Llicència per matar: la policia brasilera apaga les càmeres per amagar les execucions de delinqüents

Sao PauloDes de mitjans dels anys 80, s’ha estès i aplicat al Brasil la màxima “bandido bom é bandido morto” ("el delinqüent bo és el delinqüent mort"), una resposta ràpida, contundent i molt popular davant l’augment desbocat de la criminalitat als grans centres urbans. L’eslògan, que no és cap casualitat que fos creat per un comissari a Rio de Janeiro en una campanya electoral, s’ha traduït a la pràctica en un xec en blanc per als cossos policials perquè puguin extralimitar-se de les seves funcions quan i com vulguin.

Les autoritats, però, han hagut de trobar un fre davant les violacions reiterades de drets humans per part dels agents, sobretot a les faveles i barriades pobres. La solució, relativament barata, senzilla i molt eficaç, ha arribat en forma del sistema de càmeres corporals, incorporades a l’uniforme de l’agent, que graven íntegrament la jornada de treball. La mesura, allà on s’ha implementat els darrers anys (a Santa Catarina, a Sao Paulo i, per ordre judicial, a Rio de Janeiro), ha tingut una conseqüència causa-efecte immediata.

Per exemple, a Sao Paulo, el 2021 –el seu primer any de funcionament– hi va haver una disminució del 90% de morts a mans de policies. L’acceptació popular és inqüestionable. La ciutadania se sent molt més segura i protegida davant de la possible violència exercida impunement pels agents. A la capital paulista, un 88% en defensen l'ús, com reflecteix una enquesta feta al març.

Les càmeres corporals, però, estan en el punt de mira de l’extrema dreta, que té com un dels seus tres pilars electorals els cossos policials –comptabilitzen més de 780.000 efectius al país–, les seves famílies i l’exèrcit; els altres dos són els evangèlics i els grans terratinents.

L'expresident Jair Bolsonaro està fora de combat i contra les cordes: inhabilitat políticament fins al 2030, investigat per l'intent de cop d’estat del 8 de gener del 2023 i impossibilitat de deixar el país perquè té el passaport retingut. Ara són els seus cadells polítics, els governadors escollits amb el suport electoral implícit de l’expresident, els que boicotegen des de dins el sistema la gravació d’imatges, congelant partides pressupostàries i animant els agents a tapar-se la càmera.

Venjança policial

El cas paradigmàtic és el del governador de Sao Paulo, Tarcísio de Freitas. Des que va assumir el càrrec l’1 de gener del 2023, la policia militar paulista ha protagonitzat dues operacions a la regió litoral de Santos, que comptabilitzen 84 morts: totes dues són actes de venjança posats en marxa després de l’assassinat de sengles agents a mans de narcotraficants. És una matança sense precedents a l’estat, excepte per l’assalt a la presó de Carandiru el 1992, en què es van executar 111 reclusos.

Sao Paulo ha importat el modus operandi policial aplicat a les faveles de Rio de Janeiro, on els agents tenen llicència per matar. Les ONG, que han presentat una queixa al Consell de Drets Humans de l’ONU, expliquen que un dels factors de l’escalada de la violència a l’estat paulista és el complet abandonament de l’ús de les càmeres per part dels agents.

Execucions sumàries i negació d'ajuda mèdica

L’inventari d’il·legalitats denunciades inclou execucions sumàries, trets de fusells letals a la regió del cap i el tòrax a curta i llarga distància, negació d’ajuda mèdica als ferits, transport de morts a centres hospitalaris (per emmascarar l’assassinat), modificació d’escenes on hi ha hagut víctimes fatals en què fins i tot s’impedeix l’accés dels pèrits, intimidació i agressions a familiars dels assassinats, invasió de propietat privada...

Tarcísio de Freitas, que sona com a candidat de l’extrema dreta a les eleccions del 2026 per enfrontar-se a Luiz Inácio Lula da Silva, treu pit dels “èxits policials”. L’augment de la letalitat és la punta de l’iceberg. De portes endins, s’està portant a terme una bolsonarització de la policia, que cal recordar que és un cos militaritzat. Hi ha hagut el canvi de 34 coronels, substituïts per professionals extremistes. El diputat federal, Eduardo Bolsonaro, un dels fills de l’expresident, té entrada lliure a la secretaria de Seguretat Pública, on ha col·locat a dit un col·laborador seu, Guilherme Derrite, un expolicia apartat de les seves funcions el 2012 per l’ús excessiu de la violència.

Movent els fils des de fora, Jair Bolsonaro està aconseguint a Sao Paulo el que va intentar fer sense èxit durant el seu mandat amb la Policia Federal: formar un cos policial polititzat i radicalitzat al seu servei.