Les Madres de Plaza de Mayo recorden Hebe de Bonafini, figura clau contra l'oblit a l'Argentina

BarcelonaAmb la mort d'Hebe de Bonafini, presidenta de l'associació argentina Mares de la Plaza de Mayo, als 93 anys, desapareix una de les cares més conegudes en la lluita contra l'última dictadura militar de l'Argentina (1976-1983) i una veritable referència internacional en la defensa dels drets humans.

Bonafini va lluitar durant 45 anys liderant el moviment Madres de Plaza de Mayo, organització que va cofundar el 1977 per denunciar els horrors de la dictadura al país.

Dos dels tres fills que va tenir Bonafini, Jorge Omar i Raúl Alfredo, militaven en partits d'esquerra durant els primers anys del règim. Tots dos van ser segrestats i van desaparèixer entre el 1977 i el 1978. Per aquest motiu, Bonafini i desenes d'altres mares com ella es van mobilitzar fins a Buenos Aires per exigir l'aparició amb vida dels familiars capturats per la dictadura. Cada dijous, les Madres de Plaza de Mayo es concentraven a la plaça de la capital argentina.

Amb els anys, l'organització presidida per Bonafini es va convertir en el principal símbol de l'oposició a la dictadura i el referent de la lluita pels drets humans a l'Argentina. El mocador blanc que els cobria el cap, i el de les altres manifestants, es va convertir en una icona reconeguda mundialment.

La imatge del mocador blanc es va tornar a reproduir a la Plaza de Mayo diumenge, aquesta matinada a Catalunya, on es van reunir centenars de persones per commemorar la memòria d'Hebe de Bonafini.

El govern argentí, liderat per Alberto Fernández, va acomiadar amb "profund dolor i respecte" Bonafini, un "símbol internacional" de la cerca de la memòria, veritat i justícia pels "trenta mil desapareguts" durant la dictadura del terrorisme al país. Fernández la va descriure com "una lluitadora incansable", malgrat haver estat criticat múltiples vegades per l'activista, i va decretar tres dies de dol nacional.

La fama de Bonafini a l'estranger va ser inqüestionable. Al llarg dels seus 45 anys d'activisme pels drets humans va rebre nombrosos premis i distincions arreu del món. Malgrat tenir prestigi internacional, al seu país aquesta opinió no és unànime. Això es deu a les lloances que l'activista dedicava a personatges com el Che Guevara, Fidel Castro o Hugo Chávez, entre altres referents de l'esquerra llatinoamericana.

Pel que fa a la política argentina, Bonafini era coneguda per les dures crítiques que feia als presidents "neoliberals". Per exemple, el 1991 va qualificar Carlos Menem (1989-1999) de "porqueria", una declaració que li va suposar ser acusada de "desobediència". D'altra banda, a Mauricio Macri (2015-2019) el va titllar en diverses ocasions de ser un "neci, cínic i mentider".

Són pocs els líders de l'oposició a l'Argentina que, de moment, s'han pronunciat sobre la mort de Bonafini. El diputat liberal José Luis Espert, candidat presidencial el 2019, va afirmar que Bonafini se n'havia anat "sense rendir comptes a la justícia", fent referència a la investigació oberta contra l'activista per presumpte frau a l'estat durant el mandat de Macri.

La família de l'activista ha avançat que aquest dilluns es faran públics els "espais per als homenatges i recordatoris" de Bonafini. El dijous 10 de novembre va ser l'última concentració (o "ronda") a la Plaza de Mayo en la qual va participar. Llavors va declarar: "Necessito la plaça per curar-me, us necessito a vosaltres per recuperar-me". Les seves cendres descansaran a la plaça, segons ha confirmat l'associació.