Record als morts a la frontera més perillosa del món

Tijuana / San DiegoUn tros del mur que separa Tijuana d’Imperial Beach –la ciutat mexicana de la nord-americana, a l'altra banda de la frontera– i que arriba fins a la platja i s’enfonsa a les aigües del Pacífic s'ha convertit aquesta setmana en un punt d’unió entre el món terrenal i el més enllà. I també entre Mèxic i els Estats Units. Membres de diferents organitzacions que conformen el grup binacional Amics del Parc de l’Amistat van muntar dimecres un altar a les dues bandes de la fortificació divisòria. Era per celebrar el Dia dels Morts –una de les festes més rellevant del calendari mexicà– i així honorar i recordar tothom que ha perdut la vida o ha desaparegut intentant entrar als Estats Units. Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), des del 2014 prop de 8.500 persones han perdut la vida a la ruta migratòria de les Amèriques, més de 1.400 el 2022. Gairebé la meitat, a la frontera entre Mèxic i els EUA, que al setembre l’OIM definia com la més perillosa del món.

Per això, com a forma de lluita i reivindicació contra aquest mur, el grup binacional ha omplert l'altar amb espelmes, flors taronges de cempasúchil, imatges de calaveres amb diferents decoracions i tota la resta d’ofrenes que formen part del Dia dels Morts, una tradició amb orígens prehispànics.

La intenció d’Amics del Parc de l’Amistat és que les ànimes de tots els migrants puguin “trobar el seu camí en l’entrada cap a l’altre món”, explica Tania Mendoza, membre del col·lectiu. Durant la celebració, creuen, les ànimes de les persones estimades tornen a casa, al món dels vius, guiades per les espelmes i els pètals de cempasúchil –també en diuen la flor dels morts–, i conviuen amb els seus familiars per després fer el camí invers cap al més enllà una altra vegada. Tradicionalment, el viatge de les ànimes era des de casa fins a la seva tomba als cementiris. Així, aquests dies la mort no representa absència, sinó presència.

L’altar, tan acolorit i místic, contrasta amb el nou mur que està construint l'administració del president nord-americà, Joe Biden, més alt que l’anterior, i seguint els plans iniciats pel seu predecessor, Donald Trump. L’objectiu, segons el departament de Seguretat, és arreglar la “perillosa erosió” de la barrera i “garantir la seguretat de les comunitats frontereres pròximes”. Durant la campanya electoral del 2020, Biden es va comprometre a aturar-ne la construcció. “Encara que posin murs més alts, la gent no deixa de creuar, però es fa més perillós i són actes violents”, diu Daniel Watman, un altre dels membres d'Amics del Parc de l’Amistat. Per això, juntament amb la decoració del Dia de Morts han penjat una pancarta amb el lema “Amistat sí, mur no!”. 

Celebrar, però també visibilitzar

Dijous van continuar els actes en altres racons de la ciutat. Espacio Migrante –un altre grup que treballa a Tijuana i San Diego, i que intenta protegir els drets humans del migrants– ha obert les portes també amb un altar, en aquest cas ple de fotografies, en especial de persones que han mort per culpa de la falta d’atenció mèdica o per la violència policial mentre esperaven a Tijuana per travessar als EUA. La directora financera de l'organització, Sarah Soto, destaca que la intenció és “celebrar, però també visibilitzar que això està succeint perquè Mèxic fa de mur de contenció perquè les persones no puguin travessar als Estats Units. Els estan obligant a utilitzar mitjans que són molt perillosos. I això és conseqüència d’unes polítiques migratòries inhumanes”.

Sobre la llarga espera fins a aconseguir hora per demanar l’asil, que pot durar mesos i fins i tot anys, Soto diu que a Tijuana “no hi ha les condicions perquè les persones puguin estar segures”.

A l’altar, juntament amb les diferents decoracions, s’hi han afegit també imatges d’alguns familiars dels refugiats que s’allotgen a l’alberg d’Espacio Migrante. “Hem posat una foto d'un cosí meu que va morir l'any passat de càncer. Tenia 19 anys. I d'una tia de Veneçuela. És bo recordar, et fa sentir bé”, diu Nassert Díaz. Fa prop d’un mes que ha arribat a aquesta ciutat amb la seva dona i la seva filla d’un any i mig, fugint de les conseqüències de la violència armada a Colòmbia.

Oneida Urbina no n'ha posat cap perquè diu que a El Salvador no tenen aquesta tradició, però li sembla una forma molt bonica de recordar els que ja no hi són i conèixer “les celebracions d’altres cultures i compartir-les amb ells". I encara afegeix: "De vegades, quan estàs en aquests llocs, lluny de la teva família i quasi no pots ni parlar, aquests actes ens ho fan passar menys malament”. Oneida espera reunir-se aviat amb els seus tres fills, que ja fa temps van travessar als Estats Units fugint també de la violència d'El Salvador.

Per sort, ni Díaz ni Urbina han hagut de presenciar cap mort durant el seu trajecte, tampoc violència extrema. Moltes altres persones no són tan afortunades. Viure una situació així comporta, després, passar un procés de dol complicat. Així ho explica Diana Arenas, psicòloga de Refugee Health Alliance (RHA), una organització que ofereix atenció mèdica als migrants a les dues bandes de la frontera. “Recordo un adolescent que a la Bèstia –també conegut com el Tren de la Mort, nom popular d'una xarxa de trens de càrrega que transporten combustibles, materials i altres mercaderies a través de Mèxic i que són usats com a mitjà de transport pels migrants de tot Centreamèrica– li va tocar veure com un amic seu era atropellat quan intentava pujar. Per a ell va ser massa traumàtic i li va costar moltíssim temps tirar endavant”. Altres, però, no ho superen mai. "Entren en un estat d’hiperalerta i no poden dormir". Arenas ha atès casos fins i tot psiquiàtrics. "La ment es perd en una por increïble i pot provocar alguna psicosi".