Lula retorna al poder carregant contra Bolsonaro i prioritzant l’erradicació de la fam

São PauloHa estat un relleu presidencial, entre l’extrema dreta amb ànsies colpistes i el centreesquerra constitucional, plegat d’anomalies i de tensió. La tercera cerimònia d’investidura de Lula da Silva, que ha tingut lloc aquest diumenge a Brasília, venia condicionada des que, ara fa una setmana, la policia militar va desactivar un artefacte explosiu connectat en un camió carregat de querosè a prop de l’aeroport de la capital i va detenir-ne l'autor, un fanàtic bolsonarista, i encara busca un col·laborador.

Des d’aleshores es van reforçar tots els protocols de seguretat, i el pànic a un atemptat, a l'estil JFK, va provocar que el Suprem, en una mesura extraordinària, suspengués durant tot el cap de setmana la circulació i la possessió d’armes al districte federal “per evitar situacions de violència armada”.

A tot plegat cal sumar-hi l’absència anunciada de Jair Bolsonaro, que va decidir abandonar el càrrec a correcuita i per la porta del darrere divendres, quan va volar per instal·lar-se a Florida, als Estats Units, durant un període "de reflexió" indeterminat. Més enllà de ser el primer president que acaba un mandat durant la Nova República (la que va néixer després de la dictadura militar) sense reconèixer els resultats electorals i negant-se a passar la banda presidencial al seu successor, el motiu de fons de la fugida era evitar ser en territori brasiler el dia que perdia l’aforament privilegiat.

La tensió i l’animadversió ha estat ben present en tots els detalls del traspàs de poders. Per exemple, l’administració sortint ha impedit que els equips de seguretat entressin dies abans de la investidura a la residència oficial, el palau de l'Alvorada, per fer l’habitual escombrada que detecta si hi ha micròfons ocults o qualsevol aparell d’espionatge instal·lat. Tot plegat ha provocat que Lula, i la seva dona Janja da Silva, hagin hagut d’allargar la seva estada en un hotel de Brasília.

El govern “genocida” de Bolsonaro

En el primer discurs presidencial de Lula, fet a la seu del Congrés Nacional, el vetarà dirigent de 77 anys, tot i que ha descartat emprendre el camí de la "revenja", no ha estalviat les crítiques cap al govern Bolsonaro i, en un to molt dur, ha qualificat l’herència rebuda com a “destrossa”. “Avui s’acaba un projecte de destrucció nacional”, ha remarcat.

“Revocarem els decrets criminals per ampliar l’accés a les armes i a les municions que han generat tanta inseguretat i danys a les famílies brasileres. El Brasil no vol armes: vol pau i seguretat per al seu poble”, ha assegurat per acabar amb una de les banderes de la família Bolsonaro.

I ha recordat les condicions de dificultat extrema en les quals va tenir lloc el seu triomf electoral, en les dues voltes, a l’octubre: “Mai els recursos de l’estat han estat tan desvirtuats per afavorir un projecte autoritari de poder”, ha exposat, i ha afegit que “la democràcia ha guanyat enfrontant-se a la mobilització més gran de recursos públics que s’ha vist i a la campanya més abjecta de mentides i odi tramada per manipular i constrènyer l’electorat”.

Lula ha demanat que s’investigui l’executiu de Bolsonaro per les decisions preses al llarg de la pandèmia de covid-19 que s’han traduït amb 694.000 morts en el moment d’acabar la legislatura: “Hi ha hagut un govern obscurantista, negacionista i insensible a la vida, amb actituds criminals, i les responsabilitats d’aquest genocidi no poden quedar impunes”.

Una de les prioritats del nou executiu serà el combat a la fam, perquè “no seria just ni correcte demanar paciència a qui passa gana” i perquè, segons el nou president, “cap nació s’ha aixecat ni podrà aixecar-se sobre la misèria del seu poble”.

Així com va passar a la primera investidura fa vint anys, l’1 de gener del 2003, Lula accedeix al poder amb el gegant brasiler integrant el mapa de la fam de l’ONU. “He de repetir avui el mateix compromís que vaig fer llavors: em sentiré realitzat si, quan marxi, cada brasiler pot fer els tres àpats diaris -ha refermat-. La misèria ha avançat i ha tornat la fam que havíem superat, i aquest és el símptoma més greu de la devastació a la qual el país ha estat sotmès els darrers anys”.

Per implantar els programes socials i finançar el sistema sanitari, l’exsindicalista ha confirmat que el nou executiu treballarà per revocar “l’estupidesa” del sostre de despeses públiques, una llei pressupostària aprovada durant el govern de Michel Temer, després de l’impeachment a Dilma Rousseff. Aquest anunci tindrà conseqüències negatives a la borsa de São Paulo i al mercat financer aquest dilluns i en la cotització del real brasiler respecte al dòlar.

La nova etapa del Brasil ha estat escenificada amb la pujada de Lula a la rampa del palau de Planalto acompanyat de representants de la societat civil que exemplificaven la diversitat del poble brasiler: els pobles originaris, la població afrodescendent pobra, la classe treballadora i les persones amb necessitats especials.

Una dona negra, Aline Sousa, de 33 anys, que és de la tercera generació d’una família que treballa en el reciclatge recollint escombraries al carrer, ha estat qui, al final, ha passat la banda presidencial en un dels moments més emocionants d’una jornada que ha comptat amb la presència de dinou caps d’estat, entre els quals hi havia el rei Felip VI.

Aquesta ha estat la principal concentració d’autoritats estrangeres d’alt nivell al Brasil des de la realització dels Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, el 2016, que van tenir lloc en ple impeachment de Dilma Rousseff. Milers de simpatitzants, es calculen uns 300.000, s’han reunit a l’Esplanada dos Ministérios de Brasília per aclamar un Lula molt emocionant amb totes les celebracions d’investidura.