La fam i la mineria il·legal amenacen els ianomamis de l'Amazònia

Sao PauloLes fotografies de desenes d’infants i gent gran de l’ètnia ianomami amb desnutrició greu han colpejat durament l’opinió pública brasilera. Són esfereïdores. Hi ha hagut, com a mínim, 570 morts d’infants de fins a cinc anys durant els quatre anys de mandat de Jair Bolsonaro, segons denuncia el portal Sumaúma. No hi ha, però, dades oficials sobre la magnitud de la tragèdia, només relats de caos, fam i mort. 

Per a Lula da Silva, aquesta és l’evidència del “genocidi” i “els crims premeditats” de l’expresident Bolsonaro, dels quals, volgudament, no va deixar registres oficials. Les ONG avisen que la primera crisi humanitària que ha aflorat amb el relleu de l’executiu l’1 de gener és “la punta de l’iceberg de la situació catastròfica” que poden estar vivint els pobles originaris al gegant sud-americà.

Els dits acusadors apunten cap a Bolsonaro i dos dels col·laboradors de confiança en els afers de l’Amazònia: el llavors vicepresident, el general Hamilton Morão, i l’exministra de Drets Humans, Damares Alves, una fanàtica antifeminista avalada per l’ex primera dama Michelle Bolsonaro.

La situació dels ianomami es va agreujar amb l’extrema dreta al poder, conseqüència de la desídia planificada que va generar un cercle de destrucció, invasions il·legals, mort i assassinats, fam i malalties, col·lapse sanitari i violència extrema en la demarcació indígena més gran del país. Un dels principals causants de tot això va ser l'augment de la mineria il·legal al seu territori, encoratjada per les polítiques de Bolsonaro. L’ètnia va registrar 21 sol·licituds d’ajudes a diferents òrgans federals, entre els quals el govern i l’exèrcit, i a la fiscalia... totes van ser ignorades.  

La terra ianomami és un territori de gairebé deu milions d’hectàrees distribuïdes pel nord del Brasil, entre els estats de l’Amazònia i de Roraima, on viuen uns 30.000 indígenes en unes 370 comunitats de difícil accés en una vegetació amazònica densa. Els ianomamis, que també tenen presència a Veneçuela, són considerats de contacte recent amb no-indígenes i encara compten amb comunitats aïllades sense cap influència externa. 

Emergència contra la tragèdia

El govern de Lula ha respost amb contundència. S’ha decretat la situació d’emergència en salut pública i ja opera un centre de comandament com els que hi ha hagut en molts països (al Brasil no) durant la pandèmia de covid-19. Per aturar el cop, s’han enviat tones d’aliments a través d’helicòpters. Es recluten milers de sanitaris voluntaris per ser enviats a la regió.

El primer viatge intern de Lula després de l’intent de cop d’estat del 8 de gener ha estat a Boa Vista, la capital de Roraima, hores després d’aparèixer les evidències de crisi humanitària. Hi va anar amb quatre ministres, entre els quals hi havia la responsable de la cartera de Pobles Indígenes, Sônia Guajajara, de creació recent, i es va trobar amb líders ianomamis, que porten anys denunciant les penúries.

Lula ha transmès un triple missatge a la comunitat internacional: el compromís innegociable en la defensa dels drets humans dels pobles indígenes; enfortir la tesi del genocidi de Bolsonaro a l’Amazònia en diferents instàncies fora del Brasil (el Tribunal Penal Internacional ja avalua tres denúncies presentades per ONGs), i, en darrer terme, reafirmar la sobirania brasilera a la regió demostrant que el govern té capacitat per gestionar la crisi.

Els ‘garimpeiros’, el detonador de la mortaldat 

El braç, sovint armat, del bolsonarisme a l’Amazònia són els garimpeiros (que operen extraccions minerals a cel obert), que han estat envalentits pel seu líder per envair il·legalment terres indígenes demarcades i protegides constitucionalment. Durant la presidència, Bolsonaro va ordenar debilitar i boicotejar des de dins els òrgans de fiscalització i ajuda als pobles originaris, sigui la Funai (Fundação Nacional do Índio), controlada per militars omisos, o l’Ibama (Instituto Brasileiro do Meio Ambiente). 

Amb un escenari polític favorable, més de 20.000 garimpeiros, molts d’ells violents, són ara mateix dins la terra ianomami amb impunitat. Les invasions amb depredació han afectat la sobirania alimentària dels indígenes. Els peixos que ingereixen estan contaminats amb el mercuri i els productes tòxics utilitzats per separar l’or (que es troba en format de llavors), cosa que provoca una intoxicació immediata, fins i tot dels fetus. 

Amb la presència forana els animals han fugit, i això ha afectat la caça, que és l’altra font de proteïna animal. La meitat dels infants ianomamis pateixen desnutrició, alguns d’ells molt greu. La fam s’ha estès i amb els cossos fràgils malalties comunes com grip, pneumònia, verms o diarrea són mortals, perquè el govern de Bolsonaro va tallar el subministrament de qualsevol tipus de medicament. Els garimpeiros, a més, han ocasionat un esclat de la malària: de menys de 3.000 casos el 2014 es va passar a 20.400 el 2021. Els invasors són un vector de transmissió de la malaltia a través de la picada de mosquits. Les morts d’indígenes es multipliquen.

I, sense cap aturador, els garimpeiros han cremat ambulatoris i han amenaçat de mort els professionals que treballaven en una situació de penúria. “El govern de Bolsonaro va deixar els ianomamis a la seva sort”, expliquen els sanitaris expulsats de la regió.