¿Explotar el petroli de l'Amazònia, sí o no?: l'Equador també vota sobre el futur del planeta

Quito¿L'Equador hauria de continuar perforant un dels racons amb més biodiversitat de l'Amazònia? ¿O és millor deixar aquest petroli sota terra? Diumenge, el poble equatorià ho decidirà en una consulta popular vinculant, producte d'una dècada de lluita liderada per activistes joves. El món enfronta crisis ecològiques paral·leles: la del canvi climàtic i la del col·lapse dels ecosistemes. I aquesta votació determinarà a què estan disposats a renunciar els ciutadans d'un país per protegir el medi ambient.

La zona de selva que serà a la papereta de diumenge, compresa dins del Parc Nacional Yasuní, és un dels llocs amb més riquesa ecològica de la Terra. També és la llar de pobles indígenes que no volen tenir contacte amb l'exterior.

La votació té lloc quan el planeta es desfà enmig de temperatures extremes i els científics adverteixen que la selva amazònica està perillosament a prop d'un punt de no retorn. Malgrat això, el petroli encapçala les exportacions de l'Equador i el govern aposta per continuar amb les activitats petrolieres. Segons els càlculs oficials, el país perdria 1.200 milions de dòlars en ingressos anuals si el petroli es queda al subsòl.

“És històric al món –diu Pedro Bermeo, un dels membres fundadors de Yasunidos, el grup que ha impulsat la consulta–. Estem democratitzant la política ambiental”. Les crisis polítiques i de seguretat afegeixen tensió al moment històric que viu l'Equador. Les eleccions de diumenge van ser convocades al maig després que el president Guillermo Lasso, que s'enfrontava a un procés de destitució, dissolgués l'Assemblea Nacional. La setmana passada, un dels principals candidats presidencials, Fernando Villavicencio, va ser assassinat. No està clar com afectarà la consulta popular la turbulència política.

Però una enquesta recent suggeria que el 35% dels votants desitgen posar fi a la perforació, davant d'un 25% que donen suport a l'exportació petroliera. Molts estan encara indecisos.

Una dècada per portar els equatorians a les urnes

La votació és la culminació d'una proposta pionera de fa dues dècades. L'aleshores president, Rafael Correa, va intentar persuadir els països rics que paguessin a l'Equador a canvi de mantenir intacte aquest camp petrolífer de Yasuní. Demanava 3.600 milions de dòlars, o la meitat del valor estimat de les reserves de petroli. Correa va estar en campanya sis anys, promovent la proposta, però no va aconseguir convèncer els països rics de pagar. Però sí que va persuadir molts joves equatorians. Quan Correa va anunciar que la proposta havia fracassat i que procediria a la perforació, molts van protestar.

Va ser en aquells dies que Antonella Calle, llavors de 19 anys, i altres joves ambientalistes, van prendre la decisió de seguir en la lluita com a part d'una nova organització de nom Yasunidos. Correa en va fer burla. Yasunidos va reclutar uns 1.400 voluntaris que van anar porta a porta pel país, i en sis mesos van recol·lectar més de 757.000 firmes, gairebé 200.000 més de les requerides per convocar una consulta. Les enquestes en aquell moment deien que més del 90% dels equatorians votarien per deixar el petroli sota terra. Però el govern de Correa va integrar un grup de treball per validar les firmes i va anul·lar-ne més de la meitat. Fins i tot van ser invalidades les firmes dels activistes Calle i Bermeo. “Va ser superdur, el cop", recorda Calle.

Yasunidos es va embarcar en una batalla legal d'una dècada per dur els equatorians a les urnes. Al maig, finalment, el Tribunal Nacional de Justícia va ordenar al govern que inclogués la mesura en la propera votació.

La consulta popular també se sustenta en la feina dels grups indígenes de l'Equador. El 2019, després d'una disputa a tribunals, una comunitat indígena waorani va aconseguir bloquejar l'explotació petroliera a les seves terres. “La Mare Terra espera que la respectem”. Si no ho fem “s'empassarà la humanitat”, va advertir Nemonte Nenquimo, una líder waorani.

Petroecuador hi ha invertit 2.000 milions

Si Yasunidos guanya, Petroecuador tindrà any i mig per posar fi a les seves operacions a la zona, coneguda com el bloc petrolier Ishpingo, Tambococha i Tiputini (ITT). La petroliera estatal ha fet una inversió de més de 2.000 milions de dòlars per extreure petroli en aquest lloc. L'empresa va dir que hauria de gastar 500 milions de dòlars més si ha de desmantellar quilòmetres d'oleoductes, tancar centenars de pous i desmuntar una desena de plataformes. Els executius de Petroecuador asseguren que l'impacte de l'empresa sobre la biodiversitat es limita a unes 80 hectàrees, una petita part del bloc ITT, i que una mesura com la que es planteja només tindrà impacte en la lluita climàtica si “tots els estats del planeta tenen el mateix compromís”.

Petroecuador va gravar una sèrie de vídeos amb els líders d'algunes de les comunitats que viuen al bloc ITT i que deien que desitjaven que continués la perforació. Però algunes de les organitzacions indígenes més importants a l'Equador demanen als votants que votin posar fi a la perforació. Fins i tot la nacionalitat waorani de l'Equador, un grup reconegut pel govern que s'ha associat amb companyies petrolieres en el passat, en aquest cas demana als equatorians que triïn aturar l'explotació. Cinquanta anys d'extracció de petroli "simplement ens han portat pobresa, problemes, malalties i conflictes i la mort", va dir Juan Bay, president del grup. “La gent que se n'ha beneficiat és gent externa”.