Mor Alberto Fujimori, l'autòcrata peruà condemnat per crims contra la humanitat

BarcelonaL'expresident del Perú Alberto Fujimori, l'autòcrata que va liderar el país entre el 1990 i el 2000 i va ser condemnat per crims contra la humanitat, ha mort aquest dimecres als 86 anys. La seva filla Keiko Fujimori, també política i acusada de corrupció, ho ha anunciat a les xarxes socials, on ha explicat que la mort ha estat conseqüència del càncer que patia des de fa anys. Feia només unes hores que el seu metge personal, Alejandro Aguinaga, havia dit que l'expresident estava "lluitant per la seva vida".

Fujimori va sortir de la presó el desembre del 2023 amb un indult per raons humanitàries, precisament pel seu estat de salut, malgrat les objeccions del Tribunal Interamericà de Drets Humans. Complia una condemna de 25 anys per les matances perpetrades en nom de la lluita antiterrorista, considerades crims contra la humanitat. El seu règim és recordat per aquestes i altres violacions, com les esterilitzacions forçoses de milers de dones indígenes, a més de la corrupció política generalitzada.

La de Fujimori és encara una figura polaritzadora de la societat peruana, i els seus defensors al·leguen que la seva dècada al poder va portar estabilitat i creixement econòmic, a més d'aconseguir la derrota de Sendero Luminoso. De fet, el govern peruà liderat per Dina Boluarte ha decretat tres dies de dol nacional des d'aquest dijous i ha anunciat que es retrà tribut a la seva memòria en diversos actes oficials.

La seva filla Keiko Fujimori ha estat tres cops candidata presidencial com a líder de la ultradreta amb el seu partit, Força Popular, i el mateix Alberto Fujimori va anunciar aquest juliol passat que pretenia tornar a presentar-se a les eleccions com a candidat del partit de la seva filla.

Esterilitzacions forçoses a dones indígenes

Fujimori es va imposar en les eleccions presidencials peruanes del 1989. El 1992, en col·laboració amb les forces armades, va dur a terme un cop d'estat per abolir la Constitució i tancar el Congrés. Des de l'inici del seu mandat va imposar un règim econòmic neoliberal que li va fer guanyar el suport de les elits econòmiques i també militars del país.

Un cop convertit en autòcrata amb el seu autocop, el seu govern va instaurar una repressió molt violenta en nom de la lluita contra Sendero Luminoso i va cometre greus violacions dels drets humans, com les esterilitzacions forçoses. Es calcula que unes 270.000 dones pobres, la majoria indígenes, van ser víctimes de la campanya impulsada pel govern de Fujimori per lluitar contra la pobresa, que va efectuar lligadures de trompes a aquestes dones sense el seu consentiment. Aquest mateix mes d'agost, però, la justícia peruana va anul·lar definitivament l'acusació penal contra l'expresident per aquestes esterilitzacions.

La fi del seu govern va arribar l'any 2000 amb la filtració de diversos vídeos que provaven la profunda corrupció del seu govern, coneguts com els vladivideos, perquè van ser gravats pel seu assessor, Vladimiro Montesinos. Fujimori va fugir precipitadament al Japó, país d'origen de la seva família, i va ser destituït pel Parlament peruà per "incapacitat moral permanent". Amb el temps ha quedat provat que el seu règim havia estat plagat de corrupció, suborns a empresaris i mitjans de comunicació, malversació de fons, tràfic d'armes i greus violacions dels drets humans.

L'any 2005 va ser detingut a Xile i extradit al Perú, on el Tribunal Suprem el va condemnar, quatre anys més tard, per les matances d'Altos Barrios i la Cantuta. El tribunal va considerar que Fujimori era l'autor d'aquells crims qualificats d'homicidi amb traïdoria i de lesa humanitat.

Aquelles matances van ser perpetrades per un esquadró de la mort de l'exèrcit peruà, el Grupo Colina, amb l'argument de la lluita antiterrorista. La primera va tenir lloc el 3 de novembre de 1991, quan sis encaputxats van irrompre en una festa familiar, van disparar indiscriminadament i van matar 15 persones, entre les quals un nen de 8 anys. Van al·legar que l'havien confós amb una reunió secreta de Sendero Luminoso. El segon cas va ser el 18 de juliol del 1992 a la Universitat Enrique Guzmán y Valle, coneguda com La Cantuta, quan el Grupo Colina va segrestar nou estudiants i un professor de matinada. Les seves restes mortals van ser trobades després en fosses clandestines.

A l'exmandatari, de 86 anys, li van detectar un càncer de llengua ja fa més de 27 anys, i des de llavors ha patit reiterades afeccions de salut. Ha mort a casa de la seva filla Keiko.