São Paulo vota amb l’esglai provocat per la diputada pistolera

São PauloMirant de reüll i encara esparverada, la principal megaurbs brasilera ha intentat normalitzar aquest diumenge una jornada electoral encara sota els efectes de les imatges de violència política extrema de dissabte a la tarda. Diversos vídeos gravats amb el mòbil van enxampar, pistola en mà, la diputada federal Carla Zambelli, que forma part del nucli dur de Jair Bolsonaro, perseguint en un barri noble i central de São Paulo un afrobrasiler seguidor de Luiz Inácio Lula da Silva. El guardaespatlles de la diputada va arribar a disparar un cop la seva arma.

El “descontrol” de l’extrema dreta, que Lula havia denunciat en l'últim debat televisiu, ha viscut el seu súmmum a les portes d’una votació frec a frec. Mai, en quatre anys de bolsonarisme, cap dels seus líders havia sigut capaç d’apuntar amb una arma a un adversari polític, que l’increpava i l’insultava. 

La força d’un càrrec electe bolsonarista de raça blanca en un barri de privilegiats corrent darrere d'un afrodescendent desarmat podria tenir efectes devastadors a les urnes a la principal ciutat del país, on Lula ja es va imposar a la primera volta. Exemplifica la deriva armamentista de l’extrema dreta, tot i que el 70% del Brasil hi està en contra. 

Amplificant les conseqüències, els vídeos virals de Zambelli actualitzen el genocidi racial que pateixen fa segles els pobles originaris i els africans esclaus i els seus descendents. La mateixa campanya de Bolsonaro va reconèixer sense dir-ho oficialment que l’incident és una plantofada al discurs d’ordre davant “el caos i el comunisme de Cuba, Veneçuela i Nicaragua”, com repeteixen com un mantra.

"Quatre anys de bogeria col·lectiva"

“Bolsonaro i els seus seguidors s’han pensat que això és el Far West”, es queixava, a la porta d’una escola al barri de la Vila Mariana, Marcia Valeria Silva, professora de 46 anys, votant de la centrista Simone Tebet a la primera volta i ara “lulista més per obligació que per convicció”.

“Portem quatre anys de barbaritats, d’una bogeria col·lectiva, potser el que vam veure dissabte ajuda a obrir els ulls a qui no està fanatitzat”, deia molt més indignada Luciana Lecce, professora de dansa de 38 anys i mare soltera, que és “l’única votant de Lula en una família amb una concepció massa conservadora de la vida”.

São Paulo ha après a conviure amb la fractura social, l’estrès crònic, el caos en la mobilitat i la violència urbana en pro d’un bé major, que és ser el motor econòmic del país i del continent, com diu el discurs oficial. Tot i això, comença a mostrar que s'ha arribat "al límit en la capacitat d’absorbir coses que no tenen sentit", afegia Lecce.

Entre els bolsonaristes convençuts, fàcilment identificables amb samarretes grogues o amarelinhas de la selecció de futbol, cares de pomes agres sobre el cas Zambelli.

La guerra cromàtica, amb els votants d’esquerres tots vestits de vermell i amb adhesius de Lula (ho permet la legislació electoral), ha transcorregut pacíficament. Un detall, però, que no és menor: fins i tot als barris de classe mitjana i alta, cap votant vestit de vermell passejava sol; sempre en família, en parella o en petits grups d’amics. En la democràcia bolsonarista, on la violència política s’exerceix amb llops solitaris, sempre és recomanable prendre precaucions.