Mig segle després del cop d'estat, Xile engega un pla per trobar els seus desapareguts

Santiago de XileTrenta-sis anys després del segrest i la desaparició de Fernando Ortíz, el 2012 la seva família finalment va rebre les seves restes: cinc fragments d'os en una capsa. Ortíz, un professor universitari de 50 anys, va ser segrestat durant la dictadura del general Augusto Pinochet el 1976. Després d'una batuda, el van ajuntar amb altres dirigents comunistes de Xile i el van enviar a un centre de tortura tan secret que durant tres dècades ningú va saber que existia.

Ningú va sortir viu del centre clandestí Simón Bolívar, un casalot ubicat en una zona rural a l'est de la capital que estava a càrrec de la Direcció d'Intel·ligència Nacional del règim (DINA). No hi va haver testimonis ni supervivents que aclarissin el destí dels detinguts. Durant dècades, només hi va haver un silenci ensordidor.

Ortíz va ser una de les 1.469 persones que van desaparèixer durant el règim militar xilè entre el 1973 i el 1990. Només 307 han estat trobades i identificades. Ara, en vigílies del 50è aniversari del cop d'estat que va derrocar una de les democràcies més estables de l'Amèrica Llatina i va instaurar una dictadura de 17 anys que va empresonar, torturar i assassinar milers d'opositors, Xile ha anunciat aquest dimecres un pla nacional de cerca per localitzar la resta de desapareguts.

És la primera vegada des del final del règim de Pinochet que el govern xilè intenta trobar els desapareguts, un esforç que fins ara havia recaigut en gran part en els familiars supervivents, la majoria dones que van protestar, van fer vagues de fam i van portar els seus casos als tribunals. Fins ara, només ha sigut a través d'aquests casos judicials que s'han identificat alguns dels llocs d'enterrament.

"L'Estat els va apartar de les seves famílies i és l'Estat el que s'ha de fer responsable de la reparació, de sancionar els responsables i sostenir la recerca", diu el ministre de Justícia i Drets Humans de Xile, Luis Cordero, en una entrevista amb The New York Times. Dos oncles avis de Cordero van ser segrestats el 1973 i mai els van trobar.

Altres països sud-americans que van ser governats per règims militars a les dècades de 1970 i 1980 han tingut un èxit desigual en la recuperació de les restes dels seus desapareguts. Els equips forenses de l'Argentina van recuperar més de 1.400 cadàvers i restes i en van identificar 800. Al Brasil, els esforços per trobar 210 persones desaparegudes han tingut escassos resultats. L'organisme paraguaià encarregat de trobar i identificar els seus 336 desapareguts només ha aconseguit les restes de 34 persones.

Impuls del govern de Boric

A Xile, el pla del president Gabriel Boric centralitzarà i digitalitzarà els enormes volums d'expedients judicials i altres arxius dispersos en organismes governamentals i organitzacions de drets humans i utilitzarà un programari especial per encreuar la informació. També finançarà l'exploració de llocs on pugui haver-hi enterrades víctimes o on les excavacions portin anys pendents per falta de finançament.

Durant dècades, el sistema judicial xilè va estar paralitzat per una llei d'amnistia de l'època de Pinochet que impedia processar els responsables d'abusos contra els drets humans comesos entre el 1973 i el 1978. No va ser fins l'any 2000 que el poder judicial va deixar d'utilitzar-la per desestimar casos i es van nomenar jutges especials per investigar aquests crims. Fins al gener del 2023, la Cort Suprema ha dictat unes 640 sentències, ha enviat a la presó centenars de persones i compta amb 17 jutges dedicats en exclusiva a gairebé 1.500 casos.

Sovint, les famílies de les víctimes van trigar anys a reconèixer que els desapareguts no tornarien mai. “La idea de la mort va entrant de mica en mica”, diu María Luisa Ortíz, filla de Fernando Ortíz i actual cap de col·leccions i investigació del Museu de la Memòria i els Drets Humans de Santiago.

Poques esperances

Les famílies saben que les probabilitats de trobar els desapareguts són escasses. El 1978, quan es van descobrir les restes de 15 desapareguts en un forn de calç abandonat, el general Pinochet va ordenar als militars exhumar centenars de víctimes enterrades en secret per tot el país i desfer-se'n definitivament. Els cossos van ser llançats al mar o als volcans. Altres van ser explotats o incinerats. La major part del que s'ha descobert són fragments d'ossos, dents o trossos de roba.

Pinochet va entregar el poder el 1990, però va continuar al capdavant de l'exèrcit de Xile fins al 1998. Aquell mateix any, va ser arrestat a Londres per enfrontar a Espanya càrrecs per abusos als drets humans. Va acabar sent alliberat i enviat a Xile pel seu mal estat de salut. Pinochet va viure en relatiu aïllament els seus últims anys i va morir el 2006.

Els esforços per posar en pràctica el pla de Boric estan en marxa. Els experts forenses han començat a excavar nous llocs. El poder judicial ha començat a digitalitzar els fitxers de drets humans. Però fins i tot amb la participació del govern, el procés de cerca i identificació de les víctimes podria trigar molts anys més.

“He passat pràcticament tota la vida ficada en l'horror”, diu Ortíz, que durant 47 anys va estar immersa en documents judicials i organitzacions de drets humans. “Res no repara el mal. Et passen cinc trossets d'os i això és el teu pare. D'alguna manera, per mi sempre segueix d'alguna manera desaparegut. Això no tanca res. Arriba molt tard”.