La ultradreta, favorita en l'inici de la campanya electoral a l'Argentina

Buenos AiresLa campanya electoral arrenca aquest dissabte a l'Argentina, a set setmanes de les presidencials del 22 d'octubre. Les primàries obertes (PASO) del 13 d’agost van col·locar el liberal d’extrema dreta Javier Milei com a favorit entre els precandidats de tots els colors, inclòs el del peronisme governant, el ministre d’Economia, Sergio Massa. Milei, amb la seva formació La Llibertat Avança, es va endur un 30% dels vots; la dreta tradicional de Junts pel Canvi va quedar en segon lloc (28%) amb l’exministra de Seguretat Patricia Bullrich superant el seu contrincant intern, i l’oficialisme d’Unió per la Pàtria va obtenir els seus pitjors resultats en dècades: un 27% dels vots. Tot i que Massa no ho dona tot per perdut, ell i tot l’aparell peronista hauran de remar fort des d’avui mateix si volen evitar el que alguns pronostiquen: la fi del kirchnerisme.

“Els argentins estan demanant un canvi”, diu a l’ARA el Marcelo, de 68 anys, que assegura que està “fart dels de sempre”. Considera que les idees econòmiques de Milei –dolaritzar el país i retallar despesa pública– “no són tan boges”. La seva dona, la Teresa, l’interromp: “Però jo no podria votar-lo: vol il·legalitzar l’avortament i permetre la venda d’òrgans”. La Martina i la Lucila tenen 20 anys i votaran per primera vegada: lamenten que “les esquerres de veritat no tenen força a l’Argentina” i creuen que acabaran decantant-se per Sergio Massa com “l’opció menys dolenta”, tenint en compte que “la gent no té diners i està preocupada per posar un plat a taula”. El Rodrigo, de 34 anys, percep “nervis i malestar” al carrer, i explica que s'ha discutit amb la seva germana perquè va votar Milei a les primàries: “No ho entenc: ella mateixa pot estudiar perquè es beneficia de la gratuïtat de la universitat pública”.

Saquejos en botigues i supermercats

Qualsevol moviment de qualsevol de les forces polítiques pot ser clau en les setmanes que venen. O així ho creu Ana Natalucci, investigadora del Consell Nacional d'Investigacions Científiques i Tècniques (CONICET), en relació amb l’episodi de saquejos a supermercats i botigues que hi va haver arreu del país la setmana passada: “Va ser un intent de desestabilització política per part d’alguns sectors que busquen encendre la metxa”, opina en conversa amb l’ARA. Els fets de seguida van passar a un segon pla, quan el ministre d’Economia i candidat Sergio Massa va pactar un nou préstec de 7.500 milions de dòlars amb el Fons Monetari Internacional (FMI) per alleujar el deute que té el país amb l’organisme financer. Aquest dilluns, a més, Massa va anunciar un paquet de mesures econòmiques per pal·liar els efectes de la devaluació del 21% de la moneda que el Banc Central va decretar l’endemà de la victòria de Javier Milei. I és que a més d'un horitzó polític incert, el país travessa una greu crisi econòmica, amb més d'un 113% d'inflació interanual, una forta bretxa entre el dòlar oficial i les cotitzacions paral·leles, i un 40% de la població en situació de pobresa.

L’opinió pública està dividida entre qui creu que Milei ja ho té tot guanyat i qui creu que hi ha altres desenllaços possibles. Alguns estan convençuts que l’oficialisme es manté amb perfil baix per donar un cop final. El silenci de la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner aixeca sospites que el seu partit planifica una aparició d’última hora “que arrossegui l’electorat”, ja que “ella té el poder de fer-ho”, opina Natalucci. Malgrat pertànyer al mateix espai polític, per a molts votants “Cristina representa la lluita contra els poderosos i Massa, l’establishment”, recorda. D’altres atribueixen la discreció de la vicepresidenta a una possible derrota que seria el final de la seva carrera.

La incògnita dels abstencionistes

Una escletxa on dipositen l’esperança els contraris a Milei és l’abstencionisme que es va produir a les PASO: malgrat que el vot a l’Argentina és obligatori, la participació va ser d’un 69%, però es preveu que a l’octubre pugi. A les presidencials del 2019 va ser del 81%; per tant, “la gran incògnita ara mateix és què votaran els que es van abstenir”, diu l'analista. I d’aquí es deriven dues preguntes: a qui aniran els vots del contrincant derrotat de Bullrich, Horacio Rodríguez Larreta? ¿I els de les forces minoritàries que no han obtingut prou representació per concórrer a les eleccions? Les enquestes pronostiquen una segona volta, prevista en el sistema electoral argentí en cas que cap candidat superi el 45% dels vots o el 40% amb més de 10 punts d’avantatge respecte del principal opositor. Tot i que els sondejos auguren més vots per a Milei que a les primàries, seguirien sense ser suficients per governar i la segona volta se la disputarien el candidat d’ultradreta i Massa, i seria el 19 de novembre.

A la resta d’Amèrica Llatina, els ulls estan posats en l’Argentina. Lula da Silva ha advertit que Milei li sembla més perillós que Bolsonaro, i en una reunió que ha mantingut aquesta setmana amb Sergio Massa, hi ha insistit: “Fes el que hagis de fer, però guanya”. Natalucci creu que és improbable un gir cap a la ultradreta: “A escala regional, estaria desfasat: no som al 2019, es respira una altra cosa, i l’Argentina sempre ha acompanyat la dinàmica del conjunt de la regió; seria una novetat que se’n desacoblés”. El país arrenca avui, amb l’inici de la campanya electoral, una cursa plena d’incertesa, tensió i anhels desesperats d’estabilitat.