“Mai havíem viscut un retrocés tan gran”: les argentines surten al carrer contra Milei

Buenos AiresLa marea verda que va inundar les avingudes de Buenos Aires el 2020 en la campanya per a un avortament legal, segur i gratuït tornarà a vessar per carrers i places de tota l’Argentina aquest 8 de març del 2024. Fa setmanes que els col·lectius feministes argentins es preparen per a una jornada de protesta que calculen que serà massiva. Els retrocessos en l’agenda de gènere del govern de Javier Milei, acompanyats de les retallades al sector públic i l’empobriment generalitzat de la població, són els eixos que guien aquest 8 de març, en què el moviment feminista es reactiva després de llargs mesos gairebé sense presència als carrers: la legalització de la interrupció voluntària de l’embaràs va representar una fita i la culminació d’un episodi de lluita. Però ara els drets adquirits estan sota amenaça, i les polítiques d’austeritat castiguen amb més força les dones i les dissidències, de manera que aquest no és un 8 de març qualsevol.

“Mai havíem viscut un retrocés social com l’actual –explica Victoria Tesoreiro, activista feminista, en conversa amb l'ARA–. La liquació del salari, la inflació, la fam, el protocol contra la protesta i la possibilitat que el decret nacional d’urgència (DNU) de Javier Milei entri en vigor són tots motius pels quals convoquem aquest 8 de març”. Fa un mes que col·lectius feministes mantenen setmanalment assemblees obertes, on s’ha acordat que és prioritària l’agenda social juntament amb la de gènere: “Les activistes i organitzacions feministes a l’Argentina tenim un perfil de militància social, som sensibles al que passa als nostres barris, llocs de treball i comunitats”. La liberalització dels preus i els acomiadaments massius al sector públic han comportat una reducció del consum a l’Argentina: “Les brutals retallades econòmiques porten milions de persones, sobretot dones, dissidències i infants, a la pobresa i a la desesperació”, diu a l’ARA Lucrecia Aranda, referent de la campanya per a l’avortament legal.

La "batalla cultural" de Milei contra drets adquirits

Javier Milei ja ho advertia en campanya: "La bretxa salarial de gènere no existeix", "L’avortament és la prohibició més gran de la llibertat", "L’educació sexual integral deforma el cap". I un llarg etcètera d’atacs directes i indirectes tant a les polítiques públiques amb perspectiva de gènere com a persones i col·lectius. La ministra d’Exteriors argentina, Diana Mondino, va comparar el matrimoni gai amb “no dutxar-se i estar ple de polls”, i el diputat Ricardo Bussi es manifestava així en contra de la quota laboral trans: “Qui decideixi ser travesti, que s’espavili sol. No se n’ha de fer càrrec tota la comunitat”.

Un cop elegit president, la “batalla cultural” de Milei contra “l’agenda progre moderna” ha estat immediata: en el primer trimestre del seu mandat ha eliminat el ministeri de Dones, Gèneres i Diversitat –fent desaparèixer així polítiques de protecció a víctimes de violència masclista, entre d'altres–; ha desmantellat l'educació sexual a les escoles; ha tancat l’Institut Nacional contra la Discriminació, la Xenofòbia i el Racisme; ha prohibit el llenguatge inclusiu a l’administració pública, i ha presentat un projecte de llei contra la interrupció voluntària de l’embaràs. Un ambiciós paquet de mesures que escombren la perspectiva de gènere, considerada pel president com un “negoci de la política”. Mentrestant, augmenten els feminicidis a l’Argentina: l’any 2023 se’n van registrar un total de 322, un 33% més que el 2022.

“Hi ha un clar discurs d’odi contra les dones i les dissidències –sentencia Tesoreiro–, i per això el moviment feminista s’està reactivant”. L'activista lamenta que l’organització sigui més difícil que abans, i ho atribueix a un “canvi de paradigma global” que inclou l’impacte de la pandèmia i l’augment de l’ús de les xarxes socials, que condueixen a un individualisme cada vegada més palpable. “Però l’Argentina té una cultura molt gran de construcció col·lectiva, i en moments de crisi els moviments de dones i diversitats han tingut un rol fonamental: som als barris, als menjadors comunitaris, a les universitats, a les fàbriques, als sindicats… A les bases hi ha moltes dones, i això sosté una gran quantitat d’espais de solidaritat i cooperació”, apunta. En aquest cas, les assemblees setmanals de cara al 8-M han tornat a ser multitudinàries, i per això les dues activistes confien que la mobilització d'aquest divendres serà massiva: "Esperem que sigui un 8-M ben fort, un punt d’inflexió per tornar a organitzar-nos contra l’avenç de qui ve a prendre’ns tot el que hem aconseguit”.