia enmig d’una enorme ovació. L’acompanyava la popular líder de l’antichavisme, María Corina Machado, inhabilitada per la justícia per concórrer a la presidència.
En paral·lel, a la zona cèntrica de la ciutat, tenia lloc el tancament de campanya de Nicolás Maduro, actual president i candidat a un tercer mandat. En un dels seus habituals discursos llargs i carregats de consignes patriòtiques i simbòliques, no mencionava els veneçolans migrats, però sí que prometia concòrdia al país i convidava per primera vegada a un diàleg “d’unió nacional” amb “tots aquells que van ser opositors”. Entre els seus fidels, es qüestionen els motius per marxar del país: “Qui se’n va a viure a fora també està inoculat per la falsa idea que a l’estranger es viu millor”, diu el Luis, militant chavista: “Amb Chávez i Maduro hem tingut la prosperitat social i econòmica més gran de Veneçuela, i qui digui que aquí hi ha una dictadura, el convido que vingui a comprovar-ho”. El chavisme gaudeix d’un ampli suport entre les classes populars, d’una base organitzada i d’una enorme capacitat de mobilització social. “Maduro ens representa, és el president que ve del poble, del barri, i és l’home que ha aixecat Veneçuela malgrat els bloquejos econòmics de les potències estrangeres”, argumenta a l’ARA la Magaly, mestra i sindicalista.
L’economia nacional és un altre dels punts clau d’aquesta elecció: l’any 2023 el govern va negociar amb els Estats Units la flexibilització de les sancions econòmiques que imposa la potència del nord, i gràcies a això Veneçuela ha pogut exportar més petroli i invertir en un sector emergent com el de l’hostaleria. “El primer semestre del 2024 observem un cert dinamisme econòmic i un lleu creixement, però encara estem recuperant-nos de la crisi del 2013, en què Veneçuela va perdre pràcticament el 75% del seu PIB”, explica a l’ARA l’economista Manuel Sutherland. Els temps de l’escassedat material han quedat enrere arran d’una progressiva “dolarització informal que, des del 2017, ha permès que el comerç flueixi i que els preus tinguin estabilitat”, diu l’analista. Però hi continua havent una bretxa enorme entre el consum i el salari real, que ha quedat “destruït” i que ha forçat la majoria de la població a la pluriocupació, sovint en l’economia informal.
El full de ruta econòmic
En aquest sentit, cap dels dos candidats ha revelat gaire informació sobre quin seria el seu full de ruta econòmic, però el que sí que se sap és que la conservadora María Corina Machado optaria per una “fórmula liberal clàssica”, que fomentaria les privatitzacions, la inversió privada i obriria més l’economia. Maduro, per la seva banda, promet canvis i transformacions, “fet que resulta estrany perquè normalment els governs que busquen una reelecció prometen continuïtat”, diu Sutherland: “Tots dos prometen canvis, però ningú especifica ben bé com serien aquests canvis”.
La incertesa de què passarà diumenge està servida. En les últimes hores, a Caracas no es parla d’altra cosa que de les eleccions: el carrer està mobilitzat i les expectatives són enormes per a tothom, tant chavistes com antichavistes.