Joseph Stiglitz: "Una victòria de Trump és probable, i seria desastrosa per a la nostra democràcia"

Londres"Una victòria de Donald Trump és probable, i seria un desastre per a la nostra democràcia". La lapidària sentència és del professor i Nobel d'economia (2001) Joseph Stiglitz, que des de la seva privilegiada posició d'autoritas a la Universitat de Colúmbia –hi fa classes al Departament d'Economia i a l'Escola Internacional d'Afers Públics– es pronuncia també sobre la situació que viuen aquests dies un bon nombre d'universitats nord-americanes arran de les protestes estudiantils per la guerra de Gaza i l'ajuda de la Casa Blanca al govern de Benjamin Netanyahu.

Stiglitz inscriu la reacció policial contra el moviment dins d'un més ample atac de la classe política nord-americana, "especialment els republicans, contra la llibertat de càtedra", que s'allarga des de fa temps. "Han estat fent la guerra a les universitats durant anys", diu.

I hi veu una raó molt clara: "Als polítics no els agrada que ensenyem als nostres alumnes a pensar una mica per ells mateixos. I quan ho fan, típicament, la seva conclusió és contrària a la dels conservadors. I la resposta que els donen és la de voler tancar les facultats".

Stiglitz posa de manifest que aquesta mateixa setmana l'speaker de la Cambra de Representants, Mike Johnson, es va plantar davant de la Universitat de Colúmbia per demanar la dimissió del rector: "Quina interferència en la llibertat de càtedra! Una cosa que no veiem des dels anys cinquanta, amb el Comitè d'Activitats Antiamericanes de McCarthy". El professor, que diu que "hauria de ser Johnson qui dimitís", també posa de manifest que, malgrat tot, "la protesta s'ha magnificat una mica massa. On jo faig classes, la situació és molt tranquil·la. Ara els joves veuen el que està passant a Gaza i no els agrada. I protesten. I els polítics els volen silenciar".

El dia de Sant Jordi, Stiglitz, a punt de fer 81 anys, va posar a la venda en la versió original el seu últim llibre, The road to freedom. Economics and the good society, un al·legat contra el neoliberalisme i les doctrines reaganistes i thacheristes, implantades fa quaranta anys, "un experiment totalment fracassat", a parer seu, que seguia les doctrines de Friedrich Hayek i Milton Friedman. Tots dos eren partidaris de la màxima llibertat per als mercats, de la mínima regulació possible. Però Stiglitz sosté, emprant una frase del teòric polític Isaiah Berlin, que "la llibertat dels llops és la mort de les ovelles". "La llibertat d'explotació –afegeix també– s'adquireix sobre la base de la llibertat dels explotats i, per tant, calen regulacions. I pagar impostos". I posa encara un exemple molt simple. "Un semàfor vermell et coarta la llibertat de moviment. Però si no hi hagués semàfors, ningú no podria circular".

El professor és a Londres aquesta setmana per presentar el seu llibre i compartir les seves idees en fòrums acadèmics com la London School of Economics.

En aquest context, ha parlat davant d'un grup de mitjans de comunicació acreditats a la capital britànica, entre els quals l'ARA. És en aquesta trobada, aquest migdia de dijous, des d'on alerta de la importància de la fiscalització i la rendició de comptes del poder. I la "llibertat de càtedra i la independència de les universitats, o dels mitjans de comunicació, són fonamentals per al nostre sistema".

Stiglitz va formar part de l'administració de Bill Clinton els primers anys 2000. I si bé admet que "a cap polític no li agraden les crítiques, el president reconeixia que era una part molt important del nostre procés democràtic". Un procés que es podria veure alterat –com ja han alertat altres veus de l'esquerra dels Estats Units, per exemple, la del senador Bernie Sanders– si Donald Trump obté un segon mandat a la presidència en les eleccions del novembre, una possibilitat cada cop més real. "Trump pren una actitud molt diferent [en relació amb Clinton], i qualifica la premsa d'enemiga del poble. Premsa, universitats, poder judicial, tots són enemics, ataca totes les institucions que hem creat en aquests més de 200 anys perquè el nostre sistema funcioni".

El capitalisme té un rostre amable?

Ell llibre de Stiglitz no s'aparta gens de la seva habitual doctrina, etiquetada com a nou keynesianisme. Amb una prosa molt llegidora, gens acadèmica, apta fins i tot per a un ignorant en matèria econòmica, la mouen dues idees bàsiques: cal replantejar què s'entén per llibertat, perquè la llibertat d'una persona pot afectar els altres. Cal mirar la llibertat en el context d'una societat integrada. Quan ho fas, t'adones que fins i tot hi ha casos en què restringir la llibertat d'alguna manera amplia la llibertat de forma més significativa. "¿Quina és la llibertat d'uns infants d'una escola primària, si han d'estar pendents de fer exercicis d'autoprotecció, no sigui que irrompi al centre una persona que ha tingut la llibertat per comprar un fusell AK-47?"

El combat contra el neoliberalime és, des del seu punt de vista, un combat contra el populisme. "Els neoliberals es van equivocar quan van predir que els mercats lliures portarien a l'eficiència econòmica. En absolut. Vaig demostrar que, en general, no era cert. Després, els mateixos defensors del neoliberalisme van argumentar que la llibertat econòmica era necessària per a la llibertat política. Però aquesta versió d'estat mínim ha portat al populisme, a l'autoritarisme, i aquests demagogs ens han posat en el camí cap a un feixisme del segle XXI".

Feixisme que proposa contrarestar amb el que qualifica de "capitalisme progressista", on el debat no és si cal més o menys govern, sinó quins són els límits. Cap revolució, esclar! No debades, el professor Stiglitz assegura que "les institucions amb ànim de lucre tindrien un paper important". No només els governs, "també l'acció col·lectiva no governamental: sindicats i societat civil". Un capitalisme de rostre amable i valors morals, en resum. La pregunta a respondre és si de debò és possible.