Lula inicia el govern de “la reconstrucció i la reconciliació” del Brasil

São PauloLuiz Inácio Lula da Silva, ara amb 77 anys, torna al poder aquest 1 de gener, tres legislatures després, amb la missió de “reconstruir” i “reconciliar” un Brasil de terra cremada i amenaçat “pel col·lapse dels serveis públics”, conseqüència directa de les polítiques d’extrema dreta i de negació de la pandèmia del seu predecessor, l'ultradretà Jair Bolsonaro.

El veterà dirigent, que va guanyar les eleccions de l’octubre passat amb un front ampli, ha anat per feina i s’ha rodejat d’un nucli dur de líders regionals del Partit dels Treballadors (PT), que tindran els ministeris claus. Entre tots ells destaca Fernando Haddad, que portarà la cartera d’Hisenda. L'elecció ha encès la Faria Lima, el Wall Street brasiler, que ha posat el crit al cel per les polítiques “populistes i sense fre” que pugui implementar un executiu de caràcter social en un escenari de tipus d’interès pels núvols (l’oficial és del 13,75% a l’any).

Més enllà de plantar cara al mercat financer, acrític durant tota l’etapa de Bolsonaro, Lula intenta ungir Haddad com a successor per a les presidencials dels 2026, a les quals Lula no té cap intenció de presentar-se. L’exsindicalista considera que la seva missió era evitar la perpetuació de l’extrema dreta. Ha ideat un govern curt per enfortiment les institucions i les polítiques socials –com el bolsa família, un subsidi per a les rendes més baixes– i per aturar la devastació de l’Amazònia.

Considerat un moderat dins del PT, Haddad va ser un excel·lent ministre d’Educació (2005-2012), cosa que li va permetre accedir a l’alcaldia de São Paulo (2013-2016). Des de llavors, ha estat una de les víctimes de l’onada ultraconservadora i acumula tres derrotes consecutives a les urnes: la reelecció a la primera volta al principal consistori del continent (2016); les presidencials amb Lula a la presó guanyades per Bolsonaro (2018); i, fa dos mesos, els comicis per a governador de São Paulo, en què el va superar un exministre bolsonarista, Tarcísio de Freitas.

Malgrat els revessos, la fe del president en el seu deixeble és indestructible. L’èxit de l'últim govern de Lula passa per l’èxit de Haddad, que ja ha anunciat els seus tres pilars de govern: la reforma tributària per afavorir el creixement del país (que serà inferior a l'1% el 2023, segons les previsions); la construcció d’una nova regla fiscal després del desgavell de Bolsonaro per finançar els programes socials; i les negociacions comercials internacionals en què buscarà nous acords amb el focus posat en la Unió Europea.

La ‘desbolsonarització’

Bolsonaro, que va flirtejar durant quatre anys amb l’amenaça d’un cop d'estat, ha deixat activada una bomba a punt d’esclatar. Milers de radicals estan acampats a les portes dels quarters demanant una intervenció militar. La inacció per desallotjar-los escenifica la connivència tant de governadors com de les forces armades amb l’ideari totalitari, que també ha fet forat en els cossos policials federals.

Durant els dos mesos de transició no hi ha hagut cap picada d’ullet de Lula cap als militars, que tindran com a interlocutor un ministre de Defensa que torna a ser un civil, José Múcio. Aquest polític conservador, de 74 anys, sense cap experiència en aquesta àrea però amb fama de conciliador, tindrà la missió d’eliminar els focus antidemocràtics en un dels nínxols més reticents al nou executiu.

Lula torna havent tingut dues victòries expressives que ajudaran a la pacificació entre els poders i la governabilitat. El legislatiu ha aprovat l’esmena constitucional de la transició que permetrà invertir prop de 30.000 milions d’euros sense estar enquadrats a la llei del sostre de despesa. Els recursos extres es destinaran als grans programes socials en un escenari en què més de la meitat de la població (125 milions de brasilers) viu en inseguretat alimentària, sense poder fer tres àpats diaris, i 33,1 milions de brasilers passen gana.

I, d’altra banda, el Suprem ha declarat inconstitucional el pressupost secret, cosa que rebaixa el pes del president del Congrés, Arthur Lira, que funcionava com un primer ministre a l’ombra. Aquest era l’instrument de xantatge del legislatiu a canvi del suport a Bolsonaro: anualment més de 4.000 milions d’euros eren destinats a esmenes de parlamentaris molt difícils de rastrejar. Tot un focus de corrupció.

Les dones i l'empremta ideològica

No hi haurà paritat de gènere ni racial entre els 41 ministres, cosa que ha generat crítiques de bona part de l’opinió pública. Tot i això, Lula pretén que el segell i el to ideològic l’imprimeixin les dones en responsabilitats de màxima visibilitat. El retorn de Marina Silva al ministeri de Medi Ambient és, sens dubte, el més transcendent. Ha de frenar l’ecocidi a l’Amazònia, una herència maleïda de conseqüències impossibles d’esborrar, i, paral·lelament, ha d’aplicar un nou estàndard de desenvolupament a partir de polítiques verdes que influiran transversalment en l’agenda de tot l’executiu.

La centrista Simone Tebet, clau en el triomf de Lula a la segona volta a l’hora de convèncer l’elector moderat i amb aspiracions presidencials futures, portarà el ministeri de la Planificació, on farà de contrapès a Fernando Haddad.

La científica social Nísia Trindade serà la primera ministra de Sanitat de la història del país. Accedeix al càrrec en una situació paupèrrima del sistema públic de salut, que atén 180 milions de persones i que ha patit una retallada anual de més de 12.000 milions d’euros, cosa que ha suposat la inhabilitació de programes com el farmácia popular, que distribueix medicaments gratuïts als pobres.

I hi ha un triple nomenament molt simbòlic. El de la periodista i activista feminista i antiracista Anielle Franco, germana de Marielle Franco (la regidora de Rio de Janeiro assassinada el març de 2018 per paramilitars i convertida en una icona per a milions de joves a tot el país), que ocuparà el ministeri d’Igualtat Racial.

Lula ha complert una de les promeses de campanya i, en un acte de reparació històrica i exaltació de la lluita indígena, ha creat el ministeri dels Pobles Originaris, que dirigirà la diputada federal Sônia Guajajara.

I seguint l'estratègia adoptada amb Gilberto Gil el 2003, el rehabilitat ministeri de Cultura serà ocupat per una cantant de Bahia afrobrasilera, Margareth Menezes, que arriba avalada per projectes socials en defensa de la música i la cultura negra a Salvador.