L'ONU enviarà policies de Kènia a combatre les bandes armades a Haití

LondresEl segrest i l'alliberament posterior de la infermera nord-americana Alix Dorsainvil i la seva filla a Haití el passat mes d'agost va posar breument al centre de l'atenció internacional, o almenys dels Estats Units, els enormes nivells de delinqüència al país caribeny. Poques setmanes després, el 22 de setembre, el primer ministre Ariel Henry es va adreçar a l'assemblea de les Nacions Unides afirmant que era "urgent" que el Consell de Seguretat aprovés una missió militar per combatre la violència armada que pateix el país i que ha agreujat la inestabilitat social i econòmica. Una petició que s'ha repetit reiteradament des de fa un any.

D'acord amb les dades que Henry va aportar a l'ONU, la inflació s'ha disparat a Haití per sobre del 50%, deixant 4,9 milions de persones, d'un total d'11,7, amb grans dificultats per aconseguir menjar diàriament. Des de l'any passat, gairebé 3.000 persones han mort arran de la violència de les bandes. La delinqüència és tan generalitzada que fa gairebé impossible moure's d'una ciutat a una altra pel risc de ser atacat per les bandes, que controlen gairebé dos terços del territori.

I aquest dilluns, finalment, el Consell de Seguretat de l'ONU ha donat llum verda al desplegament d'una força armada multinacional, que serà liderada per mil policies kenians. En una decisió poc habitual, atesa la tensió entre Occident i Rússia i la Xina, tretze membres del Consell hi van votar a favor, mentre que els representants de Pequín i Moscou es van abstenir.

No serà, però, Nacions Unides qui controli el contingent, després del desprestigi en què van caure els Cascos Blaus per les violacions i abusos a noies i haver provocat un brot de còlera gravíssim. Als kenians s'espera que s'hi afegeixi personal d'altres països del Carib: Antigua i Barbuda, les Bahames i Jamaica, en principi. Els Estats Units finançaran part del cost de l'operació. La força de "suport a la seguretat multinacional" tindrà un mandat de 12 mesos. La resolució aprovada per l'ONU demana també l'aturada global de la venda d'armes al país.

Les bandes armades controlen bona part de Port-au-Prince, la capital, i el port principal d'Haití, i obstrueixen les línies de subministrament vitals a la resta del país. Els grups també han terroritzat la població metropolitana i han obligat unes 200.000 persones a fugir de casa enmig d'onades d'assassinats indiscriminats, segrestos, incendis i violacions.

La resolució de Nacions Unides, si bé ha tingut alguns crítics, intenta posar, almenys momentàniament, el focus sobre una "crisi oblidada" en relació amb Haití. De fet, l'oferiment de Kènia de liderar la missió ve a subratllar l'abandonament del país per part dels poders geopolítics locals, començant pels Estats Units, tot i el seu suport financer al contingent militar, però també el Brasil o Xile, implicats en la missió d'estabilització de l'ONU del 2004. En paraules del diplomàtic xilè Jorge Heine, coautor del llibre Fixing Haiti, tem "que la manca d'acció dels països d'Amèrica augmenti el risc que Haití passi d'un estat fràgil a un de fallit".

Còlera, violacions i un assassinat polític

La situació d'Haití ha experimentat els darrers dos anys una degradació enorme, en especial des de l'assassinat a trets, el juliol d'aquell any, del president Jovenel Moïse. A la violència política es van afegir les conseqüències d'un altre terratrèmol que va castigar el país el 14 d'agost següent. Amb una magnitud de 7,2 en l'escala de Richter, l'epicentre es va registrar a 125 km a l'oest de Port-au-Prince, i a una profunditat de 10 km sota la superfície. Hi va haver 2.246 morts, 12.763 ferits, 329 desapareguts i poc més de 26.000 desplaçats. Més de 650.000 persones van necessitar assistència humanitària d'emergència en les setmanes posteriors.

Molt més greu va ser la referida catàstrofe del 2010, però. Els càlculs del govern d'aleshores van situar el nombre de víctimes en més de 300.000, xifra que alguns organismes internacionals, com Oxfam, van rebaixar a 220.000. En tot cas, Haití es va veure immers de nou en un període de caos quan la segona missió de l'ONU, enviada el 2004, havia aconseguit una certa estabilització del país.

Amb posterioritat, i a conseqüència de la presència dels Cascos Blaus, un brot de còlera va provocar més de 800.000 infectats i 10.000 morts, quan ja feia un segle que el còlera havia desaparegut de l'illa. Un estudi posterior de la Yale University va identificar la causa del brot en un dels equips nepalesos de resposta humanitària enviats per l'ONU. Aquest fet, i les denúncies d'abusos sexuals i violacions, també de Cascos Blaus, destinats igualment com a part del contingent d'ajuda humanitària, explica, en part, que els poders regionals no s'hagin volgut comprometre en una nova missió i que no estigui sota mandat dels Cascos Blaus.

La missió va acabar el seu mandat el 2017, sense que milloressin les condicions a Haití, que ha caigut des d'aleshores sota el control de les bandes armades. Avui dia, el país no només és el més pobre d'Amèrica, sinó que també es troba entre els més indigents del món. Es calcula que el 87,6% de la població viu en la pobresa, i el 30% en pobresa extrema. L'esperança de vida és de només 63 anys, en comparació amb els 76 als Estats Units i els 72 al conjunt d'Amèrica Llatina i el Carib.