Rússia recluta (i enganya) cubans per anar al front a Ucraïna

Un jove que va lluitar al front denuncia a l'ARA haver estat víctima de màfies que els oferien feina en el sector de la construcció

4 min
Tres soldats sostenen la bandera cubana, en una imatge d'arxiu

Buenos AiresJa fa mesos que diversos mitjans de comunicació internacionals apunten el reclutament, des de Rússia, de joves cubans per anar al front a Ucraïna a lluitar. Amb la promesa d’un passaport rus i d’un sou mensual d’aproximadament 2.000 euros, alguns homes cubans han emprès el viatge davant la situació d’emergència econòmica que travessa el país caribeny. Alguns, però, han denunciat haver estat enganyats i reclutats com a mercenaris de manera il·legal a través d’ofertes de feina de constructor a les xarxes socials. El ministeri de Relacions Exteriors de Cuba se n’ha desvinculat: "Cuba no forma part del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Està actuant i actuarà de manera enèrgica contra qui, des de territori nacional, participi de qualsevol forma del tràfic de persones amb finalitats de reclutament o mercenarisme perquè ciutadans cubans facin ús de les armes contra qualsevol país".

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El Yadiel (nom fictici) té 36 anys i és de l'Havana, on treballava com a peó en el sector de la construcció. El juny passat el seu cosí li va explicar que, a través d’una tal Tània (nom també fictici), li havia arribat informació d’una "bona feina" a Rússia: en la construcció, igual, però cobrant 240.000 rubles, uns 2.000 euros, un sou inimaginable per ningú ara mateix a l’illa, que travessa una greu crisi econòmica i d’escassedat. Amb la intenció de millorar la qualitat de vida de la seva família, el Yadiel no s’ho va pensar gaire i va enviar la seva documentació al número de telèfon indicat. Al cap de poca estona rebia un correu amb uns bitllets d’avió per a l’endemà: un vol de Varadero a Moscou, que va compartir amb una quarantena d’homes joves com ell. Un cop arribats al destí, els va rebre la tal Tània, amb dues col·laboradores seves, i els va indicar que s’enfilessin en un minibús fins a un hotel, on durant tres setmanes van continuar arribant més cubans, explica el Yadiel en conversa per videotrucada amb el diari ARA. Durant aquells dies es van dedicar a fer classe de rus fins que els van proposar signar un contracte laboral: el document tenia més de 20 pàgines i estava escrit en rus, amb la qual cosa no en van entendre res.

"Just abans de signar el contracte –explica–, la Tània ens va dir que era per anar a la guerra". Davant del desconcert, els va aclarir que no anirien a primera línia del front sinó a la tercera, "cosa que després va resultar mentida", aclareix el Yadiel. Al contracte, a més, hi constava una remuneració mensual de 200.000 rubles, que després no rebien completament perquè la Tània i les seves companyes se’n quedaven una part. "A hores d'ara, amb el tràfic de persones, ja deuen ser milionàries", diu mentre fa que no amb el cap. En aquell moment, el Yadiel explica que es va sentir traït i atrapat: "No tenia més opció que signar: estava en un hotel militaritzat ni tan sols sé ben bé on, no tenia diners, ni contactes ni amistats, hi havia càmeres per tot arreu. ¿On volies que anés?", pregunta. Va discutir amb el seu cosí, que estava en la mateixa situació que ell. "Tots vam marxar de Cuba enganyats –lamenta–, i no hi havia més opció que seguir endavant". Se’ls van endur a una unitat militar a Ucraïna, on van rebre entrenament, i d’allà cap al front.

Ara és a Moscou, a casa d’un amic. Fa tres mesos, l’onada expansiva d’una bomba el va deixar pràcticament sense poder caminar. Encara s’està recuperant, té molt dolor i un ronyó que no li funciona bé. Ja no haurà de tornar a lluitar: "Els contractes són d’un any, així que quan em recuperi em donaran el passaport rus i una casa. Sé d’alguns cubans que ja ho han aconseguit", assegura. A la pregunta de si li agradaria tornar a Cuba, respon que sí, però que no ho farà perquè li fa por ser acusat de mercenari i entrar a presó. Pretén traslladar la seva família a Rússia: "Els trobo a faltar". Durant setmanes, els va amagar que era al front, fins que va sortir en imatges de la televisió cubana. "La guerra és el més lleig que et puguis arribar a imaginar", diu mentre li tremolen les cames.

Cuba i Rússia, nacions germanes

En una impecable desfilada militar, 9.000 soldats commemoraven el Dia de la Victòria dijous passat a la plaça Roja de Moscou. El 9 de maig se celebra la victòria de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques sobre l’Alemanya nazi, l’any 1945, que va posar fi a la Segona Guerra Mundial. En un discurs solemne, el president rus, Vladímir Putin, es va referir a la guerra amb Ucraïna: "Rússia farà tot el possible per evitar un enfrontament global, però no permetrem que ningú ens amenaci". Dos dies abans havia estat investit per al seu cinquè mandat. Entre els convidats a la desfilada, hi havia el seu homòleg cubà, Miguel Díaz-Canel. En una reunió entre els dos mandataris, el president cubà va desitjar "èxit a Rússia" i es va manifestar contra "la manipulació geopolítica del govern dels Estats Units i les amenaces de l’OTAN".

El president rus, Vladímir Putin, entrant al Kremlin en l’inici de la cerimònia d’investidura

Cuba i Rússia mantenen relacions diplomàtiques i d’amistat des de fa dècades: després del triomf de la Revolució Cubana el 1959 i del bloqueig econòmic dels Estats Units a l’illa el 1962, Cuba va es va convertir en un aliat clau de l'URSS, de qui va augmentar la seva dependència econòmica durant la Guerra Freda. Des de la caiguda del Mur de Berlín fins avui, Cuba i Rússia han mantingut vincles estrets. L’any 2000 el flamant president Putin va visitar l’illa on, conjuntament amb Fidel Castro, va demanar la fi del bloqueig econòmic. Totes dues nacions sostenen un discurs contra l’imperialisme dels Estats Units en connivència amb la Unió Europea.

Del dia a dia al front, el Yadiel destaca el "bon tracte i companyonia" dels soldats russos. Està convençut que Rússia lluita "per la llibertat d’Ucraïna", i que les xarxes de tràfic il·legal de persones actuen a l'esquena dels governs rus i cubà, als quals no responsabilitza del que els ha passat a ell i als seus companys: "Els que som aquí només buscàvem una manera de millorar el nostre nivell de vida treballant, en lloc de llançar-nos al mar en una bassa".

stats