Cranis decapitats enmig del carrer: imatges de l'horror que viu Haití

Pourt-au-PrinceSi els cotxes cremats, les escoles crivellades a trets i els edificis enderrocats al centre de Port-au-Prince no eren prou evidència dels fets terribles que han passat aquí, algú ha volgut deixar un indici encara més horrible: calaveres al mig del carrer. Un cap humà subjectat amb un pal i un altre a terra al seu costat davant d'una oficina governamental volia ser un missatge amenaçador de les bandes criminals als agents de policia de Kènia i Haití que intenten restablir l'ordre a Haití: "Compte, nosaltres som qui governem aquests carrers".

Un agent de policia kenyà, amb armilla antibales i casc en un vehicle blindat nord-americà, va fer una fotografia amb el mòbil, mentre un altre maniobrava el vehicle per esquivar els cranis. Un fotògraf del New York Times i jo hem estat patrullant per Port-au-Prince, la capital d'Haití, amb una missió de seguretat multinacional desplegada al país i dirigida per Kenya. Durant el recorregut de sis hores, els kenyans eren majoritàriament ignorats per la gent del carrer i, de tant en tant, eren interpel·lats. Fins i tot van disparar contra el seu vehicle.

La força kenyana intenta treure el control de Port-au-Prince als grups armats que han destrossat el país, assassinant indiscriminadament, violant dones, cremant barris i deixant centenars de milers de persones famèliques i en refugis improvisats.

La setmana passada una banda de la vall de l'Artibonite, al centre del país, va atacar una població, i va deixar 115 morts, segons l'últim balanç d'aquest dijous mateix, i més de 6.000 desplaçats. En total, més de 700.000 persones han fugit de casa durant l'onada de violència de l'últim any i mig, i encara no poden tornar a casa seva. La meitat de la població del país, aproximadament 5,4 milions de persones, lluita per menjar cada dia. Després de la massacre el primer ministre haitià, Garry Conille, es va embarcar en un viatge als Emirats Àrabs Units i Kenya per buscar ajuda de seguretat.

Des que Haití va llançar la seva petició d'ajuda internacional l'octubre del 2022, més de 8.000 persones han mort a causa de la violència i més de 3.000 només des de començament d'any, segons l'ONU. Amb un govern nacional debilitat i la presidència vacant, desenes de bandes armades han pres el control.

Haití ha patit nivells desorbitats de violència durant més de tres anys, des que l'últim president electe del país, Jovenel Moïse, va ser assassinat. Els assassinats i els segrests de bandes van augmentar a principis d'any quan diversos grups armats rivals es van unir per atacar comissaries de policia, presons i hospitals. Van aconseguir forçar la dimissió del primer ministre Claude Ariel Henry, que era fora del país i no podia tornar després que l'aeroport tanqués durant dos mesos a causa de la violència de les bandes. Es va formar llavors un consell presidencial de transició que aquest mateix dilluns ha transferit la presidència rotatòria a l'arquitecte Leslie Voltaire, malgrat l'oposició del president sortint Edgard Leblanc Fils, que es va negar a signar el decret que ratificava la decisió, al·legant acusacions de corrupció.

Gairebé 3.700 persones han mort aquest any a Haití, segons l'ONU. Les carreteres bloquejades que porten a Port-au-Prince fan que sigui "gairebé impossible" que la policia intervingui a temps quan les bandes ataquen nous llocs fora de l'àrea metropolitana, deia el primer ministre d'Haití, Garry Conille (nomenat aquest juny pel consell de transició), en una reunió a Nova York el mes passat. Però la força liderada per Kenya és lamentablement petita. Inicialment prevista per a 2.500 agents, en té una mica més de 400. La missió de 600 milions de dòlars va ser aprovada per l'ONU, però en gran part finançada i organitzada pels Estats Units.

"El que em va sorprendre més quan vaig arribar aquí és com les bandes podien atrevir-se a atacar a plena llum del dia", explicava Godfrey Otunge, comandant de la força policial multinacional liderada per Kenya. Des que els primers oficials kenyans van arribar al juny, els agents citen avenços importants i asseguren que la vida en alguns barris torna lentament a la normalitat. L'aeroport de Port-au-Prince s'ha reobert després de l'eliminació de bandes del seu perímetre. Molts venedors ambulants tornen a treballar i les bandes també han estat expulsades del principal hospital públic de la capital.

El centre de la capital encara és zona prohibida, controlada per les bandes

Però els oficials kenyans estan molt per sota en nombre, i les bandes fortament armades continuen fermament arrelades en moltes parts de Port-au-Prince. Enormes franges de territori continuen sent zones prohibides, incloent-hi el centre de la ciutat i la zona al voltant de l'ambaixada dels Estats Units. Les bandes ja no controlen l'hospital públic, però el centre està en runes i no ha reobert.

Els grups criminals també han ampliat el seu control fora de la capital, agafant tres carreteres clau que uneixen Port-au-Prince amb altres parts del país i assetjant ciutats i pobles més petits als quals la força internacional no té els recursos per arribar.

"Van venir a ajudar-nos, i esperem que ens ajudin, però encara no veiem cap diferència", diu Junior Lorveus, un reparador de telèfons mòbils de 40 anys, mentre els agents kenyans patrullen a peu per la plaça del centre de Champ de Mars. La violència de les bandes va obligar Lorveus a abandonar casa seva i el seu taller, on desitja tornar. Otunge, que projecta un optimisme implacable, creu que pot fer-ho. La gent hauria de poder tornar a les zones que els seus oficials han "pacificat", replica el cap policial: "Per tant, almenys ara els podem proporcionar seguretat". "La seguretat és percepció", afegeix.

Els experts calculen que fins a 15.000 persones són membres de 200 bandes haitianes. La zona de l'Artibonite, on la massacre de la setmana passada va deixar 115 morts, és una important zona de cultiu d'arròs on se sap que hi operen almenys 20 bandes. Una carretera important travessa la regió que uneix la capital amb Cap-Haïtien, la principal ciutat del nord d'Haití, i les bandes busquen el control de la carretera per dur a terme segrestos i extorsionar persones. Un dia abans de la massacre a Pont-Sondé, el líder de la banda Gran Grif (la més gran del país), Luckson Elan, va llançar una amenaça a les xarxes socials: va advertir els residents que els castigaria per negar-se a pagar els peatges que la banda havia establert per circular per la carretera principal.