El canvi arriba a Colòmbia: Gustavo Petro guanya i l'esquerra governarà per primer cop

BogotàColòmbia té nou president: Gustavo Petro ha entrat definitivament a la Casa Nariño i l'esquerra governarà per primer cop a la història al país llatinoamericà. Amb el 50,4% dels vots, el candidat del Pacte Històric s'ha imposat al seu contrincant, el populista multimilionari Rodolfo Hernández, que va obtenir el 47,2% dels sufragis. "El que estem escrivint avui és una nova història per a Colòmbia, per a l'Amèrica Llatina i per al món sencer”, ha clamat el pròxim president del país davant de la multitud que celebrava la victòria la matinada d'aquest dilluns en un estadi de Bogotà.

Economista de 62 anys, Petro succeirà l'actual president, Iván Duque, i governarà fins al 2026. Després d’una cursa electoral disputada, els colombians s’han decidit pel canvi proposat per Petro, que promet donar veu als “no ningú” –com es refereixen des de l’esquerra colombiana a les persones vulnerables que no tenen representació al país–. Els abanderats dels camperols, dels indígenes i de les dones han promès lluitar pel canvi ara que han aconseguit fer fora de l'executiu colombià els partits tradicionals i l’uribisme –moviment d’ultradreta entorn de l’exmandatari Álvaro Uribe.

De fet, és una dona negra, Francia Márquez, qui acompanyarà Petro com a vicepresidenta en aquest mandat. Ella ho té clar i ho ha repetit sovint: representa tot allò que la institucionalitat colombiana sempre ha invisibilitzat: és dona, negra i pobra. "Gràcies a tots els colombians que van donar la vida per aquest moment. Gràcies als que són vius per creure que és possible canviar la història de Colòmbia”, ha dit Márquez enmig d’una multitud que cridava el seu nom. Ha sigut l’anunci de l’inici d’allò que, segons la futura vicepresidenta, serà el govern del poble amb les “mans plenes de durícies” de tant treballar.

"Avui és un dia de festa per al poble. Festegeu la primera victòria popular. Que el patiment trobi cura en l'alegria que avui inunda el cor de la pàtria. Aquesta victòria és per a Déu i per al poble i la seva història. Avui és el dia dels carrers i de les places", ha dit el futur president colombià, eufòric, en un missatge a través del seu compte de Twitter. Poc després, el seu rival també utilitzava aquesta xarxa social per acceptar la derrota i felicitar Petro. "Accepto el resultat, com ha de ser si desitgem que les institucions siguin fermes. Li desitjo a Petro una bona direcció del país i que sigui fidel al seu discurs anticorrupció", ha dit Hernández.

D'exguerriller a president

Colòmbia enceta un nou paradigma amb uns resultats històrics que han posat l’esquerra democràtica a governar per primera vegada. Fins ara, havia estat sempre relegada als moviments guerrillers i a un reducte polític institucional. Gustavo Petro és l’encarnació d’aquest canvi, ja que ell mateix va deixar les armes i la guerrilla de l'M-19 –d’ideologia marxista– i les va canviar per la socialdemocràcia, el moviment que defensa i representa. En una estratègia per guanyar més electorat centrista, Petro s'ha esforçat per desmarcar-se de les etiquetes que l’expresident Álvaro Uribe li ha volgut adjudicar, com la de “castrochavista”.

L’aposta de l’esquerra s’ha colat entre la societat colombiana, que arrossega un malestar generalitzat des de fa anys. Els índexs de pobresa estan al voltant del 40%, una situació agreujada per la pandèmia i la profunda desigualtat del país. Tot plegat ha afectat el govern de dreta els últims quatre anys, encapçalat per Iván Duque, una època que s’ha saldat amb nivells de desaprovació molt alts.

El punt àlgid del malestar va ser l’esclat del poble en les mobilitzacions socials del 2019 i el 2021. Segons els experts, han sigut clau per a la victòria de l’exguerriller natural del departament de Còrdova. Els joves del país que van ser la cara visible de les protestes de l’any passat van dir prou als moviments de dretes i conservadors. De fet, des de la Primera Línia de Cali, epicentre de les manifestacions del 2021, ja havien avisat que si Petro no guanyava i hi havia indicis de frau tornarien a sortir als carrers per reclamar el canvi negat a les urnes.

Què li espera ara a Colòmbia?

Els experts anticipen l’aplicació d’una socialdemocràcia progressista de la mà de Petro, com ell mateix ha reivindicat sovint. Aposta pel que anomena el “govern de la vida”, basat en la pau, la justícia social i la justícia ambiental. L'exguerriller apel·la ara a “no construir més odis” i deixar enrere els sectarismes. Així, ha assegurat que els votants del populista Rofolfo Hernández –més de deu milions de colombians– també tenen cabuda al seu executiu.

La demanda dels seus seguidors és clara, i ha ressonat en forma de càntics entre els que l'aclamaven al Movistar Arena de Bogotà: "Prou guerra” i “Visca la pau”. “Nosaltres volem que dins de la seva diversitat, Colòmbia sigui una de sola a través de la política de l’amor: amb enteniment i diàleg”, ha dit Petro amb to conciliador. El líder colombià aposta per una educació pública i de qualitat, una sanitat universal i el repartiment més just dels béns del país. També sosté que desenvoluparà el capitalisme per treure Colòmbia del “feudalisme”, una proposta que dista dels sistemes socialistes que ha vist l'Amèrica Llatina en les últimes dècades.

Les de Petro són unes promeses similars a les d’altres líders regionals progressistes, com les del president de Xile, Gabriel Boric. I és que la victòria del Pacte Històric a Colòmbia simbolitza un canvi nacional, però també a la regió, que està vivint un ressorgiment de moviments d’esquerres, amb Alberto Fernández a l'Argentina i Luiz Inácio Lula da Silva com a favorit per a les presidencials del Brasil.

“No decebrem l'electorat que vol un canvi al país, perquè a partir d’ara Colòmbia i la regió canvien”, ha assegurat Petro mentre llançava el puny a l’aire. Malgrat això, enmig de les celebracions de l’esquerra progressista, encara queda per veure si Petro serà capaç de portar un canvi real i complir les seves promeses. Té fins al 2026 per aconseguir-ho.