El preu de defensar els drets LGTBI a Veneçuela

BarcelonaInney Romero i Julián Parra van arribar el 19 de maig a Barcelona. Van haver de fugir precipitadament de la seva Veneçuela natal després d’haver patit amenaces i agressions. El seu crim: defensar els drets de les persones intersexuals i haver-se negat a avalar falsos títols universitaris per a "ministres, viceministres, jutges i diputats" afins al règim de Nicolás Maduro. Fins a aquesta setmana no han aconseguit una cita per demanar asil a les autoritats espanyoles.

La parella d’activistes formaven part de l'entitat Intersex Venezuela, l'única que defensa els drets de les persones intersexuals al país. "A Veneçuela, els drets LGTBI+ són totalment inexistents. Tot i que formalment la Constitució en reconeix alguns i que l’estat es fa dir laic, a la pràctica hi ha molt de pes de les esglésies evangèliques", explica Romero. No hi ha matrimoni igualitari, ni reconeixement de la comaternitat o copaternitat, i el lligam entre el chavisme i les esglésies evangèliques s’ha reforçat en els últims anys amb la figura de Nicolás Maduro Guerra, fill del president, que ocupa la vicepresidència d’afers religiosos del governant Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV). "No pots anar tranquil pel carrer: ens acusen de pedòfils, de ser producte de l’agenda 2030...", afegeix Parra.

Si els drets LGTBI+ en general són vulnerats, les persones intersexuals s’enfronten a més a la incomprensió dins del sistema sanitari, que els tracta com a conillets d’índies. "A Veneçuela la sanitat és molt deficitària, però si aconsegueixes que t’atengui un metge no sabrà què fer amb tu. Només et veuen com una curiositat científica. Et sotmeten a tractaments hormonals o quirúrgics sense sentit, sembla que es concentrin en saber què tens entre les cuixes o si l’hermafroditisme és una realitat genital, en lloc de tractar els teus problemes de salut", denuncia Romero. Parra surt al carrer amb una faixa que li amaga els pits per evitar les vexacions. De petit li van fer un tractament quirúrgic per convertir-lo en una nena i al seu carnet d’identitat consta com a dona, amb el nom d’Indra Leonor. Per això Intersex —una associació no reconeguda a Veneçuela, com moltes de les que defensen els drets LGTBI+— es dedicava, entre altres coses, a fer cursos de formació per al personal sanitari.

Va ser precisament en una manifestació per reclamar que les persones transgènere i intersexuals puguin acollir-se a la llei que permet canviar-se el nom que Julián va començar a tenir problemes a la Universitat Popular de l’Ambient Fruto Vivas de Caracas, on treballava com a professor d’història i director de Desenvolupament d'Estudis. Inney Romero n’era la directora de Control d’Estudis.

Falsos títols universitaris

"Hi ha molts alts càrrecs i polítics que no tenen titulació universitària i el govern els dona un títol fals. Ens van dir que publicarien una nova graduació amb una llista on constaven viceministres, diputats, membres del Consell Nacional Electoral, jutges del Tribunal Suprem... i nosaltres ens hi vam negar. Era un acte de corrupció i ens volien fer callar", recorda Romero.

L’excusa va ser una intervenció de Parra a la manifestació sobre la llei pel canvi de nom, que va quedar recollida en un vídeo. "Van començar les amenaces verbals per part de membres del rectorat que es mofaven de nosaltres: ens deien marimachas i chaperas, i ens preguntaven per on ens havien de violar per adreçar-nos", recorda Romero. "Ens van obrir una investigació per delicte informàtic i traïció a la pàtria, perquè nosaltres teníem accés a les dades", afegeix. Com a tothom que gosa criticar el règim chavista, els van acusar de ser agents al servei dels Estats Units.

Aleshores van començar a témer per la seva integritat. Es van adonar que les seves xarxes socials, correus electrònics i telèfons mòbils estaven punxats. Fins que un dia agents de la Guàrdia Nacional es van presentar a casa seva: "Ens van agafar i ens van agredir", diu Parra, i mostra una cicatriu a la cara. "A Veneçuela els opositors polítics primer són investigats, després denunciats i molts acaben morts", afegeix Romero. Van poder fugir i van sortir del país gràcies a l’ajuda d’entitats defensores dels drets humans. I van acabar a Barcelona "perquè era el destí on vam trobar bitllets d’avió més barats", diu ella.