Per què Petro ha passat d'alçar-se contra Trump a obeir-lo?
El president colombià fa marxa enrere i finalment accepta les conseqüències de la política migratòria del magnat republicà
BogotàEl president colombià, Gustavo Petro, no ha tingut més remei que acceptar les conseqüències d'un Donald Trump al capdavant de la Casa Blanca. I la primera de totes és una política migratòria de Washington que pretén expulsar de terres nord-americanes centenars de milers de persones d'arreu del món. Els llatinoamericans, que han hagut de fugir durant dècades de la pobresa i violència en direcció als Estats Units, s'han trobat amb un sotrac des que el 47è president va prendre les regnes del Despatx Oval el 20 de gener.
I la setmana passada va arribar el torn de més de 15.000 colombians que viuen sense papers als Estats Units. Però Petro, de forta retòrica anti-nord-americana, va contestar rebutjant les primeres dues aeronaus –militars– que volien aterrar a la capital del país, Bogotà, carregades de deportats.
A Donald Trump no se li va posar gens bé la decisió del seu homòleg colombià i va enviar un avís a navegants: imposició d'aranzels del 25% a tots els productes colombians i, si no compleixen amb les demandes, "s'elevaran al 50%”. El mandatari nord-americà va anunciar també restriccions de viatge i revocació de visats per a funcionaris del govern de Petro i el seu partit, possibles sancions econòmiques al país i "inspeccions" als ciutadans i mercaderies colombianes que arribin als Estats Units. Per altra banda, el secretari d'Estat dels Estats Units, Marco Rubio, va afegir “la suspensió immediata de l'emissió de visats a la secció consular de l'ambaixada dels Estats Units a Bogotà” a partir de dilluns. Milers de persones tenien cita programada amb l'ambaixada des de feia mesos.
Petro va respondre amb el principi de reciprocitat i va ordenar al ministre de Comerç, Indústria i Turisme, Luis Carlos Reyes, “elevar els aranzels d'importacions des dels Estats Units en un 25%”, així com buscar altres destinacions per als productes nacionals.
Una nit d'insomni per a Petro, que no va fer falta ni un dia perquè reculés en la seva decisió de batre's en un pols amb el magnat Trump. “Hem superat l'impàs amb el govern dels Estats Units", va dir el ministre d'Exteriors colombià, Luis Gilberto Murillo, tot llegint aquest dilluns un comunicat davant la premsa en companyia de l'ambaixador a Washington, Daniel García-Peña, i una comitiva que inclou personalitats diplomàtiques i, sobretot, comercials. En conclusió, el govern de Bogotà diu sí a "tots els termes del president Trump”. Això inclou “l'acceptació sense restriccions de tots els il·legals estrangers de Colòmbia retornats des dels Estats Units, inclosos en avions militars, sense limitacions o retards”.
Pressions per fer marxa enrere
Perquè la clau del canvi d'opinió és –segons va dir l'ambaixador colombià a Washington a l'emissora colombiana Blu Radio– “la guerra comercial i l'amenaça d'aranzels”, que justificava que “hauria estat terrible no només per a Colòmbia sinó també per als Estats Units”. Uns aranzels i restriccions que ja estan redactats i llestos per a ser signats, però que se suspenen en vista que Bogotà i Petro obeiran la decisió del gegant nord-americà. Però, què ha passat en les últimes hores?
Segons l'analista polític colombià, Daniel Orozco, les últimes hores van ser “frenètiques”. I revela, “la seva comitiva va ser el factor que va frenar-lo”. “Hauria estat una gerra d'aigua freda pel sector floricultor i agrícola”, diu Orozco. De fet, un dels grans punts de Petro a la seva campanya presidencial era potenciar les exportacions agrícoles i, òbviament, els Estats Units s'emportaven un gran bocí del pastís. Prop del 27% del cafè que es consumeix als Estats Units s'importa des de Colòmbia, igual que altres productes com els plàtans, els alvocats i les flors, segons xifres del departament d'Agricultura nord-americà.
Per altra banda, tot i que les relacions bilaterals estan “salvades”, segons el mateix govern colombià, l'analista explica que la picabaralla diplomàtica pot traduir-se en “desconfiança en el procés d'inversions o l'estratègia colombiana de cara a l'exportació als Estats Units”.
Crescut a les files de la guerrilla M-19 i de forta ideologia d'esquerres, Petro va alçar-se com el primer president que trencava amb una llarga línia de dretes al poder. Però el president va perdent aliats i, segons Orozco, “Petro s'ha radicalitzat”. Segons l'expert, el màxim mandatari té una visió propera a una autocràcia anti-nord-americana. El primer govern que s'alça contra la política migratòria de Trump, per tant, n'ha sortit escaldat i ha acabat obeint el dictat de la Casa Blanca en dotze hores.
