El renaixement internacional de Maduro
La guerra a Ucraïna i el gir cap a l'esquerra a l'Amèrica Llatina beneficien geopolíticament el president veneçolà
Santiago de XileL’efusiva salutació, amb encaixada de mans inclosa, entre el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg veneçolà, Nicolás Maduro, ha estat una de les primeres imatges que ha deixat la COP27, que se celebra aquests dies a Egipte. Durant la trobada, Macron va expressar el desig de “parlar una mica més i començar un treball bilateral que sigui útil per al país i la regió”. Després de la conversa, Maduro va qualificar “d’excel·lent” la salutació i va llançar una invitació als francesos a través de Twitter: “Les portes de Veneçuela estan obertes per al poble francès”. El veneçolà també va saludar calorosament el nord-americà John Kerry, secretari d’Estat de l’expresident Barack Obama i ara enviat especial per al Clima en el govern de Joe Biden.
La posada en escena del líder llatinoamericà s’ha interpretat com un canvi de la posició en el tauler de la geopolítica global. Durant els últims mesos i per diverses raons, el president veneçolà ha començat a sortir de l’aïllament en què va quedar, sobretot a partir del 2019, per iniciar un retorn progressiu a la multilateralitat amb part important d’Occident.
Queda enrere l’episodi en què França, els Estats Units i diversos governs europeus, entre ells també el d’Espanya, van reconèixer l'opositor Juan Guaidó com a president encarregat de Veneçuela fa tres anys quan, des de la presidència del Parlament, va desafiar Maduro. El suport a Guaidó ha decaigut. Contra tot pronòstic per a molts, Nicolás Maduro ha aguantat al capdavant del govern chavista (l’any vinent en farà 10 al poder) i ara s’ha vist afavorit pel context regional i internacional.
“L’oposició avui està més debilitada que fa quatre o cinc anys, i això fa possible una entesa amb altres països del món que entenen que qui ostenta el poder, més enllà de les seves bases de legitimitat, és Maduro”, diu l’acadèmic de l’Institut d’Estudis Internacionals de la Universitat de Xile Gilberto Aranda.
Guerra i gir geopolític
Tant Aranda com els analistes internacionals veneçolans Elsa Cardozo i Lauren Caballero esmenten la guerra com a factor clau que ha reposicionat Maduro. “La guerra ha alterat les prioritats d’Occident”, apunta Cardozo. Per a Caballero, “la política exterior dels estats occidentals és pragmàtica per garantir la seva supervivència des del punt de vista energètic i assegurar l’estabilitat interna”.
Els tres experts apunten també el gir polític a l’Amèrica Llatina com a motius per a un acostament a Caracas. “S’han aixecat diversos governs menys hostils cap a la Veneçuela de Maduro, més proclius a escoltar el seu discurs i amb posicions no idèntiques, però sí properes”, diu Aranda. Entre els països més rellevants que han relaxat la tensió amb Caracas hi ha la Colòmbia de Gustavo Petro i, a partir del 2023, el Brasil de Lula.
“Els nous actors regionals jugaran un paper rellevant en les relacions amb Veneçuela i, probablement, es recondueixi la dinàmica a través d’una via més política i diplomàtica”, assenyala Caballero. Fa uns mesos, durant una visita de Petro a Caracas, el colombià va demanar a Maduro que es reincorpori als organismes de control regionals, com el Tribunal Interamericà de Drets Humans. “Maduro va dir que ho estudiaria”, recorda Aranda, tot i que encara no ha fet passos en aquesta direcció.
Reprendre les negociacions
El chavisme i l’oposició estan en procés de reactivar les negociacions a Mèxic per concretar una convocatòria d’eleccions el 2024. Maduro es va aixecar de la taula fa un any quan l’empresari Álex Saab va ser detingut i extradit a Miami, on se l'acusa de ser el testaferro del mandatari veneçolà. “La taula de Mèxic és més viable que continuï en el context actual”, sosté Aranda, que afegeix: “Cal veure si, a partir d’ara, futures iniciatives de gestió de conflictes polítics i socials de Veneçuela se centraran menys en perspectives de transició democràtica i s’inclinaran cap a una gestió més pragmàtica en seguretat hemisfèrica”. Cardozo tanca la reflexió: “Les possibilitats de negociar s’acosten, un altre tema és fins on arriben els acords i els compromisos de Maduro”.
