Tensió, desinterès i polarització a la recta final del procés per canviar la Constitució de Pinochet

Santiago de XileXile encara la recta final del seu segon procés constituent amb la tensió política disparada, una marcada polarització i un creixent desinterès de la ciutadania cap a la proposta de nova Constitució que s’està redactant des del març. El Consell Constitucional encarregat de treballar el text, a partir d’un esborrany escrit per un comitè de 24 experts designats pel Parlament, està controlat pels sectors conservadors, i la ultradreta del Partit Republicà té el nombre més alt d’escons, 22 de 50. “La dreta radical ha tingut un rol dominant perquè la distribució del poder és asimètrica i ha generat un clima de poc acord amb les forces governamentals”, explica a l’ARA el director de l’Escola d’Administració Pública de la Universitat Diego Portales, Rodrigo Espinoza.

Fa 10 dies els ultres van decidir retirar quatre polèmiques propostes per modificar l’esborrany constitucional. Va ser un gest inesperat i inèdit fins ara per part seva, que van justificar dient que les esmenes “alentien” el procés i provocaven “un cert ofuscament” en l’opinió pública. Entre els canvis descartats hi ha el que buscava la protecció de “la vida del nen que ha de néixer”, que col·locava els tractats internacionals sobre drets humans en un rang infraconstitucional, i el que reduïa a “reclusió nocturna” les penes dels presos majors de 75 anys. Aquest últim article va ser molt criticat perquè suposava perdonar els condemnats per crims de lesa humanitat perpetrats durant la dictadura d’Augusto Pinochet. Aquest dilluns es commemoren 50 anys del cop d’estat contra Salvador Allende, el seu inici.

Amb el suport de la dreta tradicional, el Partit Republicà també ha descartat articles en matèria de protecció mediambiental –per mitigar els efectes del canvi climàtic– i el dret a l’habitatge “digne, segur i propi”. Per ara, només s’ha votat a les comissions, però les majories de l’òrgan fan preveure que les modificacions es confirmaran.

“Fins ara, la ultradreta ha tingut molt èxit per aprovar les seves reformes més identitàries i eliminar les poques mesures progressistes que havien quedat a l’esborrany. No ha buscat consensos més enllà de la dreta tradicional”, diu la politòloga de la Universitat Catòlica Julieta Suárez-Cao. Les dues dretes sumen una majoria de 33 escons, que els permeten prescindir de la negociació amb l’esquerra tradicional, que en té 16.

Provocacions de la dreta pinochetista

El clima institucional al país està “crispat”, com va dir fa uns dies el president Gabriel Boric, i és “tòxic”, com ha insistit també l’expresidenta Michelle Bachelet aquesta setmana. Més enllà del Consell, també al Congrés hi ha polèmiques públiques cada dos per tres. Les més recents, pel retrocés que suposa la negació o la justificació, per part de diversos parlamentaris, de la violència comesa durant la dictadura. “Jo justifico el cop militar”, va dir al juliol el diputat Jorge Alessandri. Un mes després, la Cambra Baixa va rellegir una resolució del 1973 contra el govern d’Allende que, en el seu moment, havia servit per avalar la ruptura de la democràcia. Fa poc, una diputada d’extrema dreta va qualificar de “llegenda urbana” la violència sexual que el règim va exercir contra les dones detingudes i empresonades.

“Hi ha un clima de polarització entre les elits polítiques, sobretot dins el Consell i en l’esfera parlamentària, però aquesta divisió no s’ha traslladat necessàriament a la societat, perquè la ciutadania confia molt poc en el procés i no creu que porti cap canvi positiu”, diu Espinoza. Les últimes enquestes revelen que el 56% votarien en contra de la nova Constitució i que només el 24% l’aprovarien. Suárez apunta al “rebuig transversal d’esquerra a dreta”, que atribueix més aviat a una “predisposició a rebutjar aquest tipus d’iniciatives més que no pas al contingut de la proposta”. Segons afirma, aquesta forma d’actuar s’emmarca en “un sentiment anti statu quo, antiestablishment i antipolítica en general” que va més enllà de Xile i que està calant en quasi tots els països d’Amèrica Llatina.

 Si, de nou, la ciutadania rebutja el text, serà el segon fracàs de Xile, des de la revolta del 2019, en l’intent d’escriure una nova Constitució (l’anterior va ser el setembre del 2022 amb un text de tendència progressista). Boric ha deixat clar que durant el seu mandat no hi haurà una tercera oportunitat.