Medi Ambient

Els 'hipopòtams de la cocaïna', l'espècie invasora que va deixar Pablo Escobar a Colòmbia

Els quatre exemplars d'aquesta espècie que el narcotraficant va importar il·legalment han creat un problema ecològic 40 anys després

Alguns hipopòtams, descendents dels quatre animals que eren propietat del narcotraficant Pablo Escobar, neden en un llac proper a l'antiga hisenda Nápoles, en una imatge de l'any 2018.
4 min

BarcelonaEl tsar de la cocaïna, Pablo Escobar, va morir el 1993 a trets de la policia. Però el llegat del seu imperi corrupte i ostentós encara causa estralls a Colòmbia, i per la via més inesperada. Els quatre hipopòtams que el narcotraficant va importar il·legalment als anys 80, quan era en el cim del seu poder, han creat un problema ecològic 40 anys després. Alliberats després de la mort del capo mafiós, aquells quatre exemplars van trobar en el riu Magdalena unes condicions ideals per reproduir-se, i avui a Colòmbia ja n'hi ha més de 130, el ramat d'hipopòtams més nombrós fora de l'Àfrica.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Sense depredadors naturals i sense les sequeres que els acostumen a delmar en el seu continent d'origen, l'Àfrica subsahariana, els hipopòtams s'han convertit en una espècie invasora en aquest riu i en els llacs de la zona que una vegada va ser l'epicentre del càrtel de Medellín. Els hipopòtams de la cocaïna, com els han batejat mitjans anglosaxons, estan desplaçant i posant en perill espècies autòctones, i competeixen per l'espai fins i tot amb els petits pescadors.

Al ritme de reproducció actual, seran 434 exemplars el 2030 i podrien superar els 1.500 el 2050, segons un estudi encarregat pel govern colombià, que busca solucions a la desesperada. L'últim pla, fet públic aquest mes, és enviar-ne una setantena a l'Índia i a Mèxic.

I tot plegat per l'obsessió amb els animals salvatges –i amb l'ostentació de la seva riquesa– que tenia el poderós narcotraficant, que va construir el seu propi zoològic dins de la hisenda Nápoles, ubicada al poble de Puerto Triunfo, a prop de Medellín. Convertit en un dels homes més rics del món gràcies al tràfic de drogues, Escobar no va reparar en les despeses i es va fer portar més d'un miler d'espècies exòtiques en avió i vaixell. Elefants, girafes, zebres, rinoceronts, cangurs, antílops, estruços i dofins, entre molts altres, formaven part de la col·lecció privada del cap mafiós.

Bona part dels animals, inclosos els quatre hipopòtams –tres femelles i un mascle–, els va comprar a un zoològic dels Estats Units i van arribar en avió, enmig de suborns i estratagemes per saltar-se els controls sanitaris i d'importació d'animals.

"La meva arca de Noè", en va dir Escobar en una conversa amb el periodista colombià Germán Castro Caycedo. Amb la mort d'Escobar, molts d'aquells animals exòtics van quedar en llibertat. Alguns van morir i d'altres van ser traslladats a zoològics d'arreu del país, però els quatre hipopòtams van sobreviure instal·lats en els paratges naturals de la zona.

El narcoraficant Pablo Escobar, en una imatge d'arxiu.

Un parc temàtic en l'antiga finca del narco

De fet, part de la finca propietat de Pablo Escobar, que havia estat expropiada pel govern abans de la seva mort i que després va quedar abandonada durant anys, és avui dia el Parc Temàtic Hacienda Nápoles, un parc d'atraccions i santuari de vida salvatge. La mascota del parc, la Vanessa, és justament una femella d'hipopòtam que va haver de ser rescatada perquè havia estat abandonada pel ramat d'Escobar.

Es calcula que al riu Magdalena hi ha en total 133 hipopòtams, segons un estudi encarregat pel govern colombià a l'Institut Alexander Von Humboldt i la Universitat Nacional i publicat el març de l'any passat. L'estudi va concloure també que aquests animals representen "una amenaça per a les espècies natives com el manatí (un mamífer aquàtic que sí que és autòcton de l'Amèrica Llatina), així com per als ecosistemes estratègics".

Els hipopòtams són animals herbívors que poden pesar fins a tres tones. A part de la competència pel menjar que amenaça altres herbívors, hi ha el problema dels seus abundants excrements, que fan augmentar la matèria orgànica de l'aigua i afavoreixen la proliferació de certes algues nocives. Un estudi científic del 2020 va concloure, a més, que els hipopòtams d'Escobar eleven la quantitat de carboni en l'aigua dels llacs on viuen i això en redueix l'oxigen fins a nivells que, durant les hores nocturnes, poden produir "mortalitat massiva de peixos".

Soldats colombians entren a la hisenda Nápoles, propietat del narcotraficant Pablo Escobar, l'agost de 1989.

El cadàver de l'hipopòtam Pepe

Per tot plegat, el govern colombià fa temps que busca solucions. Però quan l'any 2009 es van fer públiques unes imatges de soldats colombians posant amb el cadàver de l'hipopòtam Pepe, suposadament un dels exemplars d'Escobar, la polèmica va ser majúscula. La campanya dels activistes pels drets dels animals en contra de l'exterminació dels hipopòtams ha anat guanyant pes, i s'ha intensificat després que el govern colombià els declarés l'any passat espècie invasora. Una altra opció temptejada ha estat l'esterilització, que s'ha aplicat fins ara a una trentena d'hipopòtams. Però capturar-los per dur a terme el procediment quirúrgic és complicat i costós.

Es descarta retornar-los a l'Àfrica, perquè els quatre exemplars originaris no venien d'allà sinó d'un zoo de Texas, i la poca variació genètica dels seus descendents pot fer-los hostes d'alguns patògens que posarien encara més en perill els hipopòtams africans. I és que a l'Àfrica subsahariana, d'on és originari, l'hipopòtam és una espècie classificada com a vulnerable al risc d'extinció.

Per això, el governador de la regió colombiana d'Antioquia, Aníbal Gaviria, ha anunciat aquest mes que està en negociacions amb Mèxic i l'Índia perquè acullin 10 i 60 exemplars, respectivament. Quan el ministeri de Medi ambient ho autoritzi, els animals seran capturats i traslladats fins a l'aeroport de Rionegro i des d'allà distribuïts en dos avions cap als seus nous destins. El cost de l'operació, uns 4.000 milions de pesos colombians (uns 780.000 euros), l'assumiran els països que els reben, segons el diari colombià El Tiempo. Quedaran encara a Colòmbia, però, uns altres 60 hipopòtams de la cocaïna.

stats