De marginats a herois: així és la Guàrdia Indígena que va trobar els nens perduts a la selva colombiana
Membres d'un cos civil que fa vint anys que resisteix la violència armada van localitzar els supervivents després de 40 dies
Puerto Legízamo i Bogotà (Colòmbia)Al principi, va sentir un crit suau. Aleshores, més enllà d'una selva molt espessa, Nicolás Ordóñez va distingir una nena petita amb un nadó als braços. Ordóñez, de 27 anys, un jove d'origen molt humil, va fer un pas més i ha acabat convertint-se en un heroi nacional. Ell i tres companys de la Guàrdia Indígena havien trobat els quatre nens colombians que havien sobreviscut a un aterridor accident d'avió i a 40 dies perduts a la selva amazònica.
Aquests homes, però, no vestien l'uniforme de l'exèrcit colombià, ni el de cap altra força finançada pels milions de dòlars mobilitzats per a la recerca. Només eren membres d'una patrulla civil coneguda com la Guàrdia Indígena, una confederació de grups de defensa que ha intentat protegir àmplies franges del territori indígena de la violència i la destrucció ambiental relacionada amb el llarg conflicte intern del país.
Molts integrants de la Guàrdia diuen que la seva causa fa temps que està marginada. Però ara són els protagonistes de la història més gran que el país ha viscut darrerament. "El que som, els guàrdies indígenes, s'ha fet visible", diu Luis Acosta, que coordina els múltiples grups que formen el cos. "Això ens pot fer guanyar respecte i reconeixement".
Els guàrdies indígenes de Colòmbia solen portar armilles i bàculs de fusta, no pistoles. I, tanmateix, al llarg dels anys han resistit les incursions de guerrilles d'esquerra, paramilitars de dreta, petrolieres i fins i tot de les forces de seguretat de Colòmbia.
Improbable col·laboració amb l'exèrcit
El seu salt als titulars globals va començar al maig, quan una avioneta va caure en una remota zona de l'Amazones colombià. Un equip de socors aviat va trobar els cossos dels tres adults a bord, però els quatre passatgers més joves havien desaparegut i tot seguit es va iniciar l'operació de cerca. L'exèrcit i la Guàrdia Indígena van col·laborar, un fet poc probable en altres circumstàncies.
Els nens, d'1 a 13 anys, són germans d'un grup indígena anomenat huitoto, també coneguts com els murui muina. Havien pujat a l'avió amb la mare, una líder de la comunitat, i el pilot per fugir de la violència d'una facció d'un grup guerriller d'esquerres a la seva ciutat amazònica, explica Manuel Ranoque, el pare dels dos fills més petits. El grup guerriller, però, ho ha negat. Quan els nens van ser trobats el 9 de juny, el president de Colòmbia, Gustavo Petro, va elogiar la unió de forces entre la Guàrdia Indígena i l'exèrcit com un símbol d'una "nova Colòmbia".
Nicolás Ordóñez i els altres tres homes que van trobar els nens —Eliecer Muñoz, Dairo Kumariteke i Edwin Manchola— també són murui muina. Ordóñez, nascut en un poble de només set famílies, va deixar l'escola quan tenia 10 anys per començar a treballar traslladant caixes en una botiga de queviures a canvi dels productes malmesos que podia recollir.
Amb 14 anys va ser reclutat per les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), el grup guerriller d'esquerres que fins al 2017 va lluitar durant dècades contra el govern colombià. Ordóñez s'hi va unir voluntàriament, per desesperació econòmica. Com a menor d'edat, a Ordóñez no el van obligar a combatre. Però ràpidament es va desil·lusionar amb les tàctiques violentes del grup, i quan va ser capturat pels militars un any després, ho va veure com una intervenció divina.
Als 15 anys, Ordóñez va entrar en un programa de reinserció governamental per a nens víctimes del reclutament. Durant els tres anys següents, va fer cursos de governança i va fer servei comunitari en barris afectats per la violència. Després va fer una "revolució espiritual" submergint-se en els costums indígenes. Al maig la Guàrdia Indígena i li va preguntar si volia ser-ne membre. Va dir que sí i dies després va respondre a una crida de voluntaris per unir-se a l'anomenada Operació Esperança, per trobar els germans desapareguts.
L'actual Guàrdia Indígena és un subproducte del conflicte de Colòmbia, la història moderna del qual molts remunten a la creació de les FARC, que van prometre enderrocar el govern i redistribuir la terra i la riquesa. Almenys 450.000 persones van ser assassinades –i 120.000 van desaparèixer–, ja sigui a mans de paramilitars de dreta, de les FARC, de l'exèrcit o d'altres grups armats. Un acord de pau el 2016 va portar les FARC a deposar les armes, procés formalitzat un any després. Amb tot, la violència persisteix, amb grups antics i nous lluitant pel control territorial. La Guàrdia Indígena moderna es va crear fa uns 20 anys per protegir les comunitats dels grups armats. El pare i el germà d'Ordóñez es compten també entre els milers de desapareguts.
La promesa de la tortuga
En total, unes 300 persones van participar en la recerca, segons els militars. Membres de la Guàrdia Indígena i els militars han parlat positivament de la col·laboració, i han explicat que la combinació de la tecnologia dels militars i els coneixements ancestrals de la guàrdia va ser clau per trobar els nens.
El grup d'Ordóñez va passar tres setmanes dormint a la selva. Van haver de fer front a animals salvatges, serps i plantes verinoses, a la calor opressiva de la selva, on els arbres de més de vint metres o més poden bloquejar la llum. Durant la recerca, l'equip de rescat va trobar un bolquer. Un altre cop, una petjada. Cada descobriment era motiu d'alegria, però la desesperació va començar quan les fortes pluges van aturar la cerca.
El divendres 9 de juny, els militars van dir al grup d'Ordóñez i els seus tres companys que continuessin sols. Ells no ho havien fet mai. Al cap d'unes hores, durant un descans, Eliecer Muñoz va agafar una tortuga. "Si em dones els nens, et deixaré anar –va dir–. Si no em dones els nens, et menjaré".
Van caminar més d'un quart de milla per un turó costerut quan, cap a les 2 del migdia, van sentir un crit. Havien trobat els nens. La Lesly, de 13 anys, agafava la mà de la seva germana Soleiny, de 9, que duia el més petit, Cristin, de només 1 any, en braços. L'altre, Tien Noriel, de 5, era a prop, estirat sobre un llit de fulles. Com a part de l'acord, Eliecer Muñoz va alliberar la tortuga.