Condemnen a 17 anys de presó el primer acusat per l'assalt bolsonarista a Brasília

BarcelonaVuit mesos després de l'assalt violent a les seus dels tres poders del Brasil, a Brasília, aquest dijous ha arribat la primera condemna. El Tribunal Suprem brasiler ha condemnat a 17 anys de presó Aécio Lúcio Costa Pereira, la primera persona que s'ha assegut al banc dels acusats pels fets del 8 de gener passat, just una setmana després de la investidura presidencial de Luiz Inácio Lula da Silva. Aquell diumenge, milers de seguidors radicalitzats de l'expresident Jair Bolsonaro van irrompre a la seu dels tres poders de la república: el Congrés; el Palau de Planalto, on despatxa el president, i el Tribunal Suprem Federal.

Aquell dia feia dos anys gairebé exactes de l'assalt al Capitoli dels Estats Units, quan seguidors de Donald Trump van intentar evitar la investidura de Joe Biden. Els bolsonaristes violents que van vandalitzar i destrossar una gran quantitat de patrimoni d'aquests tres edificis van seguir-ne l'exemple, mentre reclamaven un cop d'estat contra el nou govern de Lula. Un d'ells era Costa Pereira, de 51 anys, que va ser detingut durant l'assalt a l'hemicicle del Senat, des d'on havia gravat vídeos que havia publicat a les xarxes socials, vestit amb una samarreta amb el lema "Intervenció militar federal" mentre instava els brasilers a "no desistir" i sortir al carrer i tallar avingudes.

Els onze magistrats del Tribunal Suprem l'han declarat culpable per unanimitat, tot i que el judici ha posat en evidència les discrepàncies internes pel que fa als càrrecs i les penes, amb una forquilla entre els 2,5 i els 17 anys de reclusió. Finalment, ha prevalgut la veu del jutge instructor del cas, Alexandre de Moraes, que havia proposat la pena més alta. Costa Pereira ha estat declarat culpable dels cinc càrrecs que la Fiscalia li va imputar: associació il·lícita, abolició violenta de l'estat democràtic i de dret, cop d'estat, danys agreujats i destrucció de patrimoni públic. L'advocat defensor, Sebastião Coelho da Silva, ha titllat el procés de "judici polític". Aquest veredicte, el primer, marcarà el camí per a la resta d'imputats, 1.390 en total, que seran jutjats de manera individual.

Polarització entre els magistrats

El judici ha deixat clara la polarització política al país sud-americà, també traslladada al Suprem, sobretot en el moment de descriure els actes del 8 de gener. En el primer dia d'audiència, aquest dimecres, De Moraes va utilitzar un to dur contra els assaltants i també contra els que pretenen treure ferro als fets: "De vegades, el terraplanisme i el negacionisme obscur d'algunes persones fan que sembli que el 8 de gener va ser com un diumenge al parc". Segons el jutge, aquell dia, una "turba moguda per l'odi irracional" va intentar que les forces armades "intervinguessin" per derrocar el govern de Lula da Silva "legítimament constituït".

Però la discrepància ha quedat palesa amb la intervenció del magistrat Kassio Nunes Marques, que havia proposat rebaixar la condemna a dos anys i mig i absoldre l'acusat dels delictes més greus, com el de cop d'estat, argumentant que el derrocament de l'executiu de Lula no es va consumar. En la mateixa línia s'ha posicionat André Mendoça. Tots dos jutges, de perfil conservador, són els únics que van arribar al Suprem proposats per Jair Bolsonaro mentre era president.

Però en el seu vot final, la presidenta del tribunal, Rosa Weber, ha seguit la línia de Moraes i li ha manllevat l'expressió: "No va ser una aventura, un passeig al parc", sinó que va ser "un diumenge de devastació, el dia de la infàmia".