L’Argentina vota en un clima social de fractura i desconfiança

Buenos AiresNo són unes eleccions qualssevol i tothom ho sap. Les trobades socials o són monotemàtiques o s’esquiva el tema costi el que costi, i la declaració “No m’agrada cap dels tres” tanca sovint moltes converses. També hi ha votants convençuts, tant de Javier Milei com de Patricia Bullrich i de Sergio Massa, que argumenten amb solidesa per què el seu candidat ha de governar l’Argentina: economia, seguretat i drets socials són, respectivament, les principals banderes que enarboren els partidaris dels tres candidats amb més possibilitats d’ocupar la Casa Rosada el 10 de desembre. Els altres dos presidenciables, Juan Schiaretti i Myriam Bregman, han tingut un paper secundari en el debat, però no per això irrellevant: el governador de la província de Córdoba recorda el caràcter federal de l’Argentina cada cop que té oportunitat de fer-ho, i La Rusa, del Front d’Esquerres i dels Treballadors, és l’única que proposa un govern “de baix cap a dalt”. Es preveu que obtinguin, respectivament, un 4% i un 3% dels vots.

La cursa fins a les eleccions ha estat passional fins a l’últim minut, i és que “a l’Argentina no hi ha terme mitjà en res”, com es diu aquí. Alguns escàndols han perjudicat tant l’oficialisme peronista d’Unió per la Pàtria –un funcionari de la província de Buenos Aires va ser enganxat en un iot a Marbella amb una model envoltats de luxe; i un altre, traient diners de caixers automàtics amb 48 targetes de dèbit que pertanyien a la Legislatura– com a la dreta tradicional de Junts pel Canvi, amb la filtració d’àudios del qus seria ministre d’Economia de Bullrich assetjant les seves treballadores. Els peronistes van dimitir o es van entregar, i des de la dreta sostenen que els àudios són “mentida”.

Sigui com sigui, aquests titulars de premsa només han generat més malestar entre la població, més desconfiança en la “vella política”, i més ales a Javier Milei, que mentrestant ha estat convidat al plató d’un dels símbols mediàtics de l’Argentina, Mirtha Legrand, amb la seva nova nòvia, l’actriu Fátima Flórez, que va aparèixer llançant-li petons des de les graderies en l’acte de final de campanya al pavelló Movistar Arena, vestida amb una granota ajustada de lluentons i adorada pel públic.

Inflació i dolarització

Al llarg de l'última setmana, el ministre d’Economia, Sergio Massa, ha fet esforços per contenir el dòlar blue (el que s’aconsegueix al mercat negre i determina, de facto, els preus a l’Argentina) i ha ordenat el desmantellament d’algunes cuevas, els locals on es compra i ven divisa fora del mercat oficial. Fins i tot s’ha viscut el surrealisme del popularment batejat com dòlar blue blue, en què els mitjans de comunicació publicaven un valor més baix que el que es trobava al carrer, suposadament per no atiar el foc de la crisi canviària que viu el país.

De totes maneres, les cuevas han estat força tranquil·les aquesta setmana: qui té dòlars espera a canviar-los, ja que amb la victòria de Javier Milei que auguren les enquestes, es preveu que el peso argentí acabarà de desplomar-se aquest dilluns al mercat internacional. Segons dades de diferents sondejos, Milei obtindrà entre el 25% i el 35% dels vots; Sergio Massa, entre el 26% i el 32%, i Patricia Bullrich, entre el 22% i el 29%.

“Hem d’anar amb compte amb les enquestes”, adverteix al diari ARA la politòloga Belén Amadeo: “Molta gent no està reconeixent que no va votar a les PASO” (les primàries del mes d’agost) perquè, com que a l’Argentina el vot és obligatori, “no està ben vist l’absentisme”. Aquesta experta calcula que l’abstenció de les primàries es pot revertir en un 10% en la jornada electoral d’avui i que, probablement, “són vots que aniran cap a Massa o Bullrich”, ja que “el votant de Milei sí que va acudir a les urnes el 13 d’agost”. Tal com estan ara els números, el que s’anticipa gairebé segur és una segona volta: d’acord amb la llei electoral argentina, el guanyador de la primera volta –en aquest cas, serà Milei– ha de superar o bé el 45% dels vots o bé el 40% amb més de deu punts de diferència respecte del segon candidat per proclamar-se president. I, de moment, no sembla que això hagi de passar.

Segona volta, 19 de novembre

L’escenari més probable per a una segona volta –el 19 de novembre– seria entre Milei i Massa. I en aquesta predicció és on es revela la fractura social de l’Argentina: on aniran els vots de Bullrich? Una part, a Milei: aquell electorat que aposta per més lliure mercat i flexibilització de l’economia, que creu que la justícia ha de tenir més mà dura i que, fins i tot per convicció, no podria votar mai un candidat del kirchnerisme. Aquí s’hi troba, per cert, l’expresident Mauricio Macri, que en les darreres setmanes ha mostrat clares simpaties per Milei. L’altra part dels vots anirà cap a Massa: l’electorat que veu en Milei un boig o un inexpert, que rebutja un pla de dolarització i que, malgrat tot –la corrupció, la inestabilitat, els escàndols–, confia en les institucions del país. També caldrà veure cap a on van, en aquest escenari, els pocs –però no per això irrellevants– vots de Juan Schiaretti i Myriam Bregman.

Si, contra tot pronòstic, la segona volta és entre Milei i Bullrich, el kirchnerisme quedarà fora de joc i qui sap si es genera una nova “esquerda” de cara al novembre: la dels mileistes versus els antimileistes. A poques hores de la jornada electoral, Milei ja denunciava un suposat frau de paperetes i comunicava que, a la seva seu, aquesta nit, hi estan convidats diputats brasilers de l’entorn de l’expresident Jair Bolsonaro, així com membres de Vox.