L’esborrany de la nova Constitució de Xile acaba amb l’estat neoliberal

Santiago de XileXile comença el compte enrere per enterrar definitivament l’estat neoliberal. La Convenció Constitucional ha enllestit l’esborrany de la nova carta magna, que serà sotmesa a plebiscit el 4 de setembre. Després de 10 mesos de feina, l’assemblea ha presentat un document de 499 articles a les últimes comissions de treball: la d’harmonització, que s’encarregarà de donar coherència i estructura al text; la de preàmbul, que n’escriurà la introducció, i la de normes transitòries, que establirà com es farà el traspàs d’una constitució a una altra.

En comparació amb l’actual, el nou text planteja un gir en matèria de drets fonamentals com la salut, l’educació i les pensions, temes que van concentrar les principals demandes de la revolta social del 2019. “Xile ha estat històricament un país de desigualtat, un territori dominat per una elit molt reduïda i totpoderosa que ha invisibilitzat i postergat la resta de persones de formes molt cruels”, explica l’escriptor i membre de l’assemblea constituent Jorge Bardit. Per a ell, si el plebiscit s’aprova, el país “passarà d’una Constitució neoliberal subsidiària, que consagra l’acció dels privats en la provisió de drets mercantilitzats, a una altra en què l’Estat garanteix aquests drets”.

“Xile és un Estat social i democràtic de dret. És plurinacional, intercultural i ecològic [...] El deure de l’Estat és generar les condicions necessàries i proveir béns i serveis per assegurar igualtat de gaudi de drets i la integració de les persones a la vida política, econòmica, social i cultural per al seu ple desenvolupament”, estableix el primer article de l’apartat de Principis Constitucionals de l’esborrany. “Aquest article implica una reparació de la nostra història com a país”, afirma la constituent Janis Meneses, treballadora social i membre de la Convenció que ha coordinat la comissió de drets fonamentals.

Drets socials

Més enllà de les normes que responen a les demandes històriques de salut, educació, seguretat social o accés a l’aigua, hi ha fragments de la proposta que impliquen una transformació profunda de l’Estat, com el que estableix la plurinacionalitat o el que crea l’anomenada Cambra de les Regions, una institució d’autonomia regional però amb atribucions limitades que substituirà el Senat. També n’hi ha que col·loquen Xile a l’avantguarda internacional en drets socials com els sexuals i reproductius (incloent el dret a l’avortament), el dret a una vida lliure de violència de gènere, el dret a l’oci, a l’esport o a una mort digna.

El país també serà dels pioners en reconèixer el treball domèstic i de cures, l’equitat de gènere, la democràcia paritària, la crisi climàtica i els drets dels animals. “Vull destacar l’article que fa referència al dret a l’educació que parla de finançar el sistema públic i que permetrà reforçar-lo de forma molt notable i així enfortir la base cultural de la nostra societat”, apunta Meneses.

Augmenta la desaprovació

Malgrat els avenços, les expectatives en el procés constituent han anat apagant-se amb el pas dels mesos. La majoria de les enquestes indiquen una tendència a l’alça de la desaprovació del nou text. El ritme frenètic per complir amb els terminis, les polèmiques entre convencionals de diferents sectors i la difusió de notícies falses per part dels grups conservadors no ajuden a revertir la percepció de la ciutadania. “Hem subestimat el poder dels mitjans i la seva capacitat de crear realitats. Els nostres opositors, en canvi, ho han sabut aprofitar molt bé per provocar temor des de la mentida”, diu Meneses.

Baradit apunta a les dificultats i errors a l’hora de comunicar la feina feta, però es mostra esperançat que “un cop acabat el procés i durant els tres mesos que vindran des de l’entrega final fins al plebiscit, la reflexió només depengui del contingut del text i els avenços respecte a l’actual: “La Constitució de 1980 és el llibre dels pocs sobre els molts, la norma dels més forts, dels homes blancs, joves i rics per sobre de treballadors, dones i pobles originaris. La Constitució del 2022 serà la de totes i tots”.