L'Equador declara l'estat de guerra per l'escalada de violència dels narcotraficants

BarcelonaLes xarxes de narcotràfic han desencadenat una espiral de terror i violència sense precedents a l'Equador. El president del país, Daniel Noboa, ha declarat l'estat de guerra davant dels atacs fets pels càrtels en diversos llocs del país –que han deixat almenys onze morts– i ha ordenat el desplegament de l'exèrcit i la policia per acabar amb els grups del crim organitzat, als quals ha declarat terroristes. Deu homes encaputxats han irromput dimarts a la nit en una televisió de Guayaquil i han pres com a ostatges un grup de treballadors a punta de pistola: mentre els periodistes els imploraven en directe que no els fessin mal s'han sentit alguns trets, fins que s'ha tallat el senyal. La policia, alertada via SMS, ha detingut 14 persones per l'assalt a la televisió i ha alliberat els ostatges. També s'han assaltat diverses comissaries i casernes de bombers. Diversos atacs diferents en diversos punts de Guayaquil durant tot el dia de dimarts van deixar onze morts, segons la premsa local.

Noboa, que només fa dos mesos que és al càrrec, havia declarat dilluns el toc de queda nocturn, ha posat a la llista de terroristes 22 bandes de narcotraficants i ha ordenat a l'exèrcit que les “neutralitzi”. A la declaració d'“estat de conflicte armat intern” signada pel president s'ordena “la mobilització de les forces armades i de la policia nacional a tot el territori per garantir la sobirania i la integritat territorial”. Un virtual estat de guerra. Les escoles estaran tancades fins divendres.

“El que ha passat només es veu a les pel·lícules –ha dit en roda de premsa l'alcalde de Guayaquil, Aquiles Álvarez–. Són moments durs, i quan el carrer s'endureix així només els més durs s'hi fiquen”.

La situació de caos i violència afecta bona part del país, amb una onada d'atemptats, explosions i segrestos i també amb la proliferació a les xarxes socials de vídeos i fotografies falses sobre massacres que han aterrit la població.

Atac en directe

L'atac més impactant ha estat l'assalt a la televisió de Guayaquil durant una emissió en directe, que ha portat el president a declarar l'estat de "conflicte armat". Uns homes armats han pres com a ostatges els treballadors del programa. Un dels presentadors ha intentat seguir parlant a càmera, però un dels homes l'ha encanonat amb una arma llarga i l'ha fet seure, mentre els altres homes mostraven a càmera cartutxos aparentment d'explosius. El canal ha mantingut l'emissió en directe, durant la qual s'ha vist com els encaputxats mantenien diversos treballadors a terra i els exigien que diguessin a la policia que es dirigia cap a la seu de la televisió que no hi anessin, segons Efe. Tot i això, poc després s'ha vist com els agents entraven al plató al crit de “policia” i evacuaven els treballadors. Un d'ells cridava perquè estava ferit i deia que la seva sang és d'un grup poc comú.

La policia ha explicat que davant la irrupció de “delinqüents a les instal·lacions d'un mitjà de comunicació a Guayaquil” les unitats especialitzades s'havien desplegat al lloc dels fets i finalment havien aconseguit alliberar el personal segrestat. Poc després han fet un tuit en què anunciaven que els atacants havien estat “capturats”.

L'escalada va començar després de la fuga de la presó diumenge del líder narco José Adolfo Macías Villamar, àlies Fito, el cap de la banda de Los Choneros, a qui es considera el criminal més perillós del país. Dilluns es va fugar de la presó un altre capo, Fabricio Colón, després d'un motí. La Fiscalia ha relacionat Colón, líder del càrtel de Los Lobos, amb l'assassinat ordenat a un sicari del candidat a la presidència Fernando Villavencio en la campanya electoral de l'agost. Los Choneros són una branca del càrtel mexicà de Jalisco i a l'Equador es disputen el poder amb Los Lobos, que estan aliats amb el càrtel de Sinaloa.

Noboa havia declarat dilluns l'estat d'excepció per autoritzar els militars a intervenir a les presons, que les màfies utilitzen com a centres de comandament. Fito es va fugar quan era traslladat a la presó de màxima seguretat de La Roca, a Guayaquil. Dimarts a la matinada hi va haver un motí a la presó de Riobamba que va facilitar la fuga de 39 presoners, entre els quals Fabricio Colón Pico, líder regional de Los Lobos, que també estaria vinculat a la violència política. Aquest dimecres, Reuters assegurava que les bandes del narcotràfic mantenien segrestats més de 130 policies i treballadors de presons.

El caos s'ha apoderat de ciutats com la mateixa Guayaquil i Quito, on centres oficials han estat desallotjats, entre els quals la seu del govern a la capital, i diversos comerços han tancat. L’expresident Rafael Correa, exiliat a Bèlgica i líder de Revolució Ciutadana, a l’oposició però amb un acord conjuntural amb el govern, ha expressat “tot el suport” a Noboa i ha demanat la presència de més policies al carrer.

“He signat el decret executiu declarant conflicte armat intern”, va escriure dimarts a la nit Noboa al seu compte a X, en què ha identificat els grups del crim organitzat revoltats com a “organitzacions terroristes i actors no estatals bel·ligerants”. Específicament, va assenyalar els grups Águilas, ÁguilasKiller, Ak47, Caballeros Oscuros, ChoneKiller, Choneros, Covicheros, Cuartel de las Feas, Cubanos, Fatales, Gánster, Kater Piler, Lagartos, Latin Kings, Lobos, Los p.27, Los Tiburones, Mafia 18, Mafia Trébol, Patrones, R7 i Tiguerones.

El crim organitzat es fa fort

La gran pregunta és com s'ha pogut arribar a fer tan fort el crim organitzat en un país que no coneixia aquesta mena de violència, que sí que està enquistada en llocs com El Salvador, Mèxic o Colòmbia. Una de les claus és la dolarització de l'economia, que facilita molt el blanqueig de diners. També el creixement regional dels càrtels de Mèxic, com apunta Érika Rodríguez, professora de la Universitat Complutense de Madrid.

“L'Equador és una ruta de pas del narcotràfic i d’exportació dels productes químics necessaris per fabricar la droga. I també un bon lloc per al blanqueig de diners, que amb l'economia dolaritzada és més fàcil. Això ha enfortit els grups criminals, però aquesta és una dinàmica a la resta de la regió. En el cas particular de l'Equador, el problema és el descontrol a les regions i la debilitat de l'estat. El crim organtizat és més fort en els seus feus, com les presons, que l'estat mateix”. Rodríguez afegeix que els càrtels mexicans “ara ja no operen a través d'intermediaris en altres països de l'Amèrica Llatina, sinó que han passat a crear-hi les seves pròpies filials. Són com multinacionals, que tenen una estructura regional”.

La sociòloga es mostra escèptica amb el resultat de les mesures d'excepció dictades pel govern: “Tenim el precedent de Colòmbia, on la militarització ha suposat violacions dels drets humans i no una contenció real del narcotràfic. És normal que en aquesta situació el govern vulgui controlar el carrer, però aquesta no és la solució, perquè l'exèrcit no combat la corrupció del sistema. La clau és controlar les presons i la corrupció i un diàleg regional per al control de les armes, perquè l'armament requisat a aquests grups equatorians venia del Perú”.