Maduro, proclamat president, denuncia un intent de cop d'estat patrocinat pels EUA
El chavisme renova mandat a Veneçuela amb una població disconforme amb els resultats
CaracasEl Consell Nacional Electoral (CNE), l’òrgan electoral veneçolà controlat pel chavisme, ha proclamat de forma exprés Nicolás Maduro Moros president electe de la República Bolivariana de Veneçuela per al període 2025-2031. “Assumeixo el mandat del poble per ser el seu president i portar el nostre país a la pau i a la prosperitat, a la unió nacional a través del diàleg”, ha dit el mandatari. Maduro ha advertit que l’oposició està intentant perpetrar un cop d’estat “de caràcter feixista i contrarevolucionari” i que s’intenta posar en pràctica “el model d’entreguisme a l’imperi nord-americà”, i ha repudiat els líders de la dreta i la ultradreta globals com Vox, Javier Milei o Jair Bolsonaro. “Aquesta pel·lícula ja la coneixem”, ha dit: “Veneçuela no és colònia ni dels Estats Units ni de ningú”. Diversos líders internacionals han posat en qüestió els resultats de les eleccions d'aquest diumenge, segons els quals el chavisme ha obtingut un 51,2% del suport davant del 44,2% del candidat Edmundo González. Maduro ha assegurat que farà que aquest resultat sigui “irreversible”.
L'oposició considera que les eleccions han estat fraudulentes i, des de diumenge a la nit, assegura que Edmundo González ha de ser "el futur president de Veneçuela". María Corina Machado, líder de l'antichavisme inhabilitada per la Justícia veneçolana, acusa el chavisme de perpetrar un frau electoral. Poc després que es tanquessin les urnes, de fet, l’oposició denunciava irregularitats en el recompte de les actes electorals i la prohibició d’accés dels seus apoderats al poder electoral, i demanava la paralització de l’escrutini.
Minuts després de la mitjanit, es van conèixer els resultats oficials, celebrats de manera anticipada pel chavisme als carrers. Maduro oferia un discurs davant de centenars de persones, en què prometia aprofundir en l’anomenat “socialisme del segle XXI” i en els principis de la Revolució Bolivariana. El mandatari, que fa 12 anys que està en el poder, assegurava que “sempre” ha “cregut en la revolució socialista". "Quan el comandant Chávez va sorgir com a líder de Veneçuela, no vaig dubtar un segon en seguir-lo”. El govern, a més, acusa l’oposició d’haver hackejat el sistema de transmissió del vot diumenge a la nit.
"Això ja ho vam viure, aquesta pel·lícula ja l'hem vista", ha afegit Maduro aquest dilluns, en referència als dubtes expressats per una part de la comunitat internacional. I ha afegit: "Els protagonistes són els mateixos, per una banda, el poble que vol pau, democràcia, prosperitat, progrés, i per l'altra, elits plenes d'odi amb un projecte contrarevolucionari feixista aferrades a l'imperi estatunidenc". Sobre Veneçuela torna a sobrevolar la por a una intensificació del bloqueig polític i econòmic.
Crítiques al carrer
Aquest dilluns, la capital veneçolana, Caracas, ha despertat molt més tranquil·la i quieta que de costum. “Es nota una calma tensa, com una tristesa a l’ambient”, diu a l’ARA el Salvador, taxista, que assegura que els carrers i avingudes tampoc tenen el trànsit habitual: “Jo em sento deprimit, sincerament. Crèiem que les coses canviarien”. Li sembla estrany que la ciutat no estigui “plena a vessar” de celebracions de l’oficialisme: “On són, si és que realment són majoria?”, es pregunta. Al barri de La Candelaria, al centre, diversos negocis tenen les persianes abaixades. Al carrer, la gent s’atura a xerrar, la majoria amb cares llargues: “Caracas s'ha despertat desolada, decebuda”, diu l’Érika, de 47 anys: “La gent no pot tirar endavant amb els seus propis ingressos”, condemna.
A alguns fins i tot se’ls escapen les llàgrimes. És el cas del Juan, que ha parlat per telèfon amb amics que van emigrar a l’estranger i assegura que estan molt tristos: “Hi ha molta gent que estava esperançada amb poder tornar a Veneçuela, però amb això que ha passat ho descarten”. En els últims deu anys, uns vuit milions de veneçolans han abandonat el país, buscant millors oportunitats a l’exterior o bé perseguits per les seves idees polítiques. És una de les majors diàspores del món sense que hi hagi hagut un conflicte armat o un desastre natural al país. El Juan confia en el suport de la comunitat internacional per verificar els resultats electorals, tal com demana l’oposició: “Necessitem l’ajuda internacional per acabar amb la tirania, sense violència, i tot en tranquil·litat, però de veritat, necessitem suport”.
El Luis desconfia que això transcendeixi gaire i assegura que no està sorprès: “Es veia venir que [els chavistes] no reconeixerien un triomf de l’oposició”, i desconfia de cap bona intenció de la comunitat internacional: “Passarà com sempre, que es fa soroll un dia, dos o una setmana i després s’oblida”, lamenta.
L’Osvaldo, de 93 anys, és gallec i va migrar a Veneçuela de nen: ell està conforme amb els resultats, creu que “l’única revoltosa que hi ha aquí és María Corina Machado”. Ell dona suport a Maduro, creu que és “un bon president, un president obrer”. Mentre conversa amb el diari ARA, al carrer es comencen a sentir cops de cassola des de les finestres i balcons: “Què fan, aquests?”, diu, incrèdul, mirant amunt, i fa que no amb el cap mentre el soroll dels cops de cassola cada vegada és més fort. És una cassolada de protesta que denuncia un suposat frau electoral en l'últim triomf de Maduro.
