“La pàtria no es ven”: primera vaga general contra Milei

BarcelonaSindicats, moviments socials, dirigents peronistes, organitzacions d’esquerres, referents del món de la cultura i organismes de drets humans s’han unit aquest dimecres en una vaga general convocada per la Confederació General dels Treballadors (CGT) i les Centrals de Treballadors (CTA) contra les macrolleis de Javier Milei: la “llei òmnibus” i el Decret de Necessitat i Urgència (DNU), aprovades per Milei poc després d’assumir el càrrec, fa només un mes i mig. A la ciutat de Buenos Aires, milers de persones s’han concentrat des de primera hora del matí a la plaça del Congrés –entre 80.000 i 130.000 segons la policia–, on s’ha desplegat un dispositiu policial per fer complir el nou “protocol antipiquets” promogut per la ministra de Seguretat, Patricia Bullrich. 

En ple estiu austral, els manifestants han tallat els eixos principals de la capital com les avingudes 9 de Julio o la de Mayo sota el lema ‘La pàtria no es ven' i amb la voluntat de “capgirar el DNU i la llei òmnibus”. Dirigents de la CGT han fet una crida als diputats perquè "no traeixin els treballadors" i votin en contra de les macrolleis de Milei que, entre altres conseqüències, “deixaran milions d’argentins al carrer” arran de la privatització d’empreses públiques que preveuen. “No podem trair el peronisme, no es poden privatitzar les empreses de l’estat”, ha dit Pablo Moyano, representant dels camioners, un dels sindicats que exerceix més pressió a l’Argentina. "Estem exigint un pla d’emergència per als jubilats i per als més humils”, ha afegit, i ha apuntat que tindran greus problemes per pagar la llum i el gas quan es retirin els subsidis. A continuació, s’ha dirigit directament al ministre d’Economia, Luis Caputo: “Si continua amb aquestes mesures, el tiraran al riu”.

El secretari de la CGT, Héctor Daer, ha insistit a assenyalar els membres del legislatiu que dimarts que ve debatran les lleis de Milei al Congrés: “Cap diputat pot fer l'orni”. I ha advertit que el DNU “destruirà els drets col·lectius i l’acció sindical en un moment en què tenim una gran desigualtat social”. També ha reivindicat la divisió de poders, que segons crítics de Milei està en perill a l’Argentina en cas que s’aprovi el DNU, que donaria via lliure a l’executiu per modificar més de 300 lleis sense passar pel Congrés. 

Per ser aprovat, el DNU ha de comptar amb el vot majoritari en almenys una de les dues cambres. De moment, La Llibertat Avança només compta amb 38 diputats i set senadors, per la qual cosa haurà de negociar amb altres blocs per aprovar-lo. De fet, la primera sessió de debat al Congrés havia de ser aquest dijous, i Milei l’ha posposat a dimarts amb l’objectiu de guanyar temps i suport entre l’oposició “dialoguista”. Daer ha fet una ferma defensa de l’estat, segons ell “l’única organització que permet l’equilibri social i la redistribució de la riquesa”, així com dels quaranta anys de democràcia a l’Argentina, abans de saludar la representant de Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora, Taty Almeida, present a la convocatòria.

"No podrem viure"

“Els i les treballadores no podem donar-nos el luxe d’acceptar les lleis de Milei, perquè no podrem viure: no només els drets humans es veuen vulnerats amb la limitació al dret d’associació i de protesta, sinó que materialment no hi haurà persona de classe mitjana o baixa que pugui subsistir en aquest sistema de neoliberalisme extrem”, afirma a l'ARA la Daniella, militant del Partit Obrer. Però té fe que s’activi l’acció col·lectiva: “Les assemblees de barri, que han estat mig adormides durant el govern d’Alberto Fernández, han tornat a aparèixer i prendran un paper rellevant”.

Aquest dimecres ha participat de la vaga general i de la manifestació al centre de Buenos Aires, però la Daniella desconfia de la “burocràcia sindical” de la CGT i la CTA, amb qui els governs “sempre acaben negociant”, siguin del color que siguin. Confia en la capacitat de convocatòria de les esquerres i assegura que mai actuarien com a “oposició amiga” de Milei, com sí que, segons ella, ho faran la dreta tradicional i determinats sectors del peronisme. 

Poc després de finalitzada la manifestació, la Justícia ha declarat la nul·litat de sis articles del DNU relacionats amb el treball i les relacions laborals: són els articles que regulen el pagament dels salaris, les hores extra, els convenis col·lectius de treball i el dret a fer assemblees “sense perjudicar les activitats normals de l’empresa o afectar a tercers”. Segons la jutgessa, els articles tindran validesa formal en cas que siguin ratificats per ambdues cambres: en cas contrari, la seva vigència cessarà de ple dret. 

Desincentivar la protesta

Per la seva banda, la Casa Rosada ha desencoratjat, durant els últims dies, la participació de la classe treballadora en la vaga: “Si hi ha algú que hi ha sortit perdent de debò les últimes dècades han estat els treballadors”, va dir el portaveu del govern, Manuel Adorni, dimarts en roda de premsa. "Estem sorpresos pel silenci que han mantingut durant tants anys, amb nivells d’inflació i pobresa enormes”, va afegir.

Durant l'anterior administració, la del peronista Alberto Fernández, no es va convocar cap vaga general, tot i que la pobresa va arribar al 40% i la inflació interanual al 211% (2023). El govern també ha activat un número de telèfon anònim per denunciar possibles coaccions o amenaces dels sindicalistes als treballadors per sumar-se a la vaga. Al migdia, la ministra Bullrich ha tret ferro a la convocatòria i ha celebrat que “la majoria del país està treballant”. A la xarxa social X, ha acusat “sindicalistes mafiosos, gerents de la pobresa, jutges còmplices i polítics corruptes, tots defensant els seus privilegis, resistint el canvi que ha decidit la societat democràticament i que lidera amb determinació el president Javier Milei”.