"No me'n penedeixo": Haley es retira de les primàries i deixa via lliure a Trump

WashingtonL'endemà del Superdimarts, la perdedora de la nit s'ha convertit en la protagonista de la ressaca electoral. Nikki Haley abandona la cursa de les primàries republicanes després dels mals resultats obtinguts. "Ha arribat el dia de suspendre la meva campanya", ha anunciat Haley aquest dimecres des de Charleston, a Carolina del Sud, la seva terra natal. L'exgovernadora d'aquest estat i exambaixadora dels Estats Units a l'ONU s'ha mostrat agraïda amb els seguidors i ha assegurat que, malgrat haver perdut, no se'n penedeix: "Vaig dir que volia que se sentissin les veus dels nord-americans. Ho he fet. No me'n penedeixo".

La victòria de Haley a l'estat de Vermont –l'únic dels 15 que estaven en joc el Superdimarts– no ha estat suficient per capgirar la realitat. Amb 89 delegats contra els 995 dels de Trump, només quedava un camí possible: retirar-se. L'expresident ha consolidat el seu lideratge i ara ja només és qüestió de setmanes que aconsegueixi reunir els 1.215 delegats mínims per tenir la seva nominació assegurada.

Haley ha felicitat Trump per la seva aclaparadora victòria i li ha desitjat sort de cara a la convenció republicana que se celebrarà a l'estiu a Milwaukee. També ha aprofitat per llançar-li un dard: "La millor política és portar nova gent a les teves causes i no fer-los fora. És hora d'elegir". No ha ofert el seu suport a l'expresident i li ha dit a Trump que ara li toca a ell aconseguir els vots dels seus votants. En una entrevista el diumenge passat a la NBC, Haley ja havia insinuat que no se sentia vinculada a la promesa de fer costat al candidat republicà que sortís finalment elegit.

Haley es retira però no claudica

Sense rendir-se a Trump, Haley ha triat el camí de continuar sent l'alternativa al magnat, encara que segurament això li costarà convertir-se en una pària entre els seus. Almenys per un temps. "Encara que ja no sigui candidata, no deixaré d'utilitzar la meva veu per a les coses en què crec", ha afirmat.

Dins d'un Partit Republicà completament plegat a Trump, Haley s'ha caracteritzat per anar a la contra durant aquesta campanya. Ha aconseguit erigir-se com la resistència dels moderats dins del partit i ha posat en evidència les fractures que encara existeixen dins de l'electorat republicà. Durant les primàries ha guanyat prou vots en prou estats per qüestionar la capacitat de Trump per governar els Estats Units els pròxims quatre anys. Com bé ha dit durant el seu discurs, ha seguit el consell de Margaret Thatcher de no seguir la massa. En aquest cas, la massa són els acèrrims seguidors de Trump –coneguts per les sigles MAGA– que s'han convertit en el gruix de les bases republicanes.

Com a la faula de l'escorpí que es mata a si mateix amb el seu propi verí perquè aquesta és la seva naturalesa, l'essència moderada del discurs de Haley és la que ha acabat amb ella. Allò que la convertia en l'alternativa a Trump també l'ha precipitat cap al seu final. La seva millor opció sempre ha estat recollir suports entre els votants independents, més que no pas dins de l'electorat republicà. El problema era tan profund que fins i tot va perdre al seu estat natal, Carolina del Sud. Fa temps que les enquestes mostren com el discurs moderat de Haley era molt millor rival contra el demòcrata Joe Biden que no pas contra Trump. Encara que aquesta lectura li podria haver fet sumar punts de cara a les eleccions del novembre, s'ha imposat la idea que Trump és la millor opció per enfrontar-se al president.

Al Superdimarts s'ha vist com la majoria dels vots que va rebre l'exgovernadora de Carolina del Sud provenen dels suburbis urbans i dels electors amb estudis universitaris. Una realitat que encara remarca més l'abisme que existeix entre Trump i aquests grups. Sense haver demanat als seus votants que donin suport a l'expresident de cara al novembre, està clar que a la campanya de les presidencials un dels objectius de Trump serà solucionar aquesta bretxa. Si no ho fa, corre el risc que molts dels seguidors de Haley –especialment els independents– acabin canviant de bàndol i elegeixin Biden. Damunt la taula també hi ha l'opció que alguns d'aquests votants s'abstinguin el 5 novembre.

L'altra qüestió que queda oberta són els donants de Haley, entre els quals es compten els poderosos germans Charles i David Koch. Potser l'equip de Trump serà capaç d'estirar-ne alguns cap a les seves files, però n'hi haurà d'altres que no voldran. Igual que amb els votants de Haley, també hi ha la possibilitat que puguin acabar donant suport a la campanya de Biden.

De servir Trump a desafiar-lo

Als seus 52 anys, Haley era l'única dona entre els catorze aspirants republicans que competien per la nominació. Quan va llançar la seva candidatura ho va fer amb un missatge que criticava l'avançada edat de Biden (81) i Trump (77) i la seva salut mental. Haley ha intentat postular-se com una figura d'ordre i canvi generacional no només a les files republicanes, sinó també dins del panorama polític estatunidenc, on falten nous relleus. L'aparell del Partit Republicà l'ha pressionada durant tot aquest temps perquè no aprofundís les divisions dins del partit que ja s'han fet paleses els últims mesos. Darrere de la retòrica anti-Trump de Haley sempre hi ha hagut una campanya notablement prudent i convencional.

Abans de convertir-se en la rival de Trump, la republicana va treballar per a ell durant el seu mandat. Haley va ser nomenada per Trump ambaixadora dels Estats Units a l'ONU. Només va durar dos anys al càrrec, fins que el 9 d'octubre del 2018 va anunciar la seva dimissió. En aquest temps va tractar de suavitzar l'incendiari discurs de Trump davant el món, mentre internament deixava de banda les seves diferències amb el president.

Després de l'assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021, i ja alliberada dels seus lligams institucionals, Haley va marcar més distància amb Trump. L'endemà dels fets va dir davant del Comitè Nacional Republicà que Trump havia estat "molt equivocat en les seves paraules" davant la turba que, minuts després del seu míting, es va dirigir cap a la seu legislativa.