Haití, un estat en descomposició sota la llei de les bandes
La missió internacional de seguretat, composta majoritàriament per policies kenyans, tampoc està resultant eficaç per protegir els civils
FloridaUn nou contingent d'uns 150 soldats, la majoria procedents de Guatemala, va arribar a Haití el cap de setmana per apuntalar una força de seguretat internacional encarregada d'enfrontar-se a les poderoses i ben armades bandes que sembren la misèria al país. Però si el passat serveix de guia, és poc probable que aquesta nova ajuda marqui una gran diferència. Dues matances consecutives en què van morir més de 350 persones, seguides d'un atac la nit de Nadal a l'hospital públic més gran d'Haití, han posat de manifest la creixent falta de control del govern haitià sobre la crisi cada vegada més profunda de la nació i els errors i deficiències de les autoritats locals i de la força de seguretat internacional desplegada per protegir civils.
Una conferència de premsa per anunciar la reobertura d'un hospital públic que feia nou mesos que estava tancat a causa de la violència de les bandes, va patir un altre atac, en què van morir dos periodistes i un oficial de policia. El ministre de Salut del país, Duckenson Lorthe Blema, que estava malalt i va arribar tard, es creu que era l'objectiu previst. A més, el ministre de Justícia va reconèixer que no hi va haver coordinació entre el ministeri de Salut i la policia, ni es va fer prèviament una avaluació adequada de la seguretat.
Massacre rere massacre
Una de les massacres es va produir el mes passat en un barri pobre i immens de Port-au-Prince, controlat per les bandes, on la falta de presència policial va fer que durant tres dies s'esquarteressin i llencessin al mar persones sense que les autoritats se n'assabentessin. Almenys 207 persones van ser assassinades entre el 6 i l'11 de desembre, segons l'ONU. Gairebé alhora, es va produir una altra matança de tres dies a 112 quilòmetres al nord, a Petite Rivière, on els líders de la comunitat afirmen que 150 persones van morir durant un enfrontament entre membres de bandes i grups de vigilància.
La violència forma part d'una cadena incessant de matances que ha afectat Haití els últims dos mesos, i que ha deixat al descobert la fragilitat del seu govern provisional. També ha suscitat inquietuds sobre la viabilitat d'una missió de seguretat amb la mediació dels Estats Units i ha deixat a la vora del col·lapse una transició prevista cap a la celebració d'eleccions i un lideratge més estable. A dies que el president electe Donald Trump assumeixi les regnes d'un desplegament internacional que ha estat criticat per ineficaç i per tenir fons insuficients, el futur d'Haití no ha semblat mai tan ombrívol. El ministre de Justícia, Patrick Pelissier, va destacar que s'havien reprès algunes zones controlades per les bandes i que el govern estava atenent els desplaçats: "l'Estat no ha col·lapsat –va dir Pelissier–, l'Estat hi és i l'Estat està treballant”.
Un estat ineficaç
Però molts experts creuen que Haití és un estat fallit, amb diverses faccions del govern provisional embrancades en disputes polítiques sense estratègia aparent per abordar l'agreujament de la violència i proporcionar una via cap a les eleccions. “Les bandes saben molt bé quan és el moment adequat per passar de la manera defensiva a la manera ofensiva. Mostren la seva força quan ho necessiten”, va dir Diego Da Rin, analista per a Haití de l'International Crisis Group. Els atacs de les bandes també han posat en relleu la debilitat de la Missió Multinacional de Suport a la Seguretat, recolzada pels Estats Units, un destacament de diversos centenars d'agents de policia, la majoria kenyans, que va començar a arribar a Haití al juny. Se suposava que la missió comptaria amb fins a 2.500 agents, però amb l'escàs finançament internacional, la força és molt menor i no té personal per fer front a les nombroses zones atrinxerades per les bandes.
El caos a Haití es va desencadenar després de l'assassinat, el juliol del 2021, del seu últim president electe, Jovenel Moïse. Les bandes que obtenien ingressos dels llocs de control il·legals, l'extorsió i els segrestos van aprofitar el buit polític per ampliar el seu control sobre els territoris. L'any 2024 es calcula que més de 5.300 persones van morir a Haití. Els llocs de comandament de les bandes i les emboscades han interromput el subministrament d'aliments, i el grup sense ànim de lucre Mercy Corp calcula que gairebé 5 milions de persones —la meitat de la població del país— s'enfronten a una greu inseguretat alimentària. Però en absència d'una ajuda exterior significativament més gran, els experts afirmen que és poc probable que s'inverteixi la trajectòria d'empitjorament d'Haití. "Si l'Estat hagués assumit les seves responsabilitats, res d'això hauria passat –va dir Velondie Miracle, que va rebre set trets a la cama, la templa i la boca–. L'Estat és una força legal i no ha de donar accés als bandits a llocs on no pot respondre".
