Lula consolida el gir a l'esquerra de l'Amèrica Llatina, que és de rècord

BarcelonaDefinitivament, el 2022 ha sigut l'any de l'esquerra a l'Amèrica Llatina. El triomf electoral de Lula da Silva aquest diumenge al Brasil –davant l'extrema dreta de Jair Bolsonaro– consolida el gir polític i deixa un paisatge històric: les cinc potències econòmiques de la regió –el Brasil, l'Argentina, Mèxic, Colòmbia i Xile– estaran governades per líders progressistes. La radiografia és més àmplia. El 2018, Andrés Manuel López Obrador, a Mèxic, va obrir un període de canvis, al qual es van sumar després l'Argentina amb Alberto Fernández, Bolívia amb Luis Arce i, fa poc més d’un any, el Perú amb Pedro Castillo. Els últims a afegir-s’hi havien sigut el xilè Gabriel Boric, que va arribar al poder al març, i el colombià Gustavo Petro, al juliol. Ara és el torn del Brasil, amb Lula da Silva.

Algunes veus observen el canvi de tendència regional com un ressorgiment de la marea rosada, el moviment de l’esquerra llatinoamericana que va inaugurar Hugo Chávez a Veneçuela el 1999 i que va penetrar amb força a la regió a principis del segle XXI. Van formar-ne part una quinzena de presidents, entre els quals Evo Morales a Bolívia, José Mujica a l’Uruguai, Rafael Correa a l’Equador, Lula da Silva al Brasil i Michelle Bachelet a Xile. En parlàvem fa uns mesos aquí.

Sigui com sigui, el cas és que s'evidencia que el panorama polític del continent ha canviat considerablement i serà interessant veure, en els pròxims mesos, quins jocs d'aliances poden tenir els diversos governs progressistes. De moment, aquesta sintonia ja s'ha mostrat amb les felicitacions que els mandataris d'esquerra han fet arribar a Lula: ho celebren com una victòria conjunta.

"Viva Lula", ha escrit en un tuit el president colombià, Gustavo Petro. No ha necessitat esplaiar-se gaire, perquè ja ho havia fet durant el cap de setmana, abans de conèixer el resultat electoral: "Si volem més dies per a la humanitat, el feixisme ha de ser aturat", havia dit el mandatari colombià en una referència plou clara a Bolsonaro. "Que el Brasil faci brillar la llum de Llatinoamèrica", havia afegit. Els altres líders optaven per missatges similars. "Ha guanyat Lula, beneït sigui el poble del Brasil. Hi haurà igualtat i humanisme", apuntava el mexicà López Obrador. "Això és una nova era per a la història de l'Amèrica Llatina. [...] Aquí tens un company per treballar i somiar pel benestar dels nostres pobles", expressava Alberto Fernández, president argentí. Gabriel Boric, en canvi, era breu –però contundent– com el colombià Petro: "Lula. Alegria" escrivia el xilè en un tuit en què adjuntava el missatge que el brasiler havia publicat després de conèixer-se guanyador dels comicis.

Biden, Putin o Sánchez

Més enllà de la regió, hi havia un missatge que s'esperava especialment, el de la Casa Blanca. Només quaranta minuts després de publicar-se els resultats definitius, Joe Biden felicitava Lula destacant que el triomf era fruit “d’un procés electoral lliure, just i confiable” i expressava el desig de treballar per continuar la cooperació entre els dos països. La rapidesa del comunicat emès a Washington va ser una revenja personal del líder demòcrata cap a Bolsonaro, aliat de Donald Trump i l'últim cap de l’executiu del G-20 a enviar un missatge de cortesia després de les eleccions als Estats Units.

Per la seva banda, el president rus, Vladímir Putin, també dedicava unes paraules al president electe brasiler. "Li envio les meves sinceres felicitacions per la seva victòria a les eleccions presidencials. Els resultats de la votació han confirmat el seu elevat prestigi polític", escrivia en un comunicat en què també insistia en la necessitat de "continuar aprofundint en la cooperació dels dos països".

Altres mandataris internacionals, com Emmanuel Macron o el mateix Pedro Sánchez, també es van dirigir al líder del partit obrer. "El teu triomf, estimat amic, serà el dels progressistes de tot el món", assegurava el president espanyol.