El cop al Brasil fracassa: és el final del bolsonarisme?
El govern Lula surt reforçat de l'assalt a les institucions, però la ultradreta continua tenint importants suports entre les forces armades
BarcelonaL'assalt de diumenge a les institucions brasileres va ser un moviment premeditat i anunciat. Les primeres columnes amb milers de manifestants van arribar a les tres de la tarda, hora local, a l'avinguda principal de Brasília, després d'haver recorregut uns sis quilòmetres des del quarter general de l'exèrcit, on estaven acampats des del 30 d'octubre, quan Lula da Silva va guanyar per un marge ajustat la segona volta de les presidencials davant de Bolsonaro.
Des d'aleshores molts dels seguidors de l'expresident ultradretà reclamen un cop d'estat per desallotjar del poder el govern electe del Partit dels Treballadors (PT). Amb banderes brasileres van entrar al Palau Planalto pujant la mateixa rampa que just una setmana abans havia recorregut Lula del bracet d'una dona indígena i sindicalista i on havia promès "reconstruir" la democràcia brasilera. Un cop dins del palau presidencial, van destrossar mobiliari i obres d'art durant cinc hores, fins que la policia federal els va desallotjar. Lula, que es trobava a l'estat de São Paulo per visitar una zona afectada per greus inundacions, va qualificar els manifestants de "vàndals nazis" i va acusar Bolsonaro d'haver instigat l'assalt seguint l'exemple de Donald Trump.
Ana Ayuso, investigadora del CIDOB, considera que el que es va viure ahir a Brasília va ser molt greu i que "hi va haver una clara connivència de comandaments policials intermedis amb els assaltants, que s'haurà d'investigar". A diferència de l'atac al Capitoli a Washington el 6 de gener del 2020, les seus del poder executiu, legislatiu i judicial –situades a la plaça dels Tres Poders del centre de Brasília– estaven tancades i no hi havia representants electes, els manifestants no anaven armats i tampoc es van produir víctimes mortals, però les imatges confirmen que la torba va saltar-se amb moltes facilitats els controls de la policia local, sota les ordres d'un governador bolsonarista que ha estat destituït.
Ayuso destaca la resiliència de les institucions brasileres: "Totes les institucions i tots els partits polítics, inclòs el de Bolsonaro, han condemnat l'assalt, i això demostra que el Brasil no és un país on ara es pugui perpetrar un cop d'estat". Ayuso subratlla també que cap sector de l'exèrcit s'ha sumat als que fa mesos que reclamen el cop d'estat contra Lula: "Els militars potser volen més poder al país, però no són colpistes", diu. Per això titlla de "fracàs" el moviment d'ahir i creu que suposarà "el principi de la fi" del bolsonarisme, perquè "la dreta haurà de començar a buscar una altra figura".
Però Carlos Malamud, investigador principal del Reial Institut Elcano i catedràtic de la UNED, considera que no es pot donar per mort el bolsonarisme. "No està tancat. El govern, després d'un desconcert inicial, encara que des del 3 de gener hi havia indicis que hi havia un gabinet en marxa, ha reaccionat ràpid, sobretot el ministre de Justícia, que ha pres les regnes per reconduir la situació. I les institucions, la premsa, els partits i l'opinió pública han qualificat de colpistes i terroristes els responsables dels aldarulls. La situació està en vies de reconducció, però no s'ha d'oblidar que el bolsonarisme té importants suports interns i externs".
Malamud destaca que el suport al bolsonarisme dins les forces armades no és menyspreable: "Sobretot entre militars retirats, perquè en el seu mandat Bolsonaro va garantir que no hi hauria retallades a l'exèrcit, va fixar salaris i pensions elevats, i va nomenar molts militars en càrrecs del govern federal. A més, té un suport considerable entre la policia militar, on va aconseguir instal·lar molt bé el seu discurs de frau electoral". Per a l'investigador, si els militars no es van sumar al moviment de diumenge és perquè, a diferència de l'assalt al Capitoli, "no és el mateix impulsar un cop contra un govern ja investit que quan encara no ha pres possessió".
Lula, reforçat
Els dos analistes coincideixen que el que va passar diumenge reforçarà el govern Lula, que és una coalició heterogènia de partits i afronta una situació socioeconòmica molt complicada per la inflació, l'endeutament i les conseqüències del desmantellament dels serveis públics en els quatre anys de govern Bolsonaro. "Haver de fer front a l'amenaça comuna reforçarà la cohesió de l'administració, almenys durant els primers mesos", diu Ayuso. Els fets de diumenge a Brasília, per a Malamud, "donaran més capacitat al govern d'intervenir en àmbits on tenia les mans més lligades, com intentar buscar més control sobre les forces armades, i haurem de veure si això porta un Lula a més pragmàtic o un de més ideologitzat". "Però crec que el que ha passat reforçarà el seu costat més dialogant i pragmàtic, perquè veurà la necessitat de recolzar-se en coalició molt àmplia", conclou.
El futur de Bolsonaro, en l'aire
Des que va marxar als Estats Units, encara com a president en funcions, creixen les veus al Brasil que reclamen que Bolsonaro sigui processat. La Fiscalia ha sol·licitat la detenció del comissari Anderson Torres, exministre de Justícia de Bolsonaro i fins ahir màxim responsable policial del país, que va viatjar als Estats Units malgrat els clars indicis de la insurrecció per reunir-se amb Bolsonaro, que des del desembre viu a Orlando (Florida). Ja sense la protecció del càrrec, diverses causes contra el president es traslladaran del Suprem a la justícia de primera instància, on és més possible que algun jutge estigui disposat a processar-lo, i és probable que la investigació de l'assalt tregui a la llum noves proves contra l'expresident.