Milei ratifica el seu suport a Israel en un viatge carregat de simbolisme

Buenos AiresEnmig d’un gran dispositiu de seguretat i amb una quipà al cap, el president de l'Argentina, Javier Milei, ha visitat aquest dimarts el Mur de les Lamentacions a Jerusalem. Amb el front i les mans recolzades sobre la pedra del lloc més sagrat del judaisme, el mandatari llatinoamericà resava. Al seu costat hi havia l’ambaixador de l’Argentina a Israel, el rabí ortodox Shimon Axel Wahnish, referent espiritual de Milei, que l’ha acompanyat durant els últims temps en l’estudi de la Torà, la llei jueva.

Visiblement emocionat, Milei ha fet una abraçada al rabí, abans de saludar i fer-se selfies amb els curiosos que s’havien acostat a ell per saludar-lo. Mentrestant, a Buenos Aires, la Cambra de Diputats es preparava per reprendre el debat en particular de l’anomenada “llei òmnibus”, que podrà esmenar-se article per article en una sessió que, com la de la setmana passada, es preveu que sigui llarga.

Mentrestant, a Buenos Aires, la Cambra de Diputats reprenia el debat en particular de l’anomenada “llei òmnibus”, que podrà esmenar-se article per article en una sessió que es preveu llarga. Al final de la tarda de dimarts, el Congrés havia votat a favor de concedir facultats legislatives extraordinàries al president, en una votació polèmica que la líder de l’oposició de centredreta ha descrit com una “traïció a la pàtria”.

En aquest primer viatge oficial a Israel, Milei s’ha reunit amb el seu homòleg israelià, Isaac Herzog, i ha reconfirmat que traslladarà l’ambaixada argentina a Jerusalem, un gest polèmic que s’oposa al dret internacional i que Donald Trump ja va fer el 2017. També ha reiterat la seva voluntat d’incloure Hamàs en la llista d’organitzacions terroristes a l’Argentina. Aquest dimecres, Milei mantindrà una reunió privada amb empresaris israelians i s’entrevistarà amb el primer ministre Benjamin Netanyahu, que ha celebrat l’arribada de la comitiva argentina a Tel-Aviv a través de les xarxes socials. Després d’Israel, Milei viatjarà a Roma, on es reunirà amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, i amb el papa Francesc al Vaticà.

Milei i el judaisme: una relació estreta

A banda de la geopolítica i les relacions comercials, el viatge de Milei a Israel té una enorme càrrega simbòlica que impacta directament en la comunitat jueva de l’Argentina, la més gran de l’Amèrica Llatina i la cinquena més gran del món fora d’Israel. Es calcula que unes 250.000 persones jueves viuen a l’Argentina i que uns 100.000 judeoargentins viuen a Israel.

Després dels atemptats de Hamàs del 7 d’octubre passat, i en plena cursa electoral a l’Argentina, Javier Milei es va posicionar, sense fissures, al costat de l’estat d’Israel, que, segons sosté fins avui, té dret a una legítima defensa. Milei es va solidaritzar en repetides ocasions amb els familiars dels segrestats per Hamàs, i en el tram final de la seva campanya va incloure cada vegada més al·lusions a “les forces del cel”, una referència al llibre dels Macabeus de l’Antic Testament que parla d’un moviment jueu d’alliberament contra l’exèrcit d’invasors grecs el 166 aC. Pocs dies després, Milei oficiava celebracions de Hanukkà a Buenos Aires, on va reiterar amb eufòria que “les forces del cel ajudaran l’Argentina i Israel en aquest moment”.

Tot i que el primer registre de jueus arribats a l’Argentina des d’Europa data del segle XVII, no és fins al XIX que s’estableixen grans comunitats provinents d’Europa occidental (França i Alemanya) i, més tard, d’Europa de l’Est i l’imperi rus, fugint dels pogroms i persecucions cap a un país majoritàriament despoblat que el 1853 ja garantia la llibertat religiosa a la Constitució. La majoria es van establir a les grans ciutats, però d’altres van adquirir terres per establir petites comunes a l’interior del país i dedicar-se a l’agricultura i la ramaderia.

A finals del segle XIX van néixer les primeres publicacions en ídix a Buenos Aires, i el 1920 més de 150.000 jueus ja vivien a l’Argentina malgrat el creixent antisemitisme en forma de persecucions, profanacions, destrucció de béns i comerços i fins i tot negació de refugi. Tot i així, en els anys previs i posteriors a l’arribada de Hitler al poder, l’Argentina va ser el país llatinoamericà que més refugiats jueus va acollir –uns 45.000– i, acabada la Segona Guerra Mundial, hi van arribar encara uns 8.000 supervivents de l’Holocaust.

Atacs antisemites

Però els episodis més traumàtics que encara avui afloren en la memòria de la comunitat jueva a Buenos Aires són dos atacs terroristes de la dècada dels noranta: el primer, contra l’ambaixada d’Israel, el 17 de març de 1992, amb un total de 29 morts i 242 ferits; i el segon, contra l’Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA), el 18 de juliol de 1994, que va deixar 85 persones mortes i 300 de ferides. Des d’aleshores, es va extremar la seguretat en temples, escoles, associacions i qualsevol edifici, espai o recinte relacionat amb la comunitat jueva: l’accés és difícil i la vigilància permanent.

“Actualment hi ha un augment de l’antisemitisme i cal posar atenció a les qüestions de seguretat”, diu a l’ARA el vicepresident de la Delegació d’Associacions Israelites Argentines (DAIA), Marcos Cohen. “Hi treballarem amb aquest govern com hem fet amb tots els governs democràtics, siguin d’un color o d’un altre: nosaltres sempre establim vincles amb el govern per viure la nostra vida jueva”, afegeix.

Mentre des de la DAIA consideren positiu l’acostament de Milei al judaisme, hi ha sectors dins de la mateixa comunitat que ho consideren perillós, precisament pel nivell d’exposició que implica. "No em fa sentir més segura, sinó tot el contrari", explica a l’ARA una dona jueva que prefereix no revelar la seva identitat, i assegura que és una preocupació compartida per altres membres del seu entorn. Pel que fa al trasllat de l’ambaixada de l’Argentina, Cohen ho considera un gest “molt valuós”, ja que “Jerusalem és la capital mil·lenària del nostre poble”.