Milei impulsa una macrollei "d'emergència pública" per concentrar tot el poder
Envia al Congrés un projecte que li permetria governar sense l'aval del legislatiu i que agreuja les penes a piquets i manifestants
BarcelonaEl president de l'Argentina, Javier Milei, ha enviat al Parlament del país un projecte de llei que declara "l'emergència pública" i que li permetrà prendre decisions sense necessitat de l'aval del legislatiu. L'anomenat projecte de llei de "bases i punts de partida per a la llibertat dels argentins" declara l'emergència pública i econòmica fins al 31 de desembre del 2025, termini que podrà ser prorrogat per l'executiu dos anys més, és a dir, fins al final del mandat de Milei.
El nou projecte, que ha de ser aprovat al Congrés, afectarà gairebé tots els àmbits de l'economia, la política i la societat de l'Argentina i permetrà que es deleguin facultats legislatives en el poder executiu. També permetria castigar les protestes al carrer amb penes de presó. El front peronista ja va advertir ahir que hi votaria en contra, però no està clara la posició de la coalició de centredreta Junts pel Canvi, que podria donar a Milei el suport parlamentari que necessita per poder aprovar la seva “llei òmnibus”. La votació està prevista, en principi, per al 25 de gener i els sindicats ja han convocat mig dia de vaga general el dia anterior.
A la pràctica, suposa "un estat d'excepció que neutralitza bona part dels drets i les llibertats, a més dels contrapoders", admet l'especialista en Amèrica Llatina de la UdG Salvador Martí, que veu en la mesura "una voluntat totalment autoritària per concentrar el poder". "El que no està clar –afegeix– és si això ha sortit del seu cercle més partidari o si s'ha consensuat amb la formació política de Mauricio Macri, que lidera la coalició Junts pel Canvi, però si ha estat consensuat amb la resta de la dreta pot ser brutal perquè s'aprovarà al Congrés".
El projecte de llei que ha presentat Milei té 664 articles i 351 pàgines. Després d'intensos debats dins del govern, s'ha decidit concentrar totes les mesures en una sola macrollei, malgrat la polèmica desfermada fa només uns dies per un altre macrodecret. El projecte de llei arriba, de fet, només una setmana després del controvertit decret de necessitat i urgència (DNU) que va aprovar Milei i que entra en vigor justament aquest divendres, amb més de 300 reformes. Aquest decret ha fet sortir al carrer milers de persones en protesta justament aquest dimecres, el mateix dia que Milei enviava al Congrés el nou macroprojecte. La nova llei inclou també un article que "ratifica" el DNU.
El nou projecte de llei també dona l'aval al govern de Milei per privatitzar 41 empreses estatals, un procés encetat també pel decret DNU. Entre altres mesures, el text presentat aquest dimecres al vespre agreuja les condemnes per participar en piquets fins als quatre anys de presó, o fins i tot sis anys per a aquells sindicalistes que obliguin els treballadors a participar en manifestacions. Un altre canvi important és que s'agreugen les penes pels delictes de resistència a l'autoritat i s'estén la figura de legítima defensa de les forces de seguretat, informa el diari Clarín.
"Un pols a les institucions i un pols al carrer"
"Milei està fent un pols a les institucions i un pols al carrer", resumeix Martí, "i ha pensat que ara és el moment de fer-ho, en la primera setmana de govern. Ningú s'esperava que el xoc fos tan imminent i que el desplegament de les polítiques mercantilistes i ultraliberals fos tan ràpid i contundent, acompanyat a més d'una lògica autoritària". Tanmateix, l'analista apunta que "és molt greu però no és un cas únic a l'Amèrica Llatina" i recorda el cas de Nayib Bukele a El Salvador o el govern interí del Perú que "encara està en estat d'excepció".
El macroprojecte de llei de Milei també modifica la llei electoral i la composició de la Cambra de Diputats: elimina el mínim de 5 representants per província i eleva el nombre de l'exigència de representativitat de 161.000 a 180.000 habitants per diputat. Una altra de les mesures incloses és un procés de blanqueig de capitals fins al 30 de novembre del 2024, que eximirà del pagament d'un impost especial a tots aquells que declarin menys de 100.000 dòlars. Aquesta última mesura és un intent de fer aflorar tots els estalvis en efectiu que acumulen els argentins per la volatilitat de la moneda nacional, un fet que dificulta alhora el procés de dolarització de l'economia del país, que va ser una de les promeses estrella de la campanya de Milei.
El projecte de llei, en cas d'aprovar-se, donaria poder al govern de Milei també per "centralitzar, fusionar o suprimir entitats descentralitzades". Com a exemple, un dels articles del nou projecte deroga la llei que regeix l'Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme.
La Constitució Nacional de l'Argentina, reformada per darrera vegada el 1994, prohibeix a l'article 76 la delegació legislativa en el poder executiu, “llevat de matèries determinades d'administració o d'emergència pública, amb termini fixat per al seu exercici i dins les bases de la delegació que el Congrés estableixi”.
El govern de Milei al·lega que promou aquesta llei "amb l'esperit de restablir l'ordre econòmic i social basat en la doctrina liberal plasmada a la Constitució Nacional del 1853" i "en nom de la Revolució de Maig del 1810 i en defensa de la vida, la llibertat i la propietat dels argentins". En el missatge per enviar la iniciativa al Parlament, signat per Milei i el seu gabinet de ministres, el govern afirma que el seu objectiu és "emprendre, immediatament i amb instruments idonis, la lluita contra els factors adversos que atempten contra la llibertat dels argentins; que impedeixen el correcte funcionament de l'economia de mercat i que són la causa de l'empobriment de la nació".
