Cuba dicta penes de presó de fins a 25 anys per a 300 participants en les protestes del 2021
La meitat dels 790 processats encara no han rebut sentència, segons la fiscalia cubana
BarcelonaAviat farà un any de les protestes massives antigovernamentals que van omplir els carrers de diverses ciutats cubanes l'11 i 12 de juliol del 2021, les més multitudinàries de les últimes tres dècades. La revolta, durament reprimida, va acabar amb prop d'un miler de detinguts. Les xifres ballen en funció de qui les doni. Els últims números oficials els va aportar aquest dilluns la Fiscalia General de Cuba, que va informar que fins ara els tribunals del país han emès sentències fermes contra 381 persones. D'aquestes, 297 han estat condemnades a penes de presó de fins a 25 anys.
Els delictes que se'ls imputen són, majoritàriament, sedició, sabotatge, robatori amb força i violència, atemptat, desacatament i desordres públics. Segons la fiscalia cubana, 36 manifestants han estat condemnats per sedició, amb penes que van dels 5 als 25 anys entre reixes, per haver "atacat l'ordre constitucional i l'estabilitat de l'estat socialista".
Al gener, la fiscalia cubana va assegurar que hi ha 790 persones processades, de les quals 55 tenen entre 16 i 17 anys (l'edat mínima penal a Cuba són els 16 anys). En aquesta última comunicació, la institució judicial no ha detallat quants menors d'edat ja han estat condemnats, només que 15 han rebut càstigs que no inclouen penes de presó. En total 84 persones s'estalviaran la presó a canvi d'altres tipus de sancions com el treball en benefici de la comunitat i la limitació de la llibertat de moviment.
Les protestes del juliol passat van ser les més importants des de l'agost del 1994, quan centenars de persones es van enfrontar amb la policia a l'Havana després que les autoritats interceptessin quatre embarcacions amb cubans que volien fugir als Estats Units, la coneguda com a crisi dels balseros. L'any passat, les mobilitzacions van estar motivades per la pandèmia de covid-19, que va agreujar encara més una situació econòmica ja molt precària, amb escassetat d'aliments, energia i medicines. A més, els manifestants també van alçar la veu contra la retallada de llibertats del règim de Miguel Díaz-Canel, president del país des del 2018 i primer secretari del Partit Comunista des del 19 d'abril del 2021.
Ball de xifres
Les dades publicades per la fiscalia cubana no coincideixen amb les que han publicat diverses ONG des que van començar els judicis a finals de l'any passat, segons detalla l'agència Efe. A finals de maig, l'organització Justicia 11J va informar que 519 de les 564 persones que han sigut jutjades per les manifestacions ja han estat condemnades, mentre que 40 esperen la sentència. A més, Prisoners Defenders (amb seu a Madrid) va assegurar fa pocs dies que ja hi ha 168 manifestants que han estat processats pel delicte de sedició.
Segons aquesta ONG, almenys 1.046 persones són a la presó a Cuba per motius polítics, majoritàriament pels fets de l'11 de juliol. Familiars dels condemnats i organitzacions humanitàries han criticat l'actuació del sistema judicial cubà, a qui acusen de falta de garanties, fabricació de proves i penes massa elevades.