El país més car de l'Amèrica Llatina vota entre la continuïtat o el retorn de l’esquerra

Buenos AiresL’Uruguai vota aquest diumenge en la segona volta d’unes eleccions presidencials que s’esperen molt ajustades: mentre algunes enquestes pronostiquen un empat tècnic entre els dos presidenciables, la majoria espera una victòria per només dos o tres punts del fill polític de José Pepe Mujica, Yamandú Orsi, amb la coalició Frente Amplio, davant del successor de l’actual president conservador Luis Lacalle Pou, el candidat del Partit Nacional, Álvaro Delgado. En la primera volta, celebrada el 27 d’octubre, Orsi va obtenir un 44% dels vots davant del 27% de Delgado i del 16% del candidat del Partido Colorado, situat més a la dreta, Andrés Ojeda, que va quedar fora de la segona volta.

Delgado, però, confia que obtindrà no només els vots d’Ojeda, sinó també els de formacions encara més a la dreta, que juntes sumarien poc més d’un 6% dels vots. A més, es recolza en el que considera una administració exitosa de Lacalle Pou, que es retira amb més d’un 50% d’imatge pública positiva. El govern sortint ha fet créixer l’economia i ha reduït la inflació i l’atur, tot i que li han quedat pendents la gestió de la inseguretat, l’augment del treball informal, una creixent crisi educativa i un alt cost de vida. Aquest últim és un problema de llarga durada en aquest país de 3,4 milions d'habitants. Tot i ser el país amb el sou mínim més alt de l'Amèrica Llatina (més de 500 euros mensuals), també és el més car de la regió i un dels més cars del món.

Des del Partit Nacional saben que és imperatiu “fer de l’Uruguai un país més barat per viure”, reconeix en conversa amb l’ARA Agustín Iturralde, assessor del candidat Álvaro Delgado. El programa dels conservadors busca “combinar l’agenda econòmica amb l’agenda social, que alguns creuen que són oposades”, i defugir el que consideren una falsa contraposició entre mercat i estat.

L’Uruguai és membre de l’aliança comercial Mercosur, i per aquest motiu Lacalle Pou no ha pogut fer tractats unilaterals amb la Xina com hagués volgut, però Delgado té intenció de seguir empenyent en aquesta línia: “El Mercosur ha de ser obert, dinàmic, flexible i modern, no una cotilla ideològica”, diu Iturralde, que en aquest sentit reconeix afinitat amb l’Argentina de Javier Milei. El Partit Nacional integra la Coalició Republicana junt amb altres formacions com Partido Colorado o Cabildo Abierto, considerat d’extrema dreta.

Més desigualtat

Per la seva banda, la militant del Frente Amplio Clara Romano creu que, en cas de guanyar, Delgado farà un “govern per a pocs”, i destaca la incertesa amb què viuen milers d’uruguaians en l’actualitat, amb dificultats per arribar a finals de mes fins i tot treballant a jornada completa, en part, per l’absència d’una regulació dels lloguers. A més, acusa el govern actual d’haver desmantellat un sistema de cures transversal que s’havia aconseguit construir al llarg de 15 anys de governs d’esquerres, així com d’haver augmentat l’edat de jubilació de 60 a 65 anys i de no haver distribuït la riquesa adequadament. "L’Uruguai ha crescut econòmicament, sí, però la distribució d’aquest creixement no s’ha fet de forma equitativa", assenyala a l’ARA, i destaca l’augment de la desigualtat i de la indigència als carrers de Montevideo, tot apuntant que el Frente Amplio va reduir la pobresa en un 30% al llarg de 12 anys de mandat, una de les grans gestes dels governs de Tabaré Vázquez i de José Pepe Mujica.

L’analista polític Adolfo Garcé destaca a l’ARA que “cap dels dos projectes polítics és extremista; són ben diferents, però alhora moderats”. I és que l’Uruguai, fins ara, escapa de la polarització i el xoc frontal ideològic que impera en pràcticament la resta del món: amb una sòlida cultura democràtica, un estat del benestar fort i amb partits de gairebé 200 anys d’antiguitat –el Partit Nacional és el més antic d’Amèrica Llatina, i el Frente Amplio té més de mig segle d’edat–, ha sabut combinar “bones institucions i bones pràctiques”, diu Garcé. “El poder està dividit, els presidents no són superpoderosos i estan condemnats a pactar perquè mai tenen majoria parlamentària, llavors sempre s’ha de negociar”, diu, i afegeix que, en el joc polític, “es respecten les normes bàsiques de competència i de no travessar certs límits”. També s’observa un respecte profund per tots els presidents i expresidents, inclosos els opositors: “l’Uruguai és un país on els partits són més importants que les persones”.

Un veterinari i un professor d'història, els dos candidats

Álvaro Delgado, veterinari de formació, va ser la cara visible de la comunicació del govern de Luis Lacalle Pou durant la pandèmia de coronavirus, la gestió de la qual molts uruguaians avui encara reconeixen al president sortint. Militant universitari de corrents vinculats al Partit Nacional, el seu primer càrrec polític va ser com a inspector de Treball entre el 2000 i el 2004; després, va ser diputat i senador, i el 2020 va ser fitxat per Lacalle Pou, “amic i company de ruta”.

Pel que fa a Yamandú Orsi, és professor d’història i va ser, durant dos mandats (2015-2024), l’alcalde de la ciutat de Canelones. Va iniciar la militància de jove al Frente Amplio, i, després de 12 anys de dictadura a l’Uruguai (1973-1985), va entrar al Moviment de Participació Popular, on va conèixer Pepe Mujica, que el va apadrinar. Mujica ha fet campanya al seu costat, malgrat el càncer d’esòfag que pateix i causa per la qual ja s’ha acomiadat públicament. "Soc un ancià que està molt a prop d’emprendre la retirada de la qual ja no es torna”, va dir en un míting d’Orsi el mes passat, davant d’una multitud emocionada per l’afecte que desperta Mujica en tota la ciutadania de l’Uruguai.