Un any de la motoserra de Milei: dèficit zero i més desigualtat social a l’Argentina

Buenos AiresHa passat un any d'ençà que Javier Milei va prendre possessió com a primer president liberal-llibertari de l’Argentina. En el discurs inaugural d'esquena al Congrés, iniciava el mandat advertint que venien temps difícils, que el peronisme governant havia deixat “plantada” una hiperinflació i que l’única opció era un ajust econòmic ortodox. "Això impactarà negativament en el nivell d’activitat, el treball, els salaris reals i la quantitat de pobres i indigents”, anticipava sense pèls a la llengua davant d’una multitud que l’aclamava.

Exactament dotze mesos després, Milei ha tornat a parlar davant de la ciutadania, aquesta vegada en un missatge gravat en què apareix flanquejat pel seu gabinet. En 35 minuts, va fer un repàs del darrer any, va agrair als argentins el sacrifici fet i va assegurar que s'ha superat "la prova de foc", ja que “el país comença a créixer”. Milei treu pit d’un superàvit fiscal sostingut i d’una inflació que està a punt de ser “un mal record”, i apunta a més retallades. "Ara ve la motoserra profunda perquè hem de desfer capes geològiques d'organismes i funcions estatals injustificades", va dir. I va afegir: “Venen temps feliços a l’Argentina”.

El 2024 ha estat carregat d’incertesa i angoixa per a la majoria dels argentins, que han vist com el seu poder adquisitiu es desplomava mentre la llei del mercat els governava la vida. Tanmateix, Milei culmina el seu primer any amb una imatge positiva entre més del 50% dels argentins, segons diverses enquestes. És percebut com un líder consistent, que compleix el que promet i, el més important a l’Argentina: albira un futur econòmic previsible.

Fa un any la inflació galopava a un ritme descontrolat, i era la principal preocupació dels argentins. El desembre del 2023, superava el 25% mensual, mentre que avui voreja el 3%. “Això feia anys que no passava; el pessimisme sempre guanyava a l’Argentina”, diu a l'ARA l'analista Belén Amadeo: “Milei ha retornat l’esperança d’una estabilitat, i això és el que fa que la gent resisteixi a les inclemències de l’economia i li doni suport”.

Entre la resignació i l'esperança

“Jo estic igual, o fins i tot millor, que fa un any”, assegura el Claudio, de 52 anys, cuiner d’un restaurant, que fa uns mesos ha tornat a comprar dòlars. Els argentins que poden estalviar ho fan en la moneda nord-americana, perquè el seu valor sempre es manté. De les primeres mesures que va prendre Milei va ser la devaluació del peso que, sumat a l’alliberament dels preus i a les retallades en despesa estatal, va encarir la vida de manera sobtada: tot va augmentar menys els sous, i el poder adquisitiu de la gent va caure en picat.

El Néstor, de 29 anys, recull llaunes, i tot el que guanya serveix per pagar el lloguer –a l’extraradi de la ciutat– i alimentar el seu fill petit. “Hi ha dies que me’n vaig a dormir sense menjar”, diu. Les despeses del dia a dia s’han convertit en inassumibles per a molta gent, sobretot des que el govern va retirar els subsidis al transport públic i a l’energia, i el cost de la llum, el gas i l’aigua es va triplicar.

“És clar que hem patit”, diu el Ricardo, amo d’una tintoreria de barri, que recorda que no s’ho podia creure quan va arribar la primera factura amb augments, “però a poc a poc l’economia es va estabilitzant”. Ell és dels que opina que Milei “és el canvi que tots necessitàvem” perquè l’Argentina ha pres “un altre rumb”: no només la inflació ha baixat, sinó que les accions a la borsa han pujat de valor i, segons ell, “s’ha acabat la corrupció”. A pocs metres, el José regenta una papereria des de fa 47 anys: “Han estat els mesos més durs de la meva vida comercial”, diu, i explica que els clients comparteixen l’angoixa. "La gent no està millor i, malgrat això, aposta per aquest futur –diu, confós–. Jo no ho entenc”. Per a ell, Milei ha estat molt hàbil en la construcció del relat, sostingut pel poder mediàtic i econòmic del país.

I és que hi ha sectors que han passat un bon any i tenen millors perspectives de futur, com els productors i els empresaris del sector agropecuari, el més important de l’economia argentina. Els ha beneficiat especialment la bretxa canviària –és a dir, s'ha reduït la distància entre el valor que el banc central argentí deia que tenia el dòlar i el seu valor real–, però hi ha mesures “pendents”, adverteix Adrián Poletti, especialista en aquesta indústria. "Cal que es redueixin les retencions a les exportacions de la carn bovina i del gra”, perquè, si no, diu, “els números no sortiran”. Milei ha reiterat aquesta promesa de campanya davant de membres de la Sociedad Rural Argentina, l’única institució que va visitar el dia del seu primer aniversari de mandat.

El sistema públic, el més perjudicat

On no existeix cap perspectiva de millora és en la salut pública, que cada dia està més ofegada. El personal de l’hospital pediàtric Garrahan de Buenos Aires ha fet la seva desena vaga aquesta setmana per reclamar salaris justos. Bárbara Acevedo és infermera i denuncia que els sous estan per sota de la línia de la pobresa. Assegura que les famílies dels pacients els donen suport perquè “entenen que la salut pública és un dret, i l'estem defensant". Recentment, el govern ha anunciat que cobrarà l’atenció mèdica a estrangers no residents, contra el principi de la universalitat que històricament ha regit la salut pública a l’Argentina. “Qui tingui diners per pagar la salut estarà bé, i qui no, desapareixerà; com els jubilats, que estan deixant de consumir medicaments perquè no els poden pagar”, alerta Acevedo.

Sens dubte, el sector social més perjudicat en aquesta nova Argentina són els jubilats. El govern no els ha actualitzat les pensions, que en el rang més baix no arriben als 400 euros mensuals, un ingrés amb el qual no es pot viure a l’Argentina d’avui. Cada dimecres es manifesten davant del Congrés i criden a una vaga general amb els treballadors. “Hem treballat tota la vida i ara ens estan llençant a la brossa”, lamenta Zulema Palavecino, portaveu de Jubilados Insurgentes. "Ho fan expressament contra nosaltres perquè es pensen que no ens defensarem”, diu, mentre mira desafiant la filera d’agents de policia que procura que la concentració no es desbordi de la vorera, tal com indica la nova llei de seguretat. “No és real un dèficit zero que s’aconsegueixi a costa de la fam i el patiment de sectors vulnerables –diu–: “Ho hem d’aturar tot”.