Mèxic escull la seva primera presidenta

Buenos AiresMèxic afronta aquest diumenge una jornada electoral històrica. Uns 98 milions de mexicans –el cens electoral més gran que ha conegut el país– estan cridats a les urnes per elegir, molt probablement, la seva primera dona presidenta. Claudia Sheinbaum, de la coalició oficialista Seguim Fent Història - Morena, i Xóchitl Gálvez, de l’aliança opositora Força i Cor per Mèxic, lideren les enquestes davant de Jorge Álvarez, de Moviment Ciutadà, un partit minoritari de centreesquerra que, si bé ha millorat els seus resultats als últims sondejos, registra una intenció de vot ínfima davant les seves contrincants. Al tancar la campanya dimecres passat, totes les enquestes donaven avantatge a Sheinbaum per sobre de Gálvez.

A banda de qui ocuparà el Palacio Nacional, seu del poder executiu, durant els pròxims sis anys, aquest diumenge també es decideixen més de 20.000 càrrecs públics: els 500 seients de la Cambra de Diputats, els 128 senadors, els governadors de vuit estats, el govern de Ciutat de Mèxic i milers de càrrecs en diferents nivells administratius, com alcaldies i diputacions. Donades les dimensions dels comicis i l’obligatorietat del vot, s’espera una alta participació, tot i que segons dades de l’Institut Nacional Electoral (INE) creix l’abstencionisme electoral, sobretot entre joves, per un desencant vers el sistema polític i una desconfiança cap als candidats. Alhora, col·lectius de cerca de persones desaparegudes optaran per impugnar el vot i votar per un fill, germà, cosina o parella desapareguda.

Un repàs del sexenni d’AMLO

Sota el mandat d’Andrés Manuel López Obrador (AMLO), s’ha perdut el rastre de més de 100.000 persones a Mèxic. La desaparició de persones per motius vinculats al narcotràfic és el pa de cada dia arreu del país, així com els assassinats amb violència, que en aquest sexenni escalen a l’esgarrifosa xifra de 184.712, més que en l’administració anterior. Els feminicidis són l’altra xacra contra la qual AMLO no ha reaccionat a temps: entre 9 i 10 dones són assassinades cada dia a Mèxic. “L’eliminació de la violència i el retorn dels militars a les casernes són les principals promeses inconcluses d’AMLO”, opina la politòloga Alejandra López, en conversa amb l’ARA: “Aquest sexenni és en el que més poder s’ha donat a les forces armades i on s’ha creat una Guàrdia Nacional (policia) majoritàriament militar”. També el camí a les eleccions ha estat el més violent, amb 34 candidats assassinats.

L’experta apunta a l’erradicació de la corrupció com l’altra tasca pendent: al president se li retreu una relació polèmica amb el narcotràfic. El cas més sonat és el de l’alliberament d’Ovidio Guzmán, fill dels narcotraficants el Chapo Guzmán i Griselda López, només unes hores després de ser detingut a casa seva, a la ciutat de Culiacán. Com a resposta a la detenció, el narco va prometre una sangonent escabetxina contra la població civil, fet que va dur AMLO a recular. Ovidio era reclamat pels Estats Units, que assenyalen els càrtels mexicans com els responsables de la crisi del fentanil que assetja el país.

D'altra banda, AMLO plega amb una significativa reducció de la pobresa –més de 5 milions de persones menys, amb la pandèmia de coronavirus pel mig– i una millora en drets laborals: en cinc anys, el salari mínim ha escalat un 135% a Mèxic. La desocupació és la més baixa des del 2006 i s’ha creat una pensió universal per a les persones grans, tot i que el mercat laboral continua marcat per la informalitat, d’un 53%. En el tancament del 2023, AMLO batia rècords en inversió estrangera directa: més de 36 milions de dòlars, i quant a infraestructura, ha prioritzat connectar les zones empobrides del país a ciutats turístiques amb més de 1.500 quilòmetres de vies del nou Tren Maya. Potser per això AMLO abandona la gestió amb un 60% d’aprovació, “factor determinant en l’èxit de la campanya de Sheinbaum”, recull l’experta.

Claudia Sheinbaum, l’aposta segura per a la continuïtat

Nascuda a Ciutat de Mèxic, Claudia Sheinbaum (61 anys) és física i doctora en enginyeria. Va iniciar-se en política com a funcionària de Medi Ambient al govern d’AMLO a Ciutat de Mèxic, i es van fer molt propers. El 2018 va ser ella l’elegida per dirigir el govern de la capital, i es va convertir així en la primera dona a ocupar el càrrec. En el camí a aquestes eleccions presidencials, la proximitat a López Obrador li ha jugat a favor i en contra alhora: per a l’electorat satisfet amb l’actual gestió, Sheinbaum és l’aposta segura de la continuïtat, però per als progressistes decebuts amb AMLO hi ha el risc que ella en segueixi totalment l’estela. En la darrera fase de la campanya, Sheinbaum ha emfatitzat que aquestes sospites responen a “una cultura masclista” i que no es quedarà a l’ombra del seu predecessor: “Entre altres coses, perquè qui governarà seré jo”, com va dir en una entrevista a El País. La politòloga Alejandra López hi coincideix: creu que Sheinbaum “difícilment permetrà” ingerències d’AMLO malgrat la “subordinació” que li ha mostrat al llarg de la seva carrera política, i “és altament probable que faci un viratge per mostrar el seu estil personal de governar”.

Sheinbaum promet “continuar la transformació” de Mèxic, amb un govern honest i auster, que mantingui la divisió entre el poder econòmic i el polític; una vida lliure de violències per a les dones; el respecte per la diversitat política, social, cultural, de gènere i d’identitat sexual; la consolidació de les megaobres d’AMLO; la defensa dels interessos dels mexicans que viuen a l’estranger –sobretot als EUA–; la promoció de la sobirania energètica; la protecció del medi ambient, i la reforma del poder judicial, entre altres.

Xóchitl Gálvez i la confiança en el ‘vot ocult’

També de 61 anys, Xóchitl Gálvez va néixer a la petita ciutat de Tepatepec. D’origen indígena i humil, es va graduar en enginyeria i computació i avui en dia és propietària de diverses empreses. Va entrar en política durant la presidència del conservador Vicente Fox, com a comissionada per al Desenvolupament dels Pobles Indígenes. Assegura que coneix bé les classes populars i n'hi ha que la col·loquen més a l’esquerra que a la dreta, en part perquè no acaba d’identificar-se amb cap dels partits que representa: Força i Cor per Mèxic és una coalició formada per dos partits de la dreta tradicional i un de socialdemòcrata, tendència a la qual Gálvez diu sentir-se més afí.

Segons Alejandra López, Gálvez “aglutina l’electorat anti-Morena (partit d’AMLO)”, i la “història personal de superació ajuda molt en la seva narrativa: és d’origen indígena, va néixer en una comunitat pobra, va ser mare soltera, és empresària i això apel·la molt a una gran part de mexicans, sobretot de classe mitjana”. Gálvez es projecta com una dona forta feta a si mateixa i llunyana a l’establishment. Confia en un “vot ocult d’una dimensió tremenda” aquest diumenge, com ella mateixa ha dit, fent referència a les sorpreses de les darreres eleccions a Turquia o a l’Argentina, en què els resultats van acabar contradient les enquestes.

Gálvez s’ha centrat en la principal preocupació dels mexicans: la inseguretat. Promet mà dura i tota la força de l’estat per acabar amb el domini dels càrtels, així com la reforma del sistema penitenciari i la construcció de presons de màxima seguretat. Pretén millorar els programes socials iniciats per AMLO i donar impuls a les petites i mitjanes empreses. Gálvez, a més, reivindica un expedient sense propietats ni negocis il·lícits, cosa que li dona força per postular-se com la presidenta que posarà fi a la corrupció política de Mèxic.

Els temes clau

Violència, narcotràfic i corrupció: el pes mort que arrossega Mèxic

La violència és la preocupació número u dels mexicans: sis de cada deu consideren perillós viure a la seva ciutat, amb un biaix de gènere on les dones perceben la inseguretat en un 12% més que els homes. Sheinbaum proposa continuar la “construcció de la pau” iniciada per AMLO amb el reforç de programes socials i educatius perquè els joves no es temptin pels càrtels, mentre que Gálvez aposta pel retrocés efectiu del narco amb mà dura, però no a través dels militars sinó dels serveis d’intel·ligència. Per a la politòloga López, la inseguretat és un tema multidimensional travessat per la desigualtat econòmica.

Els feminicidis fan de Mèxic un país perillós per a les dones

Entre 9 i 10 dones són assassinades cada dia a Mèxic. En aquest punt, les dues candidates a la presidència coincideixen que cal intervenir amb contundència: Sheinbaum proposa crear fiscalies especialitzades en la defensa de les dones i reformar la llei perquè totes les morts violentes cap a dones siguin investigades com a feminicidis, mentre que Gálvez proposa una reforma integral del sistema judicial per prevenir la violència masclista i la impunitat. “Encara no es protegeix les dones davant el primer senyal de violència ni es jutgen les temptatives de feminicidi”, apunta López.

Migració i relació amb els Estats Units

Els EUA són el principal país d’acollida de migrants mexicans, que sovint fugen de situacions de violència en travesses amb perill de mort per ingressar al país veí de manera il·legal. Per controlar la migració, Sheinbaum proposa la creació de visats de treball d’acord amb les necessitats de mà d’obra del país del nord, i rebutja la idea del mur que planteja Donald Trump. Gálvez, en canvi, busca convèncer la Casa Blanca del fet que els mexicans es quedaran al seu país a canvi que Washington atorgui permisos de residència als migrants mexicans sense papers que ja són als Estats Units.

Canvi o continuïtat, la dicotomia subjacent

Malgrat la voluntat de Sheinbaum per construir perfil propi al marge d’AMLO, els comicis presidencials a Mèxic representen, a ulls de la ciutadania, una dicotomia entre el canvi i la continuïtat. Si bé la candidata oficialista lidera les enquestes, pot ser que l’estil honest i les propostes assertives de Gálvez, combinades amb una onada de desafecció política i un auge de lideratges atípics al món, acabin en uns resultats inesperats per a (gairebé) tothom.