Martha Ramos: "Els Estats Units no poden viure sense Mèxic"

BarcelonaDonald Trump ha tornat a la Casa Blanca amb unes quantes idees clares, sobretot expulsar tants migrants com pugui i aplicar una política econòmica proteccionista a través d'aranzels agressius. Totes dues línies d'actuació tenen una víctima col·lateral clara, Mèxic. Parlem de com es rep el segon mandat de Trump al país veí amb Martha Ramos, directora d'Organización Editorial Mexicana, la companyia mexicana més gran de mitjans impresos.

Mèxic pot ser una de les víctimes de les polítiques de Trump des de diversos punts de vista. Com s'afronta des de les institucions mexicanes, també amb una presidenta relativament nova?

— Claudia Sheinbaum va prendre possessió a l'octubre, però suposa una continuïtat total de l'anterior govern, és molt propera a Andrés Manuel López Obrador. Amb l'anterior mandat de Trump, López Obrador sempre va vendre una proximitat i amistat amb ell, tot i que potser no era totalment real i era més de portes enfora. La qüestió de la frontera nord estava una mica tensa per les negociacions amb Trump i Biden, mentre que la frontera sud, on per a nosaltres hi ha la crisi real, en realitat no va rebre una gran atenció. López Obrador va vendre la idea que faríem una gran xarxa de germans llatinoamericans i que tot Centreamèrica estaria alineat en un mateix projecte migrant, i no va ser així. La frontera entre Chiapas i Guatemala és molt porosa. La veritable frontera a Mèxic és de Chiapas cap a la resta del país. Chiapas s'ha tornat terra de ningú, amb un creixement del crim organitzat. Nosaltres vam fer un recorregut fa dos anys i en alguns municipis la gent ens deia: "Que vingui algú, encara que siguin els narcos, però que vingui algú i que governi".

Justament la migració és una de les qüestions clau. Es calcula que hi havia gairebé 300.000 persones a Mèxic a l'espera d'una oportunitat per entrar als EUA a través del sistema CBP One, que ha quedat paralitzat. Quines conseqüències pot tenir?

— Tots pensàvem que no podia prendre decisions tan ràpid i les està prenent. Trump ja ha entès com fer-ho ràpid, sense consultar-ho a ningú. Tot allò que al seu moment va tirar endavant per aprovació al Congrés, ara ho fa com a decret presidencial. Immediatament, va tancar l'aplicació i va començar a signar decrets que han posat molt nerviosa tota la comunitat. Tot i que el govern federal mexicà té un programa que es diu "Mèxic t'abraça" i que els governs dels estats, sobretot aquells per on passa la ruta de la migració i a la zona nord, tenen albergs, no és més que això, no hi ha una política dissenyada per donar-los feina o tornar-los a casa seva.

O sigui, no hi ha plans de contingència per part de les institucions mexicanes per gestionar la situació?

— S'han preparat albergs, sobretot al nord, on fa fred; hi ha una coordinació dels governs dels estats amb el govern federal, sobretot per evitar que el crim organitzat els assalti, els robi, els segresti. Hi ha plans d'emergència que estan fent alguns governs dels estats on saben que rebran molta gent. Però ja està. Alguns governs dels estats més afectats per la política migratòria de Trump han preparat plans d'emergència, però no hi ha una estratègia federal.

I com ho reben els mexicans que viuen als Estats Units?

— L'anunci que es podran fer batudes fins i tot a esglésies i escoles suposa una amenaça constant. El que ens diuen les comunitats d'allà és que fins i tot les persones que són als Estats Units de forma legal, si tenen algun parent que no ho està, estan apagant els mòbils, tenen fins i tot por que els rastregin.

Tot i això, molts dels immigrants que estan a Mèxic perquè volien entrar als EUA no són mexicans. Mèxic té intenció i/o eines per retornar-los als països d'origen?

— Recursos no. Però intenció crec que sí. No crec que tinguin definida la magnitud del problema. Hi ha diversos immigrants que ja han decidit tornar, però si aprofundeixes en la història de molts d'ells, per exemple si venen de Veneçuela o del Salvador, veus que han hagut de pagar una pila de diners per arribar als Estats Units i s'han desfet de tot. Es troben davant la disjuntiva de: "A què torno, si no tinc res?" El primer que va fer el canceller mexicà va ser reunir-se amb els presidents llatinoamericans, sobretot de Centreamèrica, per tenir una estratègia, i m'imagino que serà en conjunt amb aquests països, o almenys amb els que es pot tenir conversa. És a dir, amb Veneçuela i Nicaragua no hi ha diàleg.

També hi ha la qüestió econòmica. En quina mesura poden afectar l'economia mexicana els anunciats aranzels?

— No s'entenen els Estats Units sense els aliments que hi arriben des de Mèxic. I el que fan els aranzels és que impacten en la cistella de la compra de la gent d'allà. L'alvocat que compren ara té el preu que té perquè no té aranzels. El dia que els tingui, potser ja no compraran alvocats. I els michoacans que els cultiven també patiran perquè no podran vendre'ls. En fi, les conseqüències són molt àmplies. No crec que sigui tan fàcil. Però si ho fes, com ha fet amb els decrets signats el primer dia, seria terrible per a Mèxic i per al Canadà. També hi ha la qüestió de les remeses, és a dir, els diners que envien als seus familiars els mexicans que han emigrat als Estats Units. Són uns ingressos que mantenen l'economia mexicana funcionant. Durant tot el període de López Obrador, cada cop que presentava un informe sobre com anaven les finances destacava que les remeses pujaven. I no és una cosa sobre la qual un president hauria de presumir, no? Perquè són diners de gent que no s'ha quedat a Mèxic perquè no ha trobat oportunitats.

Trump també ha decidit canviar el nom del golf de Mèxic per golf d'Amèrica. Quina importància se li dona a Mèxic?

— Aquí es rep com si fos una broma. Som no sé si resilients o tremendament cínics. En realitat, són aigües internacionals, tampoc és tan fàcil canviar-li el nom. Però és un moviment molt propi dels governs populistes. És com quan López Obrador es barallava amb Espanya perquè ens van conquistar. Però què és el que va fer Trump realment contra la migració en el seu primer mandat? Va començar a construir un mur que mai va acabar. I li va canviar el nom al tractat de lliure comerç. Però en realitat el comerç va continuar, som socis comercials, cap dels dos països pot viure sense l'altre.

El resum és que ara estem un moment de wait and see?

— Sí, veurem què passa. Perquè és cert que Trump té un discurs molt més agressiu que fa vuit anys. Però a vegades la realitat i el pragmatisme pesen més. Si fas un recorregut per les ciutats del nord de Mèxic o les del sud dels Estats Units, és com un tercer país. Els nois que viuen a Mexicali o a Tijuana o a Juárez estudien als Estats Units, i els dels Estats Units venen al dentista a Mèxic, perquè és molt més barat el servei de salut. Allà s'anomena el tercer país.

"La comunitat està espantada": Trump autoritza batudes als voltants i dins d'escoles i esglèsies