MadridLa dreta espanyola veu paral·lelismes entre l’assalt ultra a les institucions al Brasil i el Procés català. Fins i tot el nou portaveu de campanya del PP, el teòricament moderat Borja Sémper (que havia deixat la política per discrepàncies amb l’anterior direcció), ha deixat un missatge en aquesta direcció durant la seva presentació. “Algú creu que d’aquí a cinc anys a Lula se li acudirà rebaixar les penes dels que ahir van intentar un cop d’estat contra l’ordre constitucional?”, s'ha preguntat en una clara referència als indults i a la derogació del delicte de sedició. "Amb tu, a Espanya això ara només serien uns simples desordres públics", va piular Gamarra en contestació al tuit de Sánchez on condemnava l'assalt i oferia el seu suport al president Lula.
Dues hores més tard, la política popular en va fer un altre per deixar clar que considerava que l'assalt a les institucions brasileres era un cop d'estat. En la mateixa línia que Gamarra es va expressar Inés Arrimadas: "La democràcia mai està garantida, per això és important protegir-la dels enemics amb una legislació a l'altura", va piular.
L'esquerra va deplorar de seguida que es vinculés una cosa amb l'altra i avui hi ha insistit per boca de dos membres del govern. En primer lloc el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que ha trobat "inquietant" que la primera reacció del PP als fets fos criticar el president espanyol i que ho fessin amb un "desconeixement tan abismal". En realitat, durant el Procés mai es van envair seus institucionals. Més contundent ha estat la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que ha exigit una rectificació a Gamarra "perquè si no sembla que està animant els espanyols a fer el mateix". Díaz ha reclamat a Feijóo que "s'allunyi de l'extrema dreta i respecti la democràcia".
Precisament Vox ha condemnat amb la boca petita l’assalt brasiler, però subratllant que hi hagut casos de violència similar protagonitzats per l’esquerra a Xile i a Colòmbia. "Fins que no ho condemnin també, no acceptarem cap lliçó de l'esquerra" ha dit el seu portaveu, Jorge Buxadé. Buxadé fins i tot ha insinuat que si Sánchez perd les eleccions hi podria haver un aixecament similar i l’Estat no tindria eines per respondre-hi després de la derogació de la sedició. Tot i això, els vincles de Vox amb Bolsonaro són evidents. Un dels fills de l'expresident brasiler ha participat en actes al costat de Santiago Abascal, i aquest llueix a les seves xarxes socials diverses fotografies amb Bolsonaro.
Qui ha condemnat (i qui no) l'atac dels bolsonaristes
Com a Espanya, l'acció violenta dels seguidors de Bolsonaro al Brasil ha rebut missatges de rebuig arreu del món, però –com ha passat en el cas de Vox– també ha deixat silencis anecdòtics però significatius. Els primers a reaccionar contra l'assalt a les institucions brasileres han estat els principals líders llatinoamericans. "El feixisme decideix donar un cop", ha denunciat el president colombià, Gustavo Prieto, en un missatge semblant al dels seus homòlegs Gabriel Boric (Xile), Alberto Fernández (Argentina), Andrés Manuel López Obrador (Mèxic) i Nicolás Maduro (Vençuela).
Els Estats Units, la Xina, Rússia i l'Índia també han aixecat la veu i han fet pinya amb el govern de Luiz Inácio Lula da Silva, com la Unió Europea, que a través de les seves principals institucions ha carregat contra la "presa antidemocràtica de les seus governamentals", en paraules del cap de la diplomàcia, Josep Borrell. A banda de Pedro Sánchez, la majoria de líders europeus han rebutjat el triple assalt a Brasília, com el francès Emmanuel Macron i el portuguès Marcelo Rebelo de Sousa.
Per contra, no s'han pronunciat ni el president d'Hongria, Viktor Orbán, ni la líder d'extrema dreta francesa Marine Le Pen. La primera ministra italiana, la també ultra Giorgia Meloni, sí que ha qualificat el triple assalt a Brasília d'"inacceptable i incompatible amb qualsevol forma de dissidència democràtica". "La democràcia sempre és més forta", ha proclamat el rector de la Universitat per a la Pau de l'ONU, Francisco Rojas.
