Mor l'home més solitari del món, que no va tenir mai cap contacte amb la civilització
No se sabia ni la seva edat ni el seu nom, només que vivia apartat en una selva del Brasil
BarcelonaEra l'últim supervivent de la seva tribu i l'únic habitant del territori indígena de Tanaru, escenari d'una massacre l'any 1995. "l'indi del forat' (indio do buraco en portuguès), com se'l coneixia popularment des que la Funai, l'agència governamental de protecció dels pobles indígenes del Brasil difongués per primer cop imatges seves ara fa quatre anys, va ser trobat mort la setmana passada a la cabana on vivia en aquesta petita illa de bosc a la zona de l'Amazònia. Així ho va revelar Altair Algayer, un funcionari indigenista que l'havia seguit durant 26 anys i va trobar el seu cos pràcticament descompost a la seva hamaca, cobert amb plomes de guacamai.
Aquest indígena, del qual no se sap pràcticament res, vivia voluntàriament apartat des que la resta del seu poble va ser massacrada en una sèrie d'atacs que es van produir a partir dels anys setanta, quan terratinents de la regió van pagar colons perquè exterminessin tota la seva tribu. Cap dels seus no va sobreviure i ell va començar una vida solitària, apartada completament de la civilització. Se'l coneixia com "l'indi del forat" pel seu costum de construir forats profunds, alguns amb estaques afilades al fons.
La seva mort, que segons les autoritats brasileres va ser deguda a causes naturals, ja que no es van trobar senyals de violència, suposa també la desaparició total d'aquesta tribu, de la qual tampoc es té cap informació, atès que durant tot el temps que va viure sol no va pronunciar mai ni una paraula davant de l'home blanc. De fet, les úniques imatges d'aquest indígena van ser enregistrades en vídeo i difoses l'any 2018 per la Funai. L'home hi apareix nu mentre tala un arbre. Tot i que, degut a la política de no contacte no va parlar mai amb cap dels seus cuidadors, sí que va acceptar algunes llavors i eines que li deixava la fundació per poder millorar la seva qualitat de vida. “Ningú de l'exterior coneixia el nom d'aquest home, i ni tan sols se sabia gaire sobre el seu poble. Ara, amb la seva mort, se'n completa el genocidi. És l'aniquilació deliberada de tot un poble per part de ramaders àvids de terra i riquesa”, asseguren des de la fundació.
La Funai va traslladar les seves restes a Brasília per sotmetre-les a anàlisis forenses. I és que l'home, que vivia en un territori de 80 quilòmetres quadrats envoltat de finques ramaderes al qual està prohibida l'entrada per llei, era completament anònim. Es creu que tenia 60 anys i que la cabana on vivia era una de les moltes que va construir. Durant anys, Algayer i un equip de la fundació van tenir cura del benestar de l'indígena des de la distància. Segons ha documentat l'Organització dels Pobles Aïllats (OPI), l'home s'alimentava de porcs senglars, tortugues o ocells que caçava amb fletxes o amb paranys. Ara l'OPI ha demanat que la reserva de Tanaru sigui protegida de forma permanent “com un memorial, per respecte a la trajectòria de resistència del seu únic habitant i per recordar a tothom la tragèdia del genocidi indígena, perquè no es repeteixi mai més”.
Actualment, al Brasil hi ha comptabilitzades unes 115 tribus, la majoria de les quals a la vall de Javari, a la frontera amb Colòmbia i el Perú, precisament on el periodista britànic Dom Philips i l'indigenista brasiler Bruno Pereira van ser assassinats al juny.