Veneçuela, esquerdada i resistent

CaracasL'última setmana a Veneçuela ha sigut estremidora. Els resultats de les eleccions presidencials del 28 de juliol han desencadenat un seguit d’esdeveniments que han commocionat el país i gran part del món, que ha anat prenent partit en una guerra de relat entre el chavisme i l’oposició, en la qual totes dues faccions sostenen que han guanyat els comicis. Les acusacions creuades de frau electoral, de cop d’estat feixista, el trencament de relacions diplomàtiques, les mobilitzacions massives als carrers, la clandestinitat i la intervenció del poder judicial han estat tots ingredients de dies políticament convulsos a Veneçuela, en què tot un país ha aguantat la respiració, vetllant per cada moviment, amb poques hores de son i massa hores d’angoixa. La repressió, la persecució, les més de 800 detencions i les 20 morts registrades fins ara en enfrontaments formen part, també, d’una setmana dolorosa i amarga per a Veneçuela.

Nicolás Maduro, fill polític d’Hugo Chávez, president des del 2012 i reelegit oficialment segons dades del Consell Nacional Electoral (CNE) amb el 51% dels vots, ha acusat el seu rival a les urnes, Edmundo González –que hauria obtingut un 44% de suport– de promoure una insurrecció junt amb la líder antichavista María Corina Machado, de la mà del govern dels Estats Units i de la ultradreta global, en què inclou noms com Javier Milei, Jair Bolsonaro, Vox o Elon Musk. L’oposició sosté que Maduro ha comès frau electoral i demana que el poder electoral faci públiques les actes en què es registren els vots per tal que es puguin verificar els resultats oficials que, assegura, són falsos. En aquesta contesa hi ha entrat el Tribunal Suprem de Justícia veneçolà, a petició de Maduro, així com diferents actors internacionals, des d’estats fins a organitzacions transnacionals com el G7 o l’Organització d’Estats Americans (OEA), que han generat pressió a favor d'una major transparència en el procés electoral.

Pressió internacional

Cuba, Nicaragua, Hondures, Bolívia, la Xina, Rússia i l'Iran són alguns dels països que de seguida van reconèixer els resultats del CNE. Maduro ha trencat relacions diplomàtiques amb Xile, l’Argentina, l’Uruguai, el Perú, Panamà, Costa Rica i la República Dominicana perquè considera que estan interferint en la política interna veneçolana, mentre que els socis habituals del chavisme, els presidents Lula da Silva (Brasil), Gustavo Petro (Colòmbia) i Andrés Manuel López Obrador (Mèxic) se sumen a la petició de més transparència abans no hi hagi més morts al carrer, han dit. Els Estats Units donen per guanyador Edmundo González i conviden el chavisme a iniciar una transició pacífica. En tot plegat, ha estat decisiu l’informe de l’estatunidenc Centre Carter, un dels observadors internacionals convidats a Veneçuela pel mateix chavisme, que concloïa que els comicis no es podien considerar democràtics. “Per primera vegada en molt de temps, la dinàmica general és a favor de l’oposició”, diu la politòloga Ana Milagros Parra en conversa amb l’ARA. “A més, veiem un chavisme erràtic que està utilitzant tota la repressió que pot per intentar desmoralitzar la gent”.

Onada repressiva

Familiars de detinguts esperen a les portes d’una comissaria de la Policia Nacional Bolivariana al barri de Boleíta. La majoria són mares de joves que porten des de dilluns presos per la policia en el marc de les protestes contra els resultats electorals. “No som les persones de cognom, com diu el govern –assegura a l’ARA la mare d’un noi de 18 anys, detingut–. Hi som els pobres, que som els que sempre acabem pagant”. Una altra narra com van detenir la seva filla de 20 anys: “Vam sortir a veure la protesta, ni tan sols a participar-hi –diu– i la Guàrdia Nacional va llençar bombes lacrimògenes; ella es va quedar com cega enmig de la desesperació, la van agafar i se la van endur”. Relata que la seva neta, de dos anys, pregunta per la seva mare cada nit. L’angoixa creix mentre passen les hores i no tenen notícies dels seus fills. Una d’elles s’enfada. “Diuen que els nostres fills són delinqüents i desestabilitzadors de l’ordre públic, però el que no expliquen és que els col·lectius [grups armats del chavisme] ens estan matant als barris populars, que tenim toc de queda a les sis de la tarda i que la gent té por de sortir al carrer –denuncia– i pretenen que ens quedem callats”, diu aguantant-se el plor.

Juristes de l’organització de drets humans Foro Penal recullen les denúncies de desaparició a les portes de la comissaria. Ja en són 891, entre les quals 89 menors d’edat, acusats de terrorisme i traïció a la pàtria, entre altres delictes. Johan Ángel, membre de l’organització, explica a l’ARA que als detinguts no se’ls permet el contacte amb cap advocat privat de la seva confiança. "El règim de Maduro està vulnerant el dret a la defensa”, diu. El coordinador de l’ONG Provea, Óscar Murillo, confirma els 20 morts i apunta a una “repressió virulenta que ha generat un clima de terror entre la població veneçolana”.

Llibertat versus independència

Ideològicament, el chavisme i l’oposició es perceben irreconciliables. Mentre els partidaris de Maduro defensen la independència i la sobirania nacional i sobre els abundants recursos naturals de Veneçuela, els plans de Machado i González inclourien un pla econòmic liberal clàssic, fomentant el lliure mercat i les privatitzacions, i introduint així, diuen, Veneçuela en el “món lliure” per fomentar el retorn dels milions de migrats en els últims anys. Tot i que molts votants de l’oposició no es consideren liberals ni de dretes, asseguren sentir-se “esgotats” després de “25 anys de règim autoritari” i aposten urgentment pel canvi. Els chavistes, per la seva banda, estan segurs que estan “al costat correcte de la història”.