L'Equador encara les eleccions més anòmales en plena crisi de violència i crim organitzat
Els homicidis s'han multiplicat per cinc en set anys, a mesura que els càrtels internacionals de narcotràfic hi han anat guanyant poder
Santiago de XileL’Equador celebra aquest diumenge les eleccions presidencials i legislatives més anòmales des del retorn a la democràcia el 1979. L'assassinat del candidat a la presidència Fernando Villavicencio a Quito –el quart d'un representant polític en menys d'un mes–, ha commocionat profundament la societat, que viu la pitjor crisi de seguretat de la seva història recent. Els comicis se celebraran sota l’estat d’excepció decretat pel govern durant 60 dies, que ha comportat el desplegament de les forces armades a més del 60.000 policies del país i la suspensió de drets fonamentals com la inviolabilitat del domicili.
El crim organitzat i la violència s’han apoderat del país. Segons xifres de la policia equatoriana, el 2022 es van registrar 25,75 homicidis per cada 100.000 habitants, un augment del 82,5% respecte al 2021. En el que portem del 2023, la taxa ja se situa en 20, un 58% més que en el mateix període de l’any passat, amb una tendència que apunta a tancar l’any amb 40 homicidis per cada 100.000 habitants. En tan sols set anys, aquest indicador s’ha multiplicat per cinc i el país ha passat de ser considerat dels més pacífics de la regió a un dels més violents.
“En els últims anys s’ha debilitat l’estructura estatal que regulava la seguretat: s’han reduït ministeris –de tres a un–, les instàncies de coordinació i el pressupost”, explica l’acadèmica equatoriana Carolina Ávila. L’estat també ha perdut el control de les presons, diu l’experta, que estan superpoblades i on els motins són freqüents. En un, el 25 de juliol, al recinte penitenciari de Guayaquil, la segona ciutat del país, hi van morir 31 reclusos.
El tercer factor, per a Ávila, té a veure amb el narcotràfic i les xarxes criminals transnacionals, que busquen el control de la distribució i exportació de drogues com la cocaïna. La periodista equatoriana Desirée Yépez apunta que les últimes dues dècades l’Equador ha passat de ser “un simple punt” enmig dels dos principals productors mundials de coca (Colòmbia i el Perú) a convertir-se en un dels principals distribuïdors cap a Europa: “El crim organitzat transnacional ha trobat a l’Equador la possibilitat d’ampliar i perfeccionar les seves operacions”, diu. També hi tenen a veure, segons ella, els acords de pau de la guerrilla de les FARC a Colòmbia, un dels grans operadors del narcotràfic, que s’ha desintegrat i ha penetrat al país veí.
Choneros, Tiguerones, Lagartos i Lobos
“Les màfies han declarat la guerra a l’Equador”, va declarar el ministre de Defensa, Luis Lara, després de fer-se pública la mort de Villavicencio. El candidat assassinat era conegut per la seva faceta anticorrupció i per haver denunciat els vincles entre el crim organitzat i diverses autoritats, entre les quals l’expresident d’esquerres Rafael Correa i el seu successor, del mateix partit, Lenín Moreno. El també periodista i amic personal, Christian Zurita, substituirà Villavencio, tot i que les paperetes, que ja estaven impreses, portaran encara el nom i el rostre del polític assassinat.
“Són bandes amb milers d’operadors, liderades per equatorians que importen les formes d’actuar mexicanes, molt vistoses i sanguinàries, per atemorir la població”, diu Yépez. Segons ella, es tracta de “braços operadors” dels grans càrtels mexicans com el de Sinaloa o el de Jalisco Nova Generació.
Entre els grups més rellevants hi ha els Choneros, els Tiguerones –escindits dels anteriors–, els Lagartos i els Lobos, que s’han donat a conèixer mundialment després de veure's obligats a pujar a les xarxes un vídeo per desmentir una publicació falsa en què uns suposats lobos s’atribuïen l’atemptat contra Villavicencio. “Ni tan sols el president de la República té la capacitat d’arribar a la quantitat de gent que tenen els líders d’aquests grups, molts d’ells des de la presó”, subratlla Ávila, i posa com a exemple que la ciutadania va creure's cegament el vídeo difós pels Lobos autèntics i la seva versió, en què s'espolsaven les responsabilitats.
"Comencem a anar cap a un narcoestat"
El tema estrella de la campanya electoral ha estat la seguretat. Segons l’enquesta Gallup del mes de gener, el 64% dels equatorians se senten insegurs, i als estats de la costa occidental, epicentre del tràfic de drogues, la xifra s’enfila al 73%.
“La sensació del dia a dia és de por i de tancament perquè no estàs segur enlloc. Estem començant a anar cap a un narcoestat”, comenta Yépez, que tot i que viu fora de l’Equador hi viatja molt sovint i hi té la família. “L’estat i les autoritats han fallat en garantir una vida tranquil·la al país i això és absolutament nou per a nosaltres, que estàvem acostumats a una relativa calma”, afegeix.
Davant l’atemoriment de la ciutadania, els candidats enfoquen la campanya amb paquets de mesures per combatre el nou escenari a base de mà dura, com l’empresari Jan Topic, un outsider que concorre per la dreta i que proposa imitar l’estratègia de seguretat de Nayib Bukele a El Salvador.
“Hi ha un sentiment de desesperança al pensar en qui i en com es poden afrontar aquests grups fàctics”, diu la periodista, que qualifica l’assassinat del candidat presidencial com "un cop a la moral dels equatorians” perquè era un dels combatents de la corrupció més importants del país. La seva gran por (i la de la majoria d’equatorians) la resumeix així: “Un cop el crim organitzat penetra en tots els poders de l’estat, costa molts anys resoldre el conflicte”.