Què passa a Cuba? "La vida aquí s’està fent insuportable”

Buenos AiresUna nova onada de protestes va esclatar diumenge passat a l’orient de Cuba. Centenars de persones van sortir als carrers corejant dues consignes: “corriente y comida” –referida als prolongats talls de llum i a la manca d’aliments que viu l’illa– i una de més profunda i dolorosa, “Patria y vida”, la contraposició al lema nacional “Patria o muerte”, derivat d’un discurs que Fidel Castro va pronunciar al poc temps del triomf de la Revolució de 1959.

65 anys després d’aquell moment frontissa de la història mundial del segle XX, la Revolució agonitza, però es resisteix a morir: “Ja gairebé ningú hi creu”, diu el José, de 61 anys, des de L’Havana, en conversa amb l'ARA. Ell va ser un dels joves cubans que va lluitar a la guerra d’independència d’Angola el 1975 amb la solidaritat internacional com a bandera; però avui reconeix, a desgrat, que “el sistema polític socialista a Cuba ha caducat”.

En iniciar-se les protestes diumenge, desenes de vídeos i retransmissions en directe van omplir les xarxes socials, poc abans que el govern tallés les dades mòbils a les localitats on es duien a terme. Els mitjans de comunicació oficials en van fer una breu menció, i el president Miguel Díaz-Canel es pronunciava a través de X contra el “bloqueig que pretén asfixiar-nos”, referint-se a l’embargo econòmic que els Estats Units mantenen sobre Cuba des de 1960.

Històricament, el govern cubà ha atribuït l’escassedat material –d’aliments, medicaments, combustible– al bloqueig, i ha vinculat qualsevol dissidència dins de l’illa a organitzacions que, amb l’ajut econòmic del govern dels Estats Units, buscarien destruir la Revolució des de dins.

2021: un altre moment frontissa

Però els fets immediats que cal revisar per entendre què està passant avui a Cuba es remunten al 2020. L’aleshores president dels Estats Units, Donald Trump, havia empitjorat les restriccions econòmiques, limitant les transferències de diners del seu país cap a l’illa, que per a la majoria de famílies cubanes suposen un important –si no el principal– ingrés monetari, o la inclusió a una llista negra del Banc Financer Internacional (BFI), que gestiona negocis entre Cuba i l’estranger. Poc després, la crisi del covid-19 colpejava fort: manca de medicaments, militarització dels carrers pel compliment de les restriccions sanitàries, junt amb una major escassedat d’aliments, augments desmesurats dels preus i franges cada vegada més llargues sense electricitat a les llars, van anar coent un ambient de tensió que va desembocar en un esclat social l’11 de juliol de 2021, amb protestes mai vistes als carrers que van popularitzar la consigna “Patria y vida”, inspirada en la cançó homònima que diversos rapers cubans havien publicat mesos abans. La repressió policial va acabar amb més de mil persones detingudes, de les quals encara n’hi ha diversos centenars de preses.

D'aleshores ençà, Cuba ha patit el major èxode migratori mai vist des de 1959, amb més de mig milió d’entrades registrades als Estats Units entre 2022 i 2023, i diversos milers arreu d’Amèrica Llatina i Europa. “L’illa s’està buidant”, lamenta a l’ARA la Mel, periodista cubana de 27 anys, des de L’Havana: “Puc comptar amb els dits d’una mà els amics que em queden aquí”. Malgrat les dificultats, ella va apostar per quedar-se, però cada vegada més sent que està “perdent el temps i la vida” i que “l’únic que té sentit és marxar”. La jove creu que les protestes s’aniran repetint i que, eventualment, es normalitzaran i perdran força. “No crec que hi hagi una voluntat explícita del govern per fer passar gana el poble”, diu, “però aquestes condicions són invivibles”. 

Situació límit

El José, per exemple, és informàtic i cobra al voltant de 20 dòlars al mes. La cistella bàsica d’aliments subsidiats a Cuba ara costa poc més d’un dòlar: arriba una vegada al mes i inclou arròs, fesols, sucre, oli de soja (cada mes altern), cafè (“quan arriba”) i productes d’higiene com pasta de dents o detergent, també “quan arriben”. Pel que fa a la proteïna, “el pollastre i els ous estan fallant ja fa temps”, reconeix el José. La fruita i la verdura es compren al mercat, però mig quilo de tomàquet surt a mig dòlar aproximadament, igual que un mango.

Fora de la capital, la situació és pitjor: a la província de Cienfuegos, la Mari, jubilada, passa fins a 13 hores seguides sense electricitat: “si aconsegueixes un trosset de carn, l’has de menjar el mateix dia, si no amb la calor es fa malbé”. Quan carrega el mòbil, envia àudios de WhatsApp a la seva neboda, que fa dos anys va migrar a Barcelona i està tramitant els papers del seu fill, menor d’edat, perquè pugui sortir de Cuba: “No t’ho pots imaginar, mija. Vas fer bé de marxar, perquè la vida aquí s’està fent insuportable”.