"Make Argentina great again": el fenomen Milei enmig d'una febre pel canvi

Buenos AiresQuatre hores abans de l’acte de final de campanya del candidat ultraliberal Javier Milei, aquest dimecres al pavelló Movistar Arena de Buenos Aires, centenars de persones es congregaven per veure el nou ídol argentí. Timbals, trompetes, pancartes i banderes de la coalició política La Libertad Avanza, samarretes on es llegia "Patriarcado el que tengo aquí colgado", peluixos d’un Milei lleó i dòlars amb la cara del llibertari eren alguns dels souvenirs que lluïen a la cantonada de les avingudes Dorrego i Corrientes. La majoria dels assistents eren homes menors de 40 anys, i la resposta gairebé unànime a la pregunta “per què votaràs Javier Milei aquest diumenge?” era “perquè l’Argentina necessita un canvi”.

L’any 2003, després del desastre econòmic del corralito que va popularitzar als carrers la consigna "¡Que se vayan todos!" per expressar el desencant dels ciutadans vers la classe política, Néstor Kirchner assumia la presidència de la nació. Començava el kirchnerisme, un corrent del peronisme de centreesquerra que l’actual vicepresidenta, Cristina Fernández de Kirchner, va mantenir dos mandats seguits més. De fet, en aquestes dues dècades, el kirchnerisme només ha tingut un parèntesi de quatre anys, després que el 2015 Mauricio Macri guanyés les eleccions amb la coalició de la dreta tradicional Cambiemos –ara Juntos por el Cambio–. El va rellevar Alberto Fernández, fent tàndem amb la vídua de Kirchner.

El 2023, i només unes hores abans de les eleccions, el panorama és ben diferent a l’Argentina. El llibertari Javier Milei ha pujat com l’escuma posant tots els governants anteriors a ell –a qui titlla de “lladres i mentiders”– en un mateix sac: el de la “casta”. Tot i que fa dos anys que ocupa un escó al Congrés, Milei no s’autopercep com a polític, i considera que només ell té el que cal –“los huevos libertarios”– per reflotar l’Argentina de la crisi econòmica i social –i cultural, afegeix– en què està submergida.

“Estem cansats de la vella política: ni el kirchnerisme ni Macri han solucionat els nostres problemes”, diu a l’ARA l’Ezequiel, de 42 anys, mentre espera que comenci l’acte al Movistar Arena: “Milei ha aparegut com l’alternativa no contaminada als corruptes que fa dècades que arruïnen el país”, diu. Un noi amb una gorra amb el lema "Make Argentina great again" explica que la dolarització és el que més l’atrau de la proposta de Milei: “Si eliminem el Banc Central, que és el motiu pel qual tenim inflació, els sous rendiran més”. L’acompanya un amic xilè, que ha viatjat expressament per assistir a l’acte: “Abraço la idea de la llibertat i crec que a l’Amèrica Llatina està començant el canvi que necessitem”. Es refereix a la victòria electoral del jove empresari conservador Daniel Noboa diumenge passat a l’Equador.

Agenda ultraconservadora

El daurat horitzó econòmic que promet Milei sovint enlluerna una ciutadania que, esgotada per la inflació, no està donant tanta importància a l’agenda social ultraconservadora que ve en el mateix paquet. Aquesta setmana, una candidata a diputada nacional per La Libertad Avanza ha anunciat un projecte de llei per garantir la renúncia a la paternitat davant d’un embaràs no desitjat: “Si les dones tenen el privilegi de poder matar els seus fills i renunciar a ser mares, per què els homes han de mantenir una criatura quan els han assegurat que prendran la pastilla del dia després o els han foradat el preservatiu?”

Fa dues setmanes, un candidat provincial declarava que les persones LTGBIQ+ són “éssers humans que mereixen el nostre respecte com els coixos, els cecs o els sords”. El Marcos, de 20 anys, assegura a l’ARA que no està “gens d’acord” amb “aquestes idees”, però que en el seu vot a Milei prevalen qüestions “més centrals” com la seguretat i l’economia. Li passa igual a la Julia, de 52 anys, que si bé està en contra de privatitzar la salut, creu que amb la dolarització el país anirà “molt millor”.

Mentre la pista i les graderies s’omplien amb 15.000 assistents, sonaven a tot volum temes de rock i el públic saltava amb energia corejant el "¡Que se vayan todos!" Una hora més tard del previst, inaugurava l’acte l’economista de 83 anys i mentor teòric de Milei, Alberto Benegas Lynch, ovacionat quan va carregar contra els “pseudoperiodistes” que no condemnen rotundament el terrorisme de Hamàs.

Amb tot el seu equip enfilat a l’escenari, apareixia Javier Milei custodiat entre el públic, provocant l’eufòria total i un nou càntic de caràcter futboler: “¡Primera vuelta, la puta que los parió!” Tot i que les enquestes anticipen una segona volta electoral, l’entorn de Milei té fe que, ja aquest diumenge, el "lleó" –l’animal amb què ell mateix s’identifica– es proclamarà president electe de l’Argentina.