Països del Carib aspiren a alliberar-se de les últimes cadenes de l'Imperi Britànic
La mort de la reina Elisabet II ha revifat el moviment republicà en diversos països de la regió, i alguns demanen també compensacions per l'esclavitud
Guatemala"A rei mort, rei nou" és un refrany que no comparteixen alguns països del Carib que, després d'independitzar-se en el seu dia de l'Imperi Britànic, ara aspiren a convertir-se en repúbliques i desprendre's així dels seus llaços amb la Corona anglesa. La mort de la reina Elisabet II ha despertat un sentiment republicà en algun dels catorze regnes de la Mancomunitat de Nacions (Commonwealth), on el nou monarca Carles III ja exerceix com a cap d'estat. Es tracta d'antigues colònies britàniques que van optar per la monarquia constitucional després d'assolir la seva independència, però algunes fa temps que es plantegen canviar de règim, sobretot algun dels nou països de la Commonwealth que són a Amèrica. El seu objectiu és aconseguir la sobirania absoluta i alliberar-se així de les últimes cadenes que els uneixen a un imperi que va traslladar milions d'esclaus de l'Àfrica cap al Carib entre els segles XVI i XIX.
L'últim país que va fer aquest pas va ser Barbados, el Parlament del qual va destituir la llavors reina Elisabet II com a cap d'estat i es va proclamar una república el 30 de novembre del 2021. Era la primera vegada en gairebé tres dècades que una monarquia de la Commonwealth optava per destituir la reina, i es convertia així en la república parlamentària més jove del món. Prèviament ho havien fet l'illa de Maurici el 1992, Guaiana el 1970, Trinitat i Tobago el 1976 i Dominica el 1978. D'aquesta manera, l'illa caribenya va tallar de soca-rel la relació amb la monarquia britànica després de patir més de 200 anys de vassallatge, encara que ja era independent des del 1966. La normalitat d'aquesta decisió va ser tal que el llavors príncep Carles va participar en la presa de possessió de la governadora general de Barbados, Sandra Mason, com a nova presidenta. Això no impedeix que segueixi formant part de la Commonwealth, de la qual formen part catorze països descolonitzats després de la Segona Guerra Mundial.
La mort d'Elisabet II ha revifat el moviment republicà en alguna d'aquestes antigues colònies britàniques del Carib, com a Antigua i Barbuda. Tot just signar la proclamació de Carles III com a nou rei d'Anglaterra, el primer ministre d'aquest país, Gaston Browne, va fer un pas de gegant per expulsar-lo del país caribeny. Va anunciar que, en un termini de tres anys, es podria celebrar un referèndum per decidir si segueix els passos de Barbados i es converteix en una república presidencialista o si el país continua unit a la monarquia britànica. Antigua i Barbuda es va independitzar del Regne Unit el 1981, tot i que, igual que altres països de la regió, va decidir mantenir la reina (i ara Carles III) com a cap d'estat fins que la població decideixi.
Un altre país caribeny que té previst consultar la població en un referèndum és Jamaica. És una proposta del governant Partit Laborista que va anunciar el primer ministre, Andrew Holness, amb motiu de la celebració dels 60 anys de la seva independència de l'Imperi Britànic el 6 d'agost passat. Aquell dia va revelar que la seva administració està treballant per aconseguir un canvi de l'estatus polític del país de cara a les eleccions del 2025, i que per això ha creat un comitè per supervisar el procés de canvi constitucional. Però Jamaica no es conforma en deixar anar el llast de la monarquia, sinó que el govern va anunciar l'any passat que té plans per exigir una compensació al Regne Unit per haver portat a la força uns 600.000 africans per treballar com a esclaus a les plantacions de canya de sucre i banana.
Bahames es referma durant la signatura del llibre de condols per la reina
La flama del republicanisme també està encesa a Saint Vincent i les Grenadines, independitzada del Regne Unit el 1979. El seu primer ministre, Ralph Gonsalves, va proposar el mes de juliol passat celebrar un referèndum “abans de final d'any o a principis del pròxim” perquè el poble decideixi si vol reemplaçar el monarca britànic com a cap d'estat. "Tinc l'esperança que, a la meva vida, tots o la majoria dels països independents del Carib passin d'un sistema monàrquic a un de republicà", va recalcar.
Altres països caribenys on també han sorgit moviments per abolir la monarquia són Bahames, Belize, Granada, Saint Kitts and Nevis o Saint Lucia. En el cas de Bahames, que va estar sota el domini britànic fins al 1973, el primer ministre, Philip David, va aprofitar l'acte de signatura al llibre de condols per la mort de la reina Elisabet II per insistir que continua al seu programa de govern la intenció de fer un referèndum per declarar la república. Mentrestant, a Belize, que va ser l'últim país d'Amèrica a declarar la seva independència el 1981, s'ha reservat una partida dels pressupostos per crear una comissió que supervisi el procés de canvi constitucional en un país on apareix la imatge de la reina Elisabet II als bitllets de dòlar.
Aquest sentiment antimonàrquic el resumeix així el director d'estudis de Llatinoamèrica i el Carib de la Universitat d'Emory en una entrevista amb la BBC: "Hi ha alguna cosa simbòlicament incòmoda en el fet que una democràcia majoritàriament negra tingui com a cap d'estat un membre de la família reial britànica, que durant segles ha colonitzat aquests territoris i els va poblar amb esclaus africans per produir sucre i rom destinats al consumidor metropolità".